Una orquestra ucraïnesa, un 'tiktoker' anglès i un duet italià que enamora, favorits per guanyar Eurovisió

BarcelonaDesprés d'anys repetint el mantra que Eurovisió és un concurs estrictament musical, l'edició d'aquest any promet ser la confirmació que la política, d'alguna manera o altra, sempre s'hi cola entre cançó i cançó. Les cases d'apostes asseguren que ara mateix la gran favorita per endur-se el micròfon de cristall és Ucraïna, una victòria que no només estaria vinculada a la qualitat de la seva proposta sinó, sobretot, a la guerra que pateixen els ucraïnesos des que al febrer Rússia va llançar una invasió de gran escala del país. ¿Es convertirà Eurovisió en un clam unitari d'Europa contra Vladímir Putin? La resposta se sabrà aquest dissabte, un cop hagin actuat a l'escenari de l'estadi Pala Alpitour de Torí els 25 finalistes