'La Marató' de rècord: 10.715.430 euros per a la lluita contra el càncer

Barcelona'La Marató' ha tancat una 27a edició amb rècord històric. La festa solidària, que enguany estava dedicada a la causa del càncer i la seva divulgació, ha aconseguit un marcador final de 10.715.430 euros, la xifra més alta de tota la història del programa. El marcador d'enguany supera el del 2012, quan es va assolir la recaptació més alta fins a aquest any, 10.113.152 euros. La xifra acabaria pujant fins als 12.387.634 euros al març, quan es va tancar definitivament el període per fer aportacions.

Enguany, 'La Marató' ha estat conduïda a Catalunya Ràdio per Roger Escapa, que ha presentat un especial d''El suplement' des de les 8 fins a les 13 h, i a TV3 per Ramon Gener i Gemma Nierga, que per primer vegada han estat al capdavant del macroprograma solidari.

Al llarg del dia s'han fet actualitzacions del marcador des de diferents punts del país on s'estaven fent activitats, com ara Sant Feliu de Buixalleu, on s'havia organitzat una quina solidària, o Sabadell, on l'Escola del Carme ha organitzat, per novè any consecutiu, una encesa d'espelmes solidària. En aquesta ocasió, amb les espelmes s'ha confeccionat la paraula 'vida', ja que, com diu l'eslògan de 'La Marató', "la investigació dona vida". Per fer-ho, el programa comptava amb un polsador amb rodes que es desplaça simbòlicament per tot Catalunya.

Per l'estudi de Catalunya Ràdio hi ha passat l'investigador Manel Esteller, director del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l'Hospital de Bellvitge, que ha explicat que una de les principals causes del càncer és el tabac, que es troba en l'inici d'un de cada tres càncers. També ha assenyalat l'impacte de la radiació excessiva, el menjar processat, el sedentarisme i l'obesitat. Entre les dades positives, Esteller ha remarcat que actualment la ràtio de supervivència del càncer és del 55%. Entre els càncers més agressius, Esteller ha assenyalat el càncer de pàncrees, perquè és difícil de detectar, i els tumors cerebrals.

"La gent cada cop té més interès en cuidar-se i avui en dia es parla més del càncer que abans i n'està més conscienciada", ha assegurat Esteller, que ha fet èmfasi en la prevenció. Part dels diners que recapti 'La Marató' es destinaran a fer avenços en la biòpsia líquida, que permet detectar possibles tumors a través de l'anàlisi de la sang. Utilitzant la biòpsia líquida es pot aconseguir una detecció precoç i un seguiment més acurat del càncer.

Fins ara la prova més habitual per detectar un càncer és la biòpsia de teixit, tot i que en determinats casos és difícil dur-la a terme. La biòpsia líquida és una tècnica menys invasiva que la de teixit i que pot ser més precisa, segons ha explicat la doctora Clara Montagut, cap de la secció d'oncologia digestiva del servei d'oncologia mèdica de l'Hospital del Mar, durant la seva participació a 'La Marató', en què ha sigut entrevistada pel meteoròleg Eloi Cordomí, que és el responsable d'explicar en què consisteixen les tècniques més innovadores per lluitar contra el càncer. En la seva tasca, Cordomí compta amb la col·laboració de Pepper, un robot social, capaç de parlar i interactuar amb els humans.

Cordomí també ha rebut l'oncòleg Agustí Barnadas, que amb l'ajuda del Pepper i de la realitat augmentada ha explicat com es forma un tumor i en què consisteix l'estudi del genoma del càncer. Una altra de les investigadores que ha passat pel plató virtual és María Martínez, de l'Hospital del Mar, que ha explicat en què consisteixen diverses tècniques d'immunoteràpia per lluitar contra el càncer.

També ha visitat el programa el director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Josep Tabernero, que ha destacat que "avui en dia la investigació ràpidament es transmet al malalt", és a dir, que passa un temps cada vegada més curt des que es fa un descobriment al laboratori fins que aquest avenç mèdic es pot començar a aplicar als pacients. "Però per això és necessari continuar la investigació, obtenir nous recursos per investigar", ha subratllat.

