Paco León invoca l’esperit de Berlanga amb ‘Arde Madrid’

Barcelona“No sé si va ser el clima, els homes o la música, però des que vaig descobrir Espanya em vaig enamorar profundament d’aquest país”, deia Ava Gardner, que no tan sols va quedar fascinada per la vida madrilenya, sinó que, a més, en va gaudir intensament, tal com mostra 'Arde Madrid', la nova comèdia que estrena aquest dijous Movistar+. El projecte, creat per la parella artística i sentimental formada per Paco León i Anna R. Costa, rememora com el pas de l’huracà Gardner va il·luminar els anys grisos del franquisme.

Durant el temps que l’actriu va passar a Madrid, la dècada dels 60, va compartir veïnat amb el general Perón i la seva dona Isabelita, que s’acabaven d’exiliar de l’Argentina. De les anècdotes de la convivència tumultuosa entre l'actriu i la parella –Gardner sortia al balcó a cridar “Perón, cabrón; Perón, maricón” mentre el general assajava els seus discursos– va néixer la idea de fer una sèrie que té poc de retrat biogràfic i molt de sàtira d’època.

El món al voltant de Gardner

“Nosaltres el que volíem fer era canviar el punt de vista i, en lloc de fer un 'biopic', ens vam autoimposar la premissa que no es veuria o se sentiria res que no veiessin els criats de l’actriu”, explica León, que assenyala que, en realitat, els veritables protagonistes de la sèrie són els treballadors de Gardner (Debi Mazar), i en, concret, l’Ana Mari (Inma Cuesta). Ella –soltera, coixa i instructora de la Sección Femenina– rep l’encàrrec dels estaments franquistes de fer-se passar per minyona per espiar l'actriu i les seves suposades connexions comunistes. El servei de la nord-americana, que s’haurà d’acostumar a les nits de festa regades amb litres d’alcohol, es completa amb el Manolo (Paco León), el xofer tarambana que es fa passar per marit de l'Ana Mari, i la Pilar (Anna Castillo), una jove donzella que s'està despertant a la vida.

L’elecció de Mazar ('El séquito') per interpretar l’estrella de Hollywood respon a una intuïció de León. “A Debi Mazar la vaig estar espiant un any per Instagram i després de fer proves a moltes altres actrius ens vam adonar que a totes els faltava el caràcter i el glamur a prova de vòmits que té Mazar, amb el seu aire d’actriu antiga”, confessa.

Rodada en blanc i negre, 'Arde Madrid' beu de les pel·lícules de Luis García Berlanga, de Miguel Picazo i del neorealisme italià. “Ens vam adonar que ens volíem assemblar a ells, que la millor manera d’explicar la història era fer servir l’estètica d’aquella època”, explica Anna R. Costa, que assegura que gràcies a aquesta decisió han pogut fer una sèrie que transmet “veritat, soroll i enrenou”. La creadora confessa que, tot i que primer van presentar el projecte a Telecinco, la sèrie no es podria entendre sense l’aparició de les plataformes de 'streaming' i la seva aposta pel risc audiovisual.

El despertar sexual femení

Tant León com Costa alerten que la sèrie no és un manifest contra el franquisme, sinó un relat íntim i còmic d’aquella època que fa evident la repressió sexual que es vivia quotidianament. “Creuar l’Ana Mari i la Pilar, que són víctimes de l’adoctrinament de la Sección Femenina, amb una dona que ve d’Amèrica amb tot après permet explicar com s’influeixen les unes a les altres i veure què opinen de la sexualitat i com evolucionen”, explica Costa. Per a Inma Cuesta, que interpreta l’Ana Mari, el contacte amb l’univers de Gardner farà que la minyona espia s’acabi alliberant i adoptant un discurs “absolutament feminista”.

“És una sèrie arriscada perquè parla de coses que moltes vegades són tabú, com la masturbació femenina i l’alliberament sexual”, assegura Cuesta, que recorda que, fins i tot ara, són qüestions poc explorades en la ficció. “Encara hi ha dones que pertanyen a una generació que està atrapada en el pensament d’aquella època i això només pot canviar si posem la mirada en l’educació a les escoles en homes i dones”, explica Cuesta.

'Arde Madrid' mostra com la moralitat franquista constrenyia unes llibertats que actualment també corren perill, segons Cuesta, que considera que vivim una època de censura encoberta. Una opinió compartida per León, que afirma que “aconseguir llibertats no és qüestió de temps, és qüestió d’esforç, i si ens relaxem o ens deixem censurar podem perdre tot el que hem aconseguit”.