‘El País’ li deu 169 portades a Francisco Camps

Si jo escrivís que l’Abc i La Razón han començat una campanya per restituir l’expresident de la Generalitat, el lector podria tenir un ensurt d’upa. M’hauria d’afanyar a afegir “Valenciana”, a la frase, per restituir el ritme cardíac habitual. Resulta que, tretze anys després de la seva dimissió, la justícia ha absolt Francisco Camps de l’última de les causes en què estava implicat i els diaris de dreta ara el tracten de màrtir. Suma ni més ni menys que deu absolucions. Restaurat l’honor per la via judicial, ara s’ofereix al PP i assegura que vol tornar a la política. Però ¿i l’honor mediàtic? En els tres anys en què es va parlar sobre si havia pagat o no aquells vestits de la sastreria Milano, el diari El País va treure a passejar l’assumpte en primera pàgina fins a 169 vegades, segons recompte d’Arcadi Espada en el seu llibre Un buen tío, que examina el tractament del cas al diari de Prisa. Després de convertir-ho en ariet contra el PP i qüestió nacional, ¿no mereix el lector la notícia que tot allò no ha merescut ni una sola condemna, en deu intents? Doncs bé, el rotatiu no en fa cap referència en portada. Ni de l’absolució última, ni de l’anunci de reincorporar-se a la política. D’això se’n diu no fer presoners.

La caverna instrumentalitzarà ara aquest cas, com si diaris com El Mundo, l'Abc o La Razón no exercissin aquestes mateixes tècniques d’enderroc amb assumptes pendents de dictamen judicial o causes primes com el paper de fumar. Començo a saber més coses de Begoña Gómez que de la meva pròpia dona. Però, malgrat aquest periodisme trinxeraire, és cert que El País li deu 169 portades a Camps –al marge de la simpatia que li desperti el personatge– i avui ha desaprofitat una oportunitat d’or de marcar distàncies amb el modus operandi de la caverna i reduir-les a 168.