Una de les innovacions que s'han explicat durant 'La Marató' és la possible aplicació del 'big data' per a la detecció i el tractament del càncer. El professor Jordi Conesa ha detallat que un sistema amb dades de pacients de tot el món permetria comparar casos i veure quins tractaments han donat una resposta més positiva en aquelles persones que pateixen processos similars.

El càncer en primera persona

Un dels testimonis de la jornada ha sigut el de Joan Manuel Serrat, que ha explicat a Roger Escapa com ha superat fins a tres càncers diferents –pulmó dret, pulmó esquerre i bufeta– en els últims anys. El cantant, de 75 anys, ha recordat la importància de les revisions. "És una de les coses més magnífiques que et poden succeir perquè t'obliguen a un control", ha explicat Serrat.

"M'ha ensenyat què és la por, el dolor i la lluita, però també m'ha ensenyat l'esforç, la companyia, el combat en comú i, al final, la victòria", ha recordat el Noi del Poble-sec sobre la seva experiència.

Moltes cares conegudes han volgut aportar el seu testimoni a 'La Marató'. Toni Soler, que acaba de publicar el llibre 'El tumor', ha explicat com va viure la malaltia del seu pare, que va morir fa més de 30 anys a causa del càncer. El presentador de l''Està passant' ha parlat de la necessitat de trencar el silenci al voltant del càncer. L'arquitecta Benedetta Tagliabue, viuda d'Enric Miralles, i l'actriu Teresa Manresa, que ha patit càncer de pit i també va perdre la seva parella a causa de la malaltia, han explicat com van enfrontar-se al càncer elles i els seus companys. "Aquesta malaltia pot ser terrible, però ara toco més de peus a terra", ha assegurat Manresa.

L'economista Josep Maria Gay de Liébana també ha participat en el programa explicant com viu el càncer de ronyó avançat amb metàstasi que li van detectar fa més de mig any. Gay de Liébana, que està rebent un tractament d'immunoteràpia a l'Hospital de la Vall d'Hebron, ha explicat que va fer públic que tenia càncer amb l'objectiu d'ajudar amb el seu exemple i transmetre un missatge d'optimisme. "Soc conscient que estic en un temps de pròrroga, però vull pensar que serà una pròrroga llarga i que el càncer acabarà sent una malaltia crònica", ha confessat el professor, que ha recordat la importància de dedicar recursos econòmics a la recerca.

A la tarda, Roger Escapa també ha estat al plató de 'La Marató' de TV3 per entrevistar el periodista Antonio Franco, exdirector d''El Periódico', a qui fa set anys (ara en té 71) li van diagnosticar un càncer de colon. "El càncer és una malaltia col·lectiva: la pateixes tu i la pateix gairebé al mateix nivell el teu cercle més íntim", ha reflexionat Franco, i ha afegit: "Pensava que el càncer era el nom modern de la mort. Pertanyo a una generació per a la qual 'càncer' era sinònim de 'mort', però he après que això no és veritat", ha dit Franco. De fet, el càncer de colon es cura en un 70% dels casos. En aquest sentit, la seva doctora, Estela Pineda, ha recordat que és fonamental que, a l'arribar als 50 anys, tothom es faci un test de femta per detectar possibles càncers de colon. Segons ella, si es detecta en fases inicials, l'índex de curació puja fins a l'entorn del 90%.

El jugador de la NBA Ricky Rubio ha relatat en un vídeo els records que té del càncer que va patir la seva mare, que va acabar morint. "No saps què és el càncer fins que ho vius", ha assegurat el basquetbolista, i ha explicat que l'any 2015 va renunciar a participar a l'All Star per viatjar a Catalunya i veure la seva mare. "Vaig agafar un avió per sorpresa. La meva mare em deia que l'abraçada que li vaig fer va ser millor que qualsevol químio", ha afegit.

Els testimonis de personatges coneguts s'han combinat amb persones anònimes que han volgut compartir la seva experiència amb els espectadors. És el cas de la Sandra Córdoba, una dona d'Organyà, de 42 anys, a qui li van detectar un càncer d'estómac quan en tenia 37. Segons ha explicat, però, no va dir-ne res a les seves dues filles fins al cap de quatre anys. "Amb els antecedents que tinc, no volia que haguessin de patir", ha dit, en referència al fet que molts membres de la seva família també havien estat víctimes del càncer. La Sandra va haver de ser operada i li van extreure el 80% de l'estómac.

