Orwell en xinès
En un episodi recent de la sèrie Black mirror, els drets ciutadans dels personatges depenen de la puntuació que altres persones els atorguen en una plataforma virtual segons el seu comportament, i que els pot fer passar de ser persones admirades a pàries amb qui ningú vol tenir res a veure.
Fa unes setmanes, Ferran Sáez valorava a l’ARA com seria d’hipòcrita una societat així, però el cas és que ja no es tracta només d’una hipòtesi. El govern de la Xina està provant en diverses ciutats -algunes amb milions d’habitants- el que anomena índex de crèdit social, un sistema que assigna a cada ciutadà una puntuació que depèn del seu bon comportament financer, social, polític i legal. Aquest índex determinarà si la persona pot accedir o no a determinats serveis, ja siguin viatges, préstecs, educació o assegurances, i a diferència de les multes i penalitzacions tradicionals, els seus efectes seran transversals: si has deixat diners a deure a algú, potser no et deixaran matricular a la carrera que volies. Inicialment es partirà de l’activitat digital, que a la Xina està perfectament vigilada: ja hi ha en funcionament el sistema Sesame Credit, que Alibaba i Tencent apliquen per accelerar diversos tràmits a la xarxa.
Però també està previst tenir en compte la mala conducta en el món físic, com ara travessar el carrer quan el semàfor està vermell o pagar la tarifa reduïda del metro amb el carnet d’estudiant del teu fill. Aquest grau d’escrutini individual ja és possible: com els explicava aquí dissabte passat, els actuals sistemes xinesos de reconeixement facial poden identificar una persona entre 1.500 milions en només tres segons a partir de la seva imatge captada per una càmera de vigilància. Riu-te’n de les joguines de la NSA denunciades per Edward Snowden.
A Xangai, la segona ciutat de la Xina, ja et pots fer una selfie per saber si el teu índex és molt bo, bo o dolent. L’apli mòbil es diu Honest Shanghai, però, si no fos un anacronisme, la podrien haver anomenat directament 1984.
