Un país de periodistes toreros

Poques coses retraten més la cultura periodística madrilenya que l’anomenada Corrida de la prensa. Es tracta d’una tradició del 1900 que organitza l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM?). Que en 124 anys no hagin fet una reflexió sobre si els valors d’aquest acte estan en sintonia amb els temps ja ens dona alguna pista. A més, l’entitat pretén –ni que sigui formalment– mantenir una aparença de neutralitat ideològica. ¿Una corrida va a favor d’aquesta imatge? Presidida pel rei, ni més ni menys. Em perdonaran l’atac naïf, però em costa molt creure que es pugui fer compatible defensar la versió més noble del periodisme, aquella que va a favor dels dèbils i contra el poder, mentre tortures un pobre toro fins a morir en presència del cap d’Estat.

Fa ben pocs dies, a Las Ventas de Madrid, un home li va cridar al torero Alejandro Talavante: “Pensa que és Pedro Sánchez!”. I després de l’estocada final, el públic va alçar-se dels seients i va prorrompre en uns llargs aplaudiments. No es podia saber, oi, que una plaça de toros tindria un biaix cap al caliquenyo i la nostàlgia franquista del tipus nos-quieren-hacer-a-todos-homosexuales. Que sí, que hi deu haver amantíssims de la tauromàquia a les files de les esquerres, però és cansadíssim haver d’explicar per què es tracta d’una manifestació cultural escorada cap al conservadorisme ranci. I recordar que és un espectacle entortolligat amb el poder de la carcúndia. Només cal veure com aquest espontani gracioset de Las Ventas se’n va anar a casa tot tranquil, posem-lo fumant un puret. Si en comptes dels toros fos un concert i el raper de torn hagués dit alguna cosa similar, ja estaria en un simpàtic furgó policial, camí de l’Audiència. Que l’associació periodística més rellevant de l’Estat no vegi aquestes implicacions és com els peixos, que tampoc no veuen l’aigua en què neden.