També ha explicat el seu cas el Biel Sabaté, un nen de deu anys amb sarcoma d'Ewing, un tumor de l'os que és típic en aquesta edat. "Em fa ràbia que els meus amics vagin a llocs i jo no pugui perquè estic baix de defenses o em fa mal la panxa", ha explicat el Biel, que ha hagut de deixar de jugar a hoquei però continua anant als partits per animar els seus companys. La seva doctora, Moira Garraus, de Sant Joan de Déu, ha explicat que l'evolució del Biel és positiva, i està "a prop d'acabar" el tractament. Segons ella, els càncers infantils es diferencien de la resta perquè no hi ha factors de risc i no és possible la detecció precoç, motiu pel qual són "imprevisibles". El Biel ha marxat del programa amb tres regals dels Buhos, el seu grup de música preferit, que ha actuat just a continuació: una pua, unes baquetes i la jaqueta de Guillem Solé, el cantant de la banda.

Per la seva banda, Lluïsa Setó, de 51 anys, ha explicat que després que li diagnostiquessin un càncer de mama es va proposar tornar a participar a la cursa de 20 quilòmetres que havia disputat poc abans de rebre el diagnòstic. "Ara som un grup de dones d'uns 50 anys que fem aquesta cursa cada any", explica.

Patrícia Moya, de 40 anys, ha volgut deixar clar que el càncer de mama és una malaltia molt més dura del que sovint es pensa. "El pinten de color rosa, com si fos un refredat. Sembla que no passa res, perquè no és un òrgan vital. I no és així", ha remarcat.

Paquita Ramon, de 73 anys, ha superat un càncer de colon amb metàstasi al fetge. L'hi van diagnosticar pocs dies després de la mort del seu marit, i assegura que, mentre estava malalta, el que més temia era no poder conèixer els seus nets. "Ara en tinc vuit", ha explicat.

Maribel Granados pateix un càncer de mama que, segons li han dit els metges, no té cura. Tot i el pronòstic, no es resigna i ha decidit explicar la seva història a través d'Instagram i el seu compte Me pido la vida. "M'aporta saber que estic ajudant a molta gent que està passant el mateix que jo. Els dono forces i ells me'n donen a mi quan jo no en tinc", explica. Granados està rebent un tractament de quimioteràpia oral per evitar que el càncer s'estengui més. "Jo vaig decidir que tenia dues opcions: quedar-me a l'estació i veure com els trens de la vida passaven o pujar al tren. Jo vaig triar pujar al tren de la vida", ha confessat, tot assegurant que ella és una gran optimista.

Música solidària

Un dels primers moments musicals de la jornada ha anat a càrrec d'Elena Gadel i Pere Martínez, que han interpretat una versió del tema 'Vida' de Lluís Llach, que l'any 2013 ja va cantar Estrella Morente amb el cantant català per al disc de La Marató, que en aquella ocasió estava dedicada a les malalties neurodegeneratives.

El relleu de Gadel l'han agafat Marina Prades i la Coral Sant Jordi, que han interpretat 'Sí, soc jo', una versió inclosa al disc de La Marató de 'This is me', tema principal de la pel·lícula musical 'The greatest showman'. Si la cançó original reivindica la personalitat única de cadascú, la catalana es converteix en un himne per perdre la por i dedicada a la gent valenta.

Després de l'aturada del migdia, Sicus Carbonell, Sabor de Gràcia i el Cor Infantil de l'Orfeó Català han interpretat 'De pares a fills', el tema d'Els Catarres que van versionar per al disc de 'La Marató'. També han passat pel plató un grup de deu joves, seleccionats a través d'un càsting organitzat pel portal 'Adolescents.cat', que han ballat un repte de 'Fortnite'. Han convidat els presentadors a unir-s'hi, i Gemma Nierga s'ha atrevit amb el 'swish swish'.

Els presentadors també han participat en un número d'acrobàcies a càrrec de la companyia Amer i Àfrica Circ.

El Màgic Andreu també ha visitat el plató de 'La Marató' acompanyat del Joel, un noi a qui va conèixer quan ell tenia "quatre o cinc anys" i era a la planta d'oncologia d'un hospital. "Li vaig fer uns quants trucs", ha explicat el mag. Anys després, el Joel (ja curat completament de la leucèmia que patia) també es dedica a la màgia, i avui tots dos han fet un truc junts. Després el Joel ha fet el seu debut en solitari, amb Mari Pau Huguet com a 'voluntària'.

