Les ‘party lines’ dels 90 tornen amb Clubhouse

Fa un quart de segle van triomfar breument les anomenades party lines telefòniques, un servei en què l’abonat trucava des del telèfon fix –ja existien els primers mòbils analògics, però encara no havia arribat la 2G– a un número 903 per parlar de qualsevol cosa amb una desena de persones desconegudes. En les variants més sofisticades, uns menús numèrics permetien triar entre diversos temes disponibles, per bé que això no garantia que tota la conversa s’hi ajustés. La durada de la trucada depenia del seu interès, però sobretot dels diners que l’usuari estigués disposat a pagar, que no eren pocs: 58 pessetes el minut en horari normal o 39 a la nit i en cap de setmana. Potser algun lector veterà recordarà casos de llars que van haver de pagar factures enormes, fins i tot milionàries, perquè algun membre de la família s’havia entusiasmat més del compte. Després van arribar internet i els xats i les party lines van acabar desapareixent.

Però aquest 2021 el concepte ha ressuscitat, ara traslladat al món dels smartphones en forma de Clubhouse, una nova xarxa social o plataforma social centrada exclusivament en les converses d’àudio en temps real. Triant a l’aplicació mòbil un o més dels teus contactes que també la tinguin, pots crear una sala privada on tots els participants poden parlar i fins i tot convidar altres usuaris perquè escoltin què s’hi diu. També es pot entrar a tafanejar en sales creades per tercers, i això està donant lloc a tota mena d’experiments, des dels redactors d’un diari avançant als lectors els temes destacats de l’edició de l'endemà al matí fins a trobades espontànies per explicar acudits, passant per sessions de formació i entrevistes formals, a l’estil d’un programa de ràdio, amb personatges populars. Precisament, com explicava Alejandra Palés, una entrevista recent a Elon Musk, fundador de Tesla i SpaceX, ha disparat aquests dies l’interès per Clubhouse. També hi hem pogut sentir Mark Zuckerberg, a qui la plataforma li devia agradar tant –o fer tanta por– que només sis dies després s’ha sabut que Facebook preparava una funció idèntica a Clubhouse, seguint la seva tradició de copiar descaradament qualsevol cosa que li pugui treure usuaris.

A l’estil de Twitter, a Clubhouse es poden seguir altres usuaris i ells et poden seguir a tu, i rebre notificacions quan algú que segueixes intervé en una sala. No hi ha missatges de text ni emojis, i no hi ha l’opció d’enregistrar les converses per escoltar-les en un altre moment, perquè són exclusivament en directe. Ara com ara Clubhouse només existeix en forma d’aplicació per a iPhone i per entrar-hi cal que t’hi convidi algú que ja hi sigui, però els seus creadors han promès que també hi haurà versió per a Android i l’accés acabarà sent obert.

La proposta de Clubhouse té uns quants atractius: a diferència dels xats de text, en els de veu s'hi pot participar i seguir-los mentre fem altres coses, ja sigui afaitar-nos o cuinar. A més, una conversa parlada és més eficient i menys susceptible de donar peu a malentesos, tan habituals en els xats escrits. Tot i això, personalment m’amoïna haver d’estar pendent d’un altre canal més per on els meus contactes em poden trucar, però és que soc conservador a l’hora d’adoptar serveis nous, sobretot quan em semblen redundants amb els que ja faig servir.

Per altra banda, l’obligació d’identificar-se amb nom i cognom reals afavoreix que es respecti un cert civisme. I com a mínim dues persones m’han reconegut que els agrada que la mitjana d’edat dels usuaris actuals de Clubhouse sembli ser més alta que la d’altres xarxes socials centrades en el text, les imatges i el vídeo.

Tot i això, Clubhouse presenta alguns interrogants. Per començar, encara no és universal. L’aplicació només està disponible per a iOS, cosa que li permet aspirar a la meitat dels usuaris de smartphones als EUA però només al 20% dels espanyols. Aquesta limitació també determina indirectament el tipus d’usuari potencial: disposat a gastar més diners en un telèfon i desproporcionadament esbiaixat cap als professionals de la comunicació, cosa que en part explica que aquests dies se’n parli tant.

Qui ho paga?

Però el principal punt fosc de Clubhouse és el seu model de negoci, clarament basat en l’explotació de les dades personals dels usuaris. El procés de captació i alta d’usuaris, l’anomenat onboarding, és enormement agressiu. L’aplicació et reclama de manera insistent accedir als contactes del telèfon. No és imprescindible acceptar-jo, però si no ho fas no podràs convidar altres persones. En canvi, si l'hi dones accés et proposa seguir els teus contactes que ja són a Clubhouse, com és habitual en altres xarxes socials. La diferència és que la pantalla de convidar altres persones mostra una llista de tots els contactes del nostre aparell amb un número de telèfon que encara no s’ha donat d’alta a la plataforma, ordenades –aquest és l’aspecte sospitós– per la quantitat de contactes que cadascun d’ells té a Clubhouse, probablement per destacar quins poden ser els més receptius a incorporar-s’hi també. Això revela que el servei està recopilant informació sobre persones que encara no en són usuàries, i potser no ho seran mai, i ho fa sense el seu consentiment.

La pràctica és semblant als perfils a l’ombra que Facebook construeix sobre persones que no en són usuàries a partir de les seves relacions amb altres que sí ho són. I planteja dubtes sobre el compliment de la legislació europea sobre protecció de dades i inquietud sobre l’ús que poden fer d’aquestes dades les autoritats d’estats poc democràtics que hi tinguin accés.

Finalment, cal esmentar que l’aplicació de Clubhouse conté codi que remet als serveis d’àudio de l’empresa xinesa Agora, amb tots els interrogants que això desperta sobre el destí final de les dades dels usuaris i el contingut de les seves converses. Clubhouse, per cert, ja està prohibida a la Xina. De tota manera, abans d’entusiasmar-vos gaire amb Clubhouse, penseu si no serà un altre servei efímer. És lògic que les persones confinades per la pandèmia, després d’haver-se empassat tot el catàleg de Netflix, busquin coses noves per entretenir-se. Però ja veurem si continuen fent xats d’àudio quan les condicions permetin tornar als bars a fer cerveses amb la colla.