'El País' es presta a treure Rajoy del seu zugzwang català
BarcelonaLa hipèrbole en els titulars, ai. Com més s'infla una frase amb l'heli de l'adjectivació, més perill hi ha que acabi enlairant-se cap al no-res. O bé que t'esclati als morros i acabis parlant amb veueta prima, com de barrufet psicodèlic. En tot cas, davant del tremendisme de titulars, sempre cal preguntar-se: però la notícia, quina és? Escriu 'El País' en portada: “El govern, disposat a tot per impedir el referèndum”. Doncs això: quina és, la notícia? Cap ni una: Rajoy ha dit una obvietat. No vol la votació i intentarà impedir-la. El problema del titular és aquest “tot”, tan genèric. Diferent hauria sigut que hagués dit que estava disposat a fer entrar els tancs per la Diagonal, o que atorgaria el concert econòmic a Catalunya, o qualsevol altra mesura inèdita. Però aquest “tot”, sense la força de la concreció, no vol dir... res. Pura retòrica mariana de densitat zero. 'Los catalanes hacen cosas'.
Esment a banda mereix el subtítol “L'executiu assegura que farà ús de qualsevol instrument al seu abast per evitar el cost d'imatge mundial de la presència d'urnes a Catalunya”. El cost d'imatge mundial! Des de Zimbàbue al Perú, el planeta en pes abaixa el cap amb vergonya aliena perquè un territori on la majoria de gent vol votar una qüestió, doncs va i la vota. Evidentment, el cost d'imatge mundial hauria de ser el contrari: l'absència d'urnes a Catalunya. Però com que una absència és difícil de convertir en foto, així estem. 'El País' sap de sobres que el cost mundial d'imatge seria el de la Guàrdia Civil retirant urnes a la força. La icona.
L'Estat es troba en una situació que, en escacs, se'n diria de zugzwang: qualsevol moviment és susceptible de debilitar la seva posició (és a dir, la seva imatge). Però, al mateix temps, està obligat a moure, perquè en escacs no pots 'passar'. 'El País' s'ha ofert a fer veure que Rajoy ha mogut fitxa. Però no.
