Parla la filla dels Pelicot

Caroline Darian
2 min
8
Regala aquest article

Aquest cap de setmana, la BBC ha entrevistat en exclusiva Caroline Darian, la filla de Gisèle i Dominique Pelicot. Ha sigut en el programa especial Pelicot trial. The daughter’s story, conduït per la periodista Emma Barnett. Darian i Barnett s’asseien cara a cara en l’entorn càlid d’una biblioteca i conversaven en un clima d’intimitat i calma. La filla dels Pelicot acaba de publicar I’ll never call him dad again: turning our family trauma into a collective fight, un llibre on explica tot el turment viscut des que es van assabentar que el seu pare va drogar la seva mare durant anys per violar-la i oferir-la a altres homes perquè també ho fessin. La promoció s’ha revestit de voluntat divulgativa, per conscienciar la gent sobre la submissió química. En el cas de Darian, pel discurs que va desenvolupar, es fa evident també una necessitat de lluitar contra el seu pare més enllà del que li ha permès el judici. Ella té el seu propi drama, tal com va explicar en el judici i ara a la BBC. La policia també va trobar dues fotografies d’ella drogada, molt semblants a les de la seva mare. Com que no es veu que ningú l’estigui violant, no es pot demostrar que hagi sigut víctima de cap abús sexual, però ella n’està convençuda. El llibre i la croada mediàtica semblen fruit de la necessitat de validar la seva pròpia història, que ha quedat en segon pla.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Barnett, que té certa tendència a escoltar-se massa a ella mateixa en les entrevistes, va preguntar el que molts ens hem preguntat íntimament a mesura que anaven apareixent els detalls del cas: com es van assabentar del que havia fet el seu pare, com va reaccionar i què pensa ara del seu pare. Darian va definir-lo com un “pervertit sexual”, però va aclarir que no se’l podia qualificar de malalt. Va insistir en diverses ocasions en com havia arribat a estar d'unida al seu pare. També el seu fill de deu anys, a qui han hagut d’explicar tota la veritat del cas. “El meu pare ha de morir a la presó perquè és perillós”, va sentenciar. “Va decidir triar el costat fosc”. Barnett va estar molt bé preguntant-li per la manera com ara havia de reinterpretar el seu passat i els vincles d’infantesa. “T’han robat els records?”, li va demanar. Darian va contestar que sentia que Dominique Pelicot era ara un desconegut per a ella, algú que no ha arribat a conèixer mai. La filla va passar a anomenar el seu pare pel nom i cognom, desprenent-se de la paraula father, que només va fer servir a l’inici de l’entrevista. Cap al final de la conversa, de mitja hora de durada, Barnett li va fer una pregunta desconcertant sobre la popularitat del lema que la vergonya canviï de bàndol: “Has aconseguit no sentir vergonya?”. Una pregunta dura, potser massa aspra, i que té una càrrega revictimitzadora. Pressuposa una incapacitat per desfer-te d’una vergonya que té a veure amb la mirada dels altres. Darian ha assumit la promoció del llibre sobre la seva història familiar, però el recorregut mediàtic i la seva lluita no estaran exempts de noves ferides.

Mònica Planas Callol és crítica de televisió
stats