El sector audiovisual de Catalunya va facturar més de 7.566 milions d’euros, a partir dels 37.000 professionals que formen part d’alguna de les 4.000 empreses que es dediquen a aquesta activitat. Això suposa un creixement del 7% i el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, ho ha valorat aquest dimarts al costat de Mike Blackman, director general de l’ISE. "El Congrés ens ajuda a posar-nos al mapa i és un punt de trobada", ha subratllat. Torrent ha explicat que Catalunya és desena regió en l'àmbit mundial a l’hora de captar projectes d’inversió estrangera vinculats a l’audiovisual. Segons l'estudi de l'agència de la Generalitat Acció i el Clúster de l'Audiovisual de Catalunya, el 98,6% del total d’empreses són pimes. La majoria estan especialitzades en publicitat i comunicació (53%) i generen el 41,6% del volum de negoci del sector. El 40,5%, en canvi, es dedica a desenvolupament i producció audiovisual i factura el 48,3% del total.
Les pantalles gegants i les transparents, protagonistes del primer dia a l'ISE
El congrés audiovisual ha obert portes amb l'expectativa de batre el rècord d'assistents
BarcelonaL’Integrated Systems Europe (ISE), el principal congrés mundial de tecnologia professional per a l’audiovisual i les instal·lacions de gestió d’edificis, consolida aquesta setmana la seva presència a Barcelona amb una vintena edició –la quarta que es fa aquí– que fins al divendres ocuparà 85.000 metres quadrats al recinte Gran Via de Fira Barcelona, un 30% més que l’any passat. Vist l’èxit de la jornada inaugural, els organitzadors esperen superar els 70.000 participants, vinguts dels dos grans àmbits d’una indústria que cada any factura al món 400.000 milions d’euros, 80.000 dels quals a Europa. D’una banda, hi ha els equipaments audiovisuals. De l’altra, els sistemes i solucions que fan servir aquests equipaments per crear contingut, transmetre’l i presentar-lo en comerços, mitjans de transport, oficines, residències, concerts i esdeveniments en directe.
La part més visible –literalment– de les dues que conformen aquest sector són els equipaments audiovisuals, i més en concret les pantalles d’alta resolució i gran lluminositat, en alguns casos transparents i tàctils, per incorporar-les a aplicacions de cartelleria digital en tota mena de botigues i en situacions molt diverses, des de l’interior de l’establiment fins als aparadors: LG té un model amb dues cares: LED cap enfora i LCD cap a dins. Les empreses poden gestionar de manera centralitzada quina promoció mostra en cada moment cada pantalla de cada botiga mitjançant una plataforma centralitzada.
Les pantalles transparents que ja es van deixar veure fa unes setmanes a Las Vegas per a ús domèstic són també a l’ISE per a aplicacions professionals. No cal ni entrar al recinte per veure la façana de l’accés Sud transformada en una pantalla LED transparent de gairebé 200 metres quadrats, la més gran de l’Estat. Aquest dispositiu s’hi quedarà instal·lat, a disposició de la Fira i els organitzadors d’altres congressos.
Pantalles sense cotilles
Els gegants coreans Samsung i LG ofereixen mòduls que permeten construir pantalles de qualsevol forma i mida, des de les adaptades als prestatges d’una botiga de luxe fins a l’espectacular portal d’accés a l’estand de la primera. Aquesta flexibilitat a l’hora de visualitzar imatges també la trobem en els videoprojectors de Panasonic, Epson i Optoma, molt populars en les instal·lacions de tipus immersiu per a exposicions i espectacles i en els màpings sobre façanes d’edificis. Hi ha casos on les aplicacions determinen el format: a l’ISE hi ha diversos monitors per a videoconferències de format 21:9, més allargat que el 16:9 convencional, per tenir espai per als participants, la presentació i el xat.
Les pantalles de més rendiment es fan servir també per a centres de comandament i control –trànsit, seguretat ciutadana, xarxes de subministrament– i com a teló de fons en platós per a produccions virtuals. Fins ara ho han estat per a cinema, televisió i publicitat, però actualment també abarateixen i acceleren els vídeos corporatius i educatius, com destaca Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya. Una altra tendència és fer servir les eines de creació de videojocs, com el motor gràfic Unreal Engine, per dissenyar aquests fons virtuals.