Especialment simbòlica ha estat l'actuació de Sergi Carós, que fa sis anys, en l'última edició de 'La Marató' dedicada al càncer, havia visitat el programa perquè patia la malaltia. Avui hi ha tornat, completament curat i amb dues bones notícies més: serà pare a la primavera i ha pogut seguir tocant la guitarra, cosa que li havien dit que li seria impossible a causa de les seqüeles de la malaltia. Per demostrar-ho, ha interpretat un dels temes del seu últim disc, 'You belong to me', acompanyat dels Pastorets Rock, la banda del programa.

Una altra actuació emotiva és la que han protagonitzat 500 nens de diverses corals de Catalunya, que han cantat simultàniament 'Imagine' des de sis punts diferents del país: Sant Cugat del Vallès, Reus, Figueres, Vilafranca del Penedès, Cervera i el plató 1 de TV3 a Sant Joan Despí. La iniciativa l'ha impulsat el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

L'exconcursant d''Operación Triunfo' Alfred ha col·laborat també amb 'La Marató' interpretant 'Por si te hace falta', un dels temes del disc que acaba de llançar al mercat, '1016'.

Blaumut ha encetat el tram de la nit cantant 'Partícules', la cançó creada expressament per a La Marató d'aquest any.

Àngel Llàcer, Manu Guix i Ivan Labanda han portat el món dels musicals al plató de 'La Marató' i han aconseguit que Toni Cruanyes i Lluís Marquina cantessin un fragment del tema principal de 'La jaula de las locas', el musical que està en cartell al Teatre Tívoli. Llàcer i Labanda, acompanyats d'un nombrós cos de ball, han cantant la peça 'La vida empieza hoy'.

El Tricicle també s'ha volgut sumar a la festa solidària i ho ha fet amb un dels seus números més clàssics i més icònics, la interpretació mímica de 'Soy un truhán, soy un señor', la cançó de Julio Iglesias.

Moments de vida

Al llarg del dia diversos professionals de TV3 han participat al programa per compartir "moments de vida", és a dir, situacions quotidianes senzilles però que els ajuden a desconnectar i els fan "sentir vius". Per exemple, Helena Garcia Melero, Lídia Heredia i Xavier Graset s'han posat a les ordres de Marc Ribas per preparar uns canelons, i Quim Masferrer i Eloi Vila han competit en una partida de futbolí fent parella amb els dos presentadors.

Per la seva banda, Llucià Ferrer, Samantha Vall, Mireia Mallol i Xavier Valls han participat en un circuit de 'crossfit' al plató del programa. Més tard, Jordi Basté, gran aficionat al cinema, ha doblat en directe diverses escenes de pel·lícules amb l'ajuda de l'actriu de doblatge Mercè Montalà.

Un altre element imprescindible de 'La Marató' són els voluntaris. Durant tot el dia, 3.400 persones estan atenent les 1.001 línies del 905 11 50 50 que s’han habilitat a la Fira de Barcelona, el Palau de Congressos de Girona, la Universitat de Lleida i el port de Tarragona. El telèfon és la principal via per fer aportacions econòmiques, però també es pot col·laborar amb el programa a través dels centenars d’activitats populars que s’han organitzat arreu de Catalunya (i també en deu ciutats de l’estranger). Tot això porta el director del programa, Xavi Abad, a afirmar que 'La Marató' ja no és tan sols un programa de TV3, sinó que s’ha convertit en un projecte “del país, de la gent”.

Un dels voluntaris que ha estat atent les trucades de donants ha sigut el president de la Generalitat, Quim Torra. "Sembla que la capacitat de mobilització no té sostre, cap televisió del món fa un programa com aquest, que es basa en l'entreteniment però que envia missatges importants", ha reflexionat.

En una entrevista al programa, el director de TV3, Vicent Sanchis, ha assegurat que "avui la televisió i la ràdio públiques tenen més sentit que mai". "La gent es queda, de manera una mica superficial, amb el rècord, però cada euro que arriba és una possibilitat més per a un projecte d'investigació. L'important és que al final hi ha uns projectes que faran que la malaltia vagi cedint, que guanyi la vida i no la malaltia".