El 155 i els pactes d’investidura encallen la renovació de la CCMA
Aquest dissabte ha expirat el mandat oficial dels membres del Consell de Govern dels mitjans públics catalans
BarcelonaAquest dissabte es van complir sis anys des que es va nomenar l’actual Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i això vol dir que -oficialment- ha conclòs el seu mandat. A la pràctica, però, no s’ha pogut nomenar un equip de relleu. De fet, tres dels seus membres ja s’haurien d’haver renovat el 2015, en complir tres anys de mandat, però l’excepcionalitat política ha provocat que no s’hagi produït cap ball de cadires. Analitzem les conseqüències principals d’aquesta anomalia en forma de pregunta i resposta.
Per què no s’ha renovat, si ho dictava la llei?
El primer dels canvis s’hauria d’haver operat a la primavera del 2015. Aleshores Convergència i ERC estaven en plena discussió sobre si acudien a les eleccions del 27-S junts o per separat. Per no tensar la negociació es va preferir no obrir el meló del relleu. I, al final del mandat, la dissolució del Parlament instada pel 155 va avortar el projecte de nova llei de la CCMA que s’estava treballant. A tot això s’hi ha afegit la dificultat que pateix la majoria independentista per fer efectiva una investidura. Fins al 30 de gener hi havia una certa entesa entre ERC i JxCAT sobre com organitzar la CCMA, però en les últimes setmanes la relació entre els dos partits s’ha enrarit en general i sobre aquest àmbit en particular.
Per què s’estableixen mandats de sis anys?
La idea al darrere d’això és que siguin períodes deslligats dels cicles electorals. A la pràctica, però, la situació política ha continuat marcant els ritmes efectius de nomenaments.
Quan es renovarà el Consell de Govern?
Quan hi hagi nova llei. I per això cal tenir, primer, un Parlament i un Govern plenament actius. En el moment de dissoldre (abruptament) la cambra catalana, les lleis que estaven en tràmit van quedar automàticament suspeses. Ara bé, la majoria independentista pot assumir els treballs que s’havien elaborat fins llavors i reactivar per la via ràpida l’aprovació del text. El més probable, però, és que s’intentin consensos amb alguns dels partits més proclius: els comuns són els qui de manera més natural podrien avenir-se a validar la llei. Una de les claus de volta és la negociació pel nombre de cadires del Consell, que determinarà quins partits n’obtenen una i quins queden fora. Un repartiment que s’ha posat informalment sobre la taula és: dos consellers proposats per JxCAT, dos d’ERC, dos de Cs i un setè que podria ser del PSC si s’observa l’aritmètica parlamentària o bé dels comuns si les forces independentistes volen fer un gest respecte a aquesta formació. De tota manera, si es recupera la llei avortada els nomenaments hauran de comptar amb una majoria qualificada. La mesura es fa per buscar consensos, i això fa que JxCAT i ERC tinguin menys marge per configurar a plaer el conjunt de cadires del Consell.
Hi ha negociacions sobre els futurs membres?
No tant sobre el detall de tots els membres, però sí sobre qui serà el president de l’ens. La pretensió d’ERC és fer valer el seu creixement electoral per reclamar el càrrec de màxima jerarquia de la Corporació. El plantejament de JxCAT, en canvi, passa per no tocar res fins que no s’estabilitzi el Parlament i es tingui la llei a punt. D’aquesta manera, Brauli Duart seguiria com a president, com a mínim fins a acabar el 2018. L’estira-i-arronsa per la CCMA ha sigut un dels temes que més han tensat les negociacions entre els dos partits independentistes principals.
Quines conseqüències té la falta de renovació?
Cap d’operativa. Els membres actuals mantenen totes les competències, només que passen a ser-ho en funcions. Aquesta situació no és pas excepcional: a la televisió autonòmica de l’Aragó fa tres anys que tenen tots els seus consellers fora de mandat oficial. A Galícia en fa quatre. I a l’andalusa Canal Sur cinc. Per tant, la falta de renovació evidencia la dificultat d’establir un model de governança que no sigui dependent de les lluites polítiques, però des del punt de vista operatiu no suposa alteracions excessives i els mitjans continuen funcionant amb normalitat pel que fa a la gestió. El problema, si de cas, és més aviat un altre. Com que la CCMA ha de retallar 40 milions del seu pressupost -a l’espera de saber si el Parlament o el Govern hi aboquen una partida extraordinària per fer front a la situació d’emergència actual-, tant des de les productores com des dels treballadors s’ha criticat que l’equip directiu actual estigui retallant dràsticament en continguts abans de saber si serà imprescindible fer-ho. Al seu parer, això hipoteca la gestió dels nous gestors que han de venir. També consideren que s’està aplicant la tisora i fent canvis irreversibles abans de saber quina disponibilitat real hi haurà per tot l’any. La direcció de l’ens, per contra, argüeix que és qüestió de responsabilitat comptable, ja que no hi ha cap certesa sobre aquests possibles ingressos extraordinaris i quan es podrien fer efectius.