A l’altre extrem de l’espectre de prestacions, a l’ISE ha tret el cap una tecnologia coneguda, la dels llibres digitals, que fins ara no s'havia explotat gaire en l’àmbit professional. Philips ja comercialitza, i Samsung es disposa a fer-ho, pantalles de tinta electrònica en color que, si bé no permeten mirar vídeos, són ideals per a mostrar informació que ha de canviar poc sovint, com la senyalització estàtica en recintes o especificacions de productes en comerços, amb l’enorme avantatge que no cal endollar-les, només carregar-les un parell de vegades a l’any.
A títol d’anècdota, un dispositiu que farà les delícies de Tomàs Molina i Francesc Mauri és la càmera IP de Panasonic per a exteriors. A més de resolució 4K i vídeo a 60 quadres per segon, la lent porta una escombreta netejavidres –com els parabrises dels cotxes– per mantenir-la sempre neta i que la imatge mantingui la qualitat fins i tot en males condicions meteorològiques.
Presència discreta del metavers i la IA
A diferència d’edicions anteriors, en aquest ISE no es promocionen gaire els entorns immersius i virtuals per a ús individual. Una excepció notable és l’experiment de realitat augmentada que presenta el 3Cat en col·laboració amb La Fura dels Baus i les empreses locals Produktia, Sono i Eikonos, que combina elements de videojoc i realització televisiva per fer visible el problema de l’excés de plàstics als oceans.
Significativament, tractant-se d’un congrés per a professionals, a l’ISE tampoc no es fan gaires escarafalls amb la tecnologia de moda, la intel·ligència artificial (IA), probablement perquè comença a donar-se per suposat que ve integrada. Així, Panasonic assegura que el seu sistema AI Keying permet eliminar els elements de fons dels vídeos corporatius, prescindint del tradicional teló de fons de color verd. Zoom permetrà fer el mateix amb el fons dels participants en una videotrucada, per poder veure’ls com si els tinguéssim al davant quan fem servir un visor de RV o un casc com el Vision Pro d’Apple.
Traducció simultània, sense català
Totes les sessions del congrés ofereixen traducció simultània sense haver de distribuir auriculars a l’entrada de la sala ni contractar intèrprets humans: amb l’aplicació KudoAI, els assistents poden fer servir el seu telèfon per escoltar els ponents en més de 30 idiomes –no, el català no hi és– gràcies a un xatbot de veu. I a l’ISE s’ha escenificat l’acord entre Mediapro i Microsoft per crear a Barcelona un laboratori conjunt que desenvoluparà aplicacions de la IA generativa en el sector audiovisual. Els primers fruits són un xatbot d’ús intern que atén consultes de legislació sobre propietat intel·lectual i un sistema que analitza el vídeo d’un partit i genera un comentari locutat amb la veu i l’expressió d’un comentarista humà a qui prèviament s’ha clonat la veu.
En la crònica de la segona jornada de l’ISE ens centrarem en l’altra pota del congrés: els sistemes i les solucions per a instal·lacions i edificis, a cavall entre l’audiovisual i la domòtica.
La intel·ligència artificial va desembarcant a diferents àmbits i l’audiovisual no en vol quedar al marge. Aquest dimarts el grup MediaPro i Microsoft han presentat el laboratori d’innovació conjunt que impulsen per veure com aquesta tecnologia pot impactar positivament en el sector. Per a Alberto Granados, president de Microsoft Espanya, “no és un tema de tecnologia, és un tema de negoci”. El projecte inclou quatre línies de treball: àudio, imatge, vídeo i llenguatge. Benet, per part seva, ha assegurat que treballaran per desenvolupar eines que afavoreixin "crear nous productes amb més agilitat i eficàcia". La directora del centre d’IA de MediaPro, que integra el nou laboratori, Maite Hidalgo, ha afirmat que “hi ha pocs professionals al món amb l’expertesa” dels qui participen en aquesta iniciativa. Algunes de les aplicacions que s’estan abordant és l’accessibilitat i personalització dels continguts audiovisuals, la clonació de la veu o l’anàlisi instantània de mercats i audiències. Benet ha explicat que tot això es farà amb compromís ètic.