'OT', quan els 'followers' no salven la crisi d'audiència

BarcelonaQuantes vegades pot morir i ressuscitar un mateix programa? L’any 2011 OT es va veure obligat a precipitar el final de la seva vuitena edició per baixa audiència i semblava que el format, un dels més exitosos de la televisió espanyola, havia signat la seva defunció per sempre. Sis anys després, però, la productora Gestmusic feia renéixer el programa amb saba nova i, sobretot, amb una aposta radical pel format transmèdia i les xarxes socials. ¿Era aquesta la fórmula perfecta per poder seguir explotant OT sense data de caducitat? L’audiència de l’edició 2020 –que en la gala 4 va marcar el registre més baix de tota la història del programa– demostra de nou que en televisió no hi ha res que el temps no erosioni.

La temporada actual es va estrenar aquest gener després de deixar el format en guaret durant gairebé un any. L'objectiu era que el programa descansés, tal com va reconèixer Toni Sevilla, director de continguts de TVE, després d’una edició 2018 que havia baixat en audiència respecte a l’anterior, la que va propulsar Amaia, Aitana i Alfred. Malgrat l’evident descens de share i de nombre d’espectadors, des de TVE s’assegurava que aquest element no era prioritari per a ells. “Tothom mira les audiències, però no és l’únic objectiu. En tenim d’altres, la difusió digital i els valors”, explicava Sevilla. La temporada del 2018 es va tancar amb una quota final del 16,4%, una xifra que com va recordar Tinet Rubira, director de Gestmusic, estava clarament per damunt de la mitjana de la cadena. Amb la del 2020 el diagnòstic és més aspre: amb sis gales emeses, la quota de pantalla mitjana segueix estant per sobre de la de la cadena, però ja és, amb un 12,2%, la més baixa de la història del programa. L’emissió del 9 de febrer –la gala 4– va registrar un 10,6% i 1,5 milions d’espectadors, la pitjor dada mai aconseguida pel format. Per establir una comparació, quan Telecinco va cancel·lar l’edició del 2011, la que presentava Pilar Rubio, el share mitjà va ser del 13,9%.

Fenomen a les xarxes

Paradoxalment, mentre les audiències cauen a la televisió, a les xarxes socials OT segueix sent tema de conversa i gairebé cada dia aconsegueix sortir al llistat de trending topics. Com ja es va fer amb l’edició 2017, l’emissió setmanal es combina amb un canal 24 h a YouTube (amb un milió de subscriptors), a més d’una difusió constant a través de les xarxes socials. D’aquesta manera el programa va molt mes enllà d’una única emissió setmanal: gràcies a la segona finestra digital, la gala és l’últim capítol d’un talent show que està en marxa els set dies de la setmana pràcticament des de les nou del matí fins a les deu de la nit.

Segons les dades de la consultora Kantar Media, les gales d’OT són el programa de televisió més comentat cada setmana des de la seva estrena el passat 12 de gener. Amb la seva primera emissió el programa va generar 355.700 tuits fets per 60.000 usuaris únics, mentre que amb el Chat de OT (que s’emet just després) es van generar 95.000 tuits. En canvi, l’audiència televisiva va ser del 13% del share i 1,8 milions d’espectadors, l’arrencada més baixa de la història del programa. La nefasta quarta gala també va ser el més comentat de la setmana: en aquest cas es va arribar als 449.500 tuits (56.200 autors únics).

Les dades de la consultora Kantar mostren que no hi ha una correlació necessària entre audiència televisiva i volum de conversa a les xarxes. Curiosament el programa amb més èxit d’aquest inici del 2020, La isla de las tentaciones, no ocupa el primer lloc del més comentat a Twitter: el mateix dia en què el programa aconseguia una quota d’audiència del 26,9%, l’espai generava pràcticament la meitat de tuits que genera OT, 278.800 tuits (fets per 66.800 usuaris únics). Segons Kantar, durant l'edició 2018 d'OT, gairebé un 22% del consum total del programa provenia de plataformes digitals online. A més, en la població d’entre 18 i 24 anys, un segment en què TVE coixeja molt, el consum entre la televisió tradicional i la finestra digital era pràcticament idèntic.

Per al professor de Comunicació de la UPF Reinald Besalú, la disparitat entre els números a les xarxes i l'audiència lineal no és estranya. Besalú remarca que el programa segueix triomfant en el públic més jove, un sector, però, que representa un percentatge molt petit del total d'espectadors de la televisió convencional. Són els mateixos joves que són nadius digitals i que impulsen l'espai a les xarxes socials. En canvi, els espectadors de 65 anys, els que representen un gruix més gran de consumidors lineals, s'allunyen cada cop més del programa perquè l'espai s'adreça sobretot als joves. Assegura que els espectadors més adults es van apropar a l'edició del 2017 per una qüestió de nostàlgia, un interès que va decaient a mesura que es van sumant noves edicions.

El consum digital i la repercussió a les xarxes és el punt fort al qual s’aferra TVE per defensar OT malgrat les baixes dades del talent show. “Més enllà de l’audiència d’aquest programa, s’ha de valorar l’audiència digital que té. Tot el soroll que fem és incomparable amb cap altre programa de qualsevol altra cadena”, assegurava Toñi Prieto, responsable d’entreteniment de la televisió pública. Reinald Besalú remarca que a TVE li interessa posicionar-se com una televisió propera als joves i això és el que ha aconseguit amb l'estratègia digital d'OT, encara que les audiències lineals no acompanyin.

Però mentre no s’estableixi un nou estàndard que permeti combinar el vessant lineal i el digital, OT pica pedra per reflotar el vaixell. Aquest diumenge es va apostar per una gala una mica més dinàmica en què per primer cop en la seva història van quedar nominats tres concursants, si bé fins ara els nominats sempre havien sigut dos. Una estratègia que no li ha sortit del tot malament: del 10,6% han passat al 12,2%, una xifra que no és ni molt menys un triomf però que els hi permet salvar el coll amb promeses d'un futur esperançador.