El Parlament més piulador de la història

El diputat típic de la tot just estrenada XIII legislatura del Parlament de Catalunya és usuari de Twitter des de fa una dècada, té uns 5.500 seguidors, segueix gairebé 1.400 usuaris i piula dos cops i mig al dia, tot i que des que va ser escollit gairebé ha duplicat aquesta activitat. Això sí, set de cada deu tuits que publica no són propis, sinó reenviaments de publicacions alienes, en la majoria dels casos consignes del seu grup polític o de companys de partit.

Aquest perfil es desprèn de l’anàlisi dels perfils dels 131 diputats presents a Twitter, la xifra més alta de la història: supera els 108 diputats de la dotzena legislatura que tenien compte en aquesta xarxa social quan van prendre possessió de l’escó, el gener de 2018, i fins i tot els 117 de l’onzena legislatura, l’octubre del 2015. Aquesta omnipresència de Twitter entre els nostres representants, comprensible en una època de política més virtual que mai, en què els tuits han pres el lloc de les declaracions públiques, fa especialment representativa l’anàlisi dels perfils, que, com en ocasions anteriors, he fet amb l’ajuda de la investigadora Helena Cuesta, de la Universitat Pompeu Fabra.

Al tractar-se també del Parlament més paritari de la història i amb els tres càrrecs institucionals més alts de la mesa ocupats per dones, és pertinent aplicar un filtre de gènere a l’anàlisi. Així, els diputats solen tenir més seguidors (6.700) que les diputades (5.200) i es van incorporar a la xarxa uns 200 dies (més de mig any) abans que elles. En canvi, les diputades segueixen més usuaris (gairebé 1.500) que els seus companys homes (poc més de 1.300), cosa que potser reflecteix una disposició més gran a escoltar els altres. Però les dones també piulen més: tres cops al dia, davant els dos dies i mig dels diputats. Aquesta diferència s’ha mantingut durant l’últim mes: 4,2 tuits diaris les diputades per 3,6 els diputats. Ara bé, la proporció de retuits (RT) sobre el total de tuits publicats és independent del gènere: supera per poc el 70% en tots els casos.

Identitat

Un aspecte d’interès per als que volem seguir per Twitter l’activitat dels nostres representants és com s’identifiquen a la xarxa. Com cada cop que m’he proposat crear una llista de Twitter que agrupi els perfils de tots els diputats que en tenen (llista que podeu seguir des del meu perfil @albertcuesta), m’he trobat amb equívocs, perquè alguns no fan servir el seu nom real i he de fixar-me en altres detalls com les afinitats aparents. Únicament 32 dels 131 diputats tenen al seu perfil la marca blava de verificació de Twitter que acredita la seva identitat i els protegeix contra suplantacions. I només la meitat del total hi inclouen un enllaç web que aporti més informació sobre ells. Com a curiositats, hi ha 32 diputats –tots de grups independentistes– que llueixen al seu perfil el llaç groc que reclama l’alliberament dels presos polítics; sis hi tenen un cor –cinc d’ells el vermell corporatiu del PSC–, i dos mostren una bandera, que només pot ser espanyola o europea perquè no existeix l’emoji equivalent amb la senyera. Finalment, a diferència d’altres ocasions, no he pogut comprovar en quin idioma té configurat cada diputat el seu perfil, a causa d'un canvi recent en la plataforma de dades de Twitter.

Antiguitat

Entrant al detall de les diverses variables analitzades, el diputat més veterà a Twitter és el probable 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), que es va donar d’alta a la xarxa a finals de gener del 2008. Només un parell de mesos després s’hi van afegir Òscar Ordeig (PSC) i Jordina Freixanet (ERC). Els últims diputats que s’han incorporat a Twitter són Rubén Viñuales, Dolors Carreras i Joaquim Paladella, tots tres del PSC. Els dos últims s'hi van donar d’alta després de la jornada electoral del 14-F.

Audiència

En termes de popularitat tuitaire, el podi està ocupat per diputats independentistes. L’encapçala el jurista i secretari de la mesa Jaume Alonso-Cuevillas (JxC), amb més de 153.000 seguidors, 28 vegades més dels que té el nostre hipotètic diputat típic. El segueixen de prop l’anterior president de la cambra, Roger Torrent (ERC, 144.418 seguidors), i la flamant ocupant del càrrec, Laura Borràs (JxC, 127.600). Lleugerament per sobre dels 100.000 seguidors hi ha dos caps de files: el socialista Salvador Illa i l'ultradretà Ignacio Garriga. Els tres diputats més novells a Twitter abans citats són, lògicament, a la part baixa de la taula d’audiència, però encara n’hi ha dos que tenen menys seguidors que ells: la seva correligionària Helena Bayo i la cupaire Montserrat Vinyets.

Atenció

L’altra cara de la moneda és la quantitat d’usuaris que cada diputat segueix. Aquí destaca la diputada lleidatana Cristina Casol (JxC), amb 9.381 seguits, set cops més que el diputat típic i gairebé tants com els usuaris que la segueixen a ella. Al darrere en el rànquing d’atenció hi ha Jéssica Albiach (ECP) i Raúl Moreno (PSC): tots dos segueixen més de 7.000 usuaris. A l’extrem oposat hi ha diversos diputats que semblen poc propensos a escoltar les opinions alienes, perquè segueixen molt poca gent. Alguns coincideixen amb els de menys activitat tuitaire, però és significatiu que entre els deu diputats que segueixen menys usuaris n’hi hagi tres de Vox.

Activitat

Hem completat l’anàlisi observant amb quina freqüència i intensitat piula cadascun dels nostres representants. En aquest aspecte destaquen clarament dos diputats de JxC: la presidenta Laura Borràs i l’empresari Joan Canadell. Considerant el conjunt de la seva presència a Twitter, la primera publica més de 37 tuits diaris i el segon més de 30. Ara bé, en els últims temps han baixat considerablement el ritme: en l’últim mes, cap dels dos ha arribat als nou tuits per dia. Els dos superen el percentatge de retuits del diputat típic, amb un 78% de tuits aliens en el cas de Borràs i un 81% en el de Canadell. Però el podi dels RT correspon a Maria J. Vinya (ERC), que només publica un 1,4% de tuits amb contingut propi. Entre els de més activitat repiuladora hi ha Joan García (Cs) i la citada Cristina Casol, per sobre del 93,8% de retuits. Entre els que donen prioritat al contingut propi per sobre de l’aliè hi ha Alonso-Cuevillas (JxC), Pau Juvillà (CUP), Jenn Díaz i Núria Picas (ERC), Ramon Espadaler i Òscar Aparicio (PSC), tots amb un percentatge de reenviaments inferior al 30%.