Pablo Casado, l'home sense atributs

El principal mèrit de Sánchez no és la visió política, el talent o l'oratòria, sinó haver resistit prou els embats del seu propi partit –i mitjans afins– fins que la llei de l'alternança i diverses caramboles aritmètiques han situat la seva retòrica buida a la Moncloa. Al PP hi passa el mateix. Les gràcies de Casado són desconegudes i si segueix liderant el partit és perquè ni Feijóo ni Díaz Ayuso s'han decidit a sortir de la seva zona de confort autonòmica. A partir d'aquí, el manual de supervivència sempre dicta la mateixa màxima: tu no et moguis. I és així com, en un mateix diumenge, aquest màster de la política aconsegueix que El País tituli en portada "Casado ajorna el viatge al centre" mentre que un subtítol de La Razón opta per "Fermesa al centre: «El votant de Vox acabarà venint per pragmatisme»". Si dos diaris –d'ideologia teòricament oposada– escriuen aquests dos enunciats antagònics és perquè poden fer-ho, ja que no som en el terreny de les factualitats, sinó en el dels relats altament emmotllables. I això passa perquè Casado només és conjuntura. Qui dia passa, legislatura empeny. El diari de Planeta, de fet, titula "El casadisme es consagra amb un bany d'unitat" i no sé si mou més a la commiseració parlar de casadisme en el cas d'un polític tan prim o que descriguin com a bany d'unitat el que no deixa de ser perdó graciós de la veritable presidenta, Díaz Ayuso.

"Ayuso allarga la mà a Casado i electritza el PP", és el titular d'El Mundo. I jo no he pogut evitar imaginar el pobre supervivent Casado, amb tupè de Travolta i cantant allò de "I got chills, they're multiplying, / and I'm losing control / 'cause the power you're supplying / it's electrifying" [Em venen calfreds, es multipliquen, i em fan perdre el control perquè el poder que envies és electrificant]. I aleshores és quan Olivia Newton Ayuso aixafa una punta de cigarreta amb una sabata de taló i pren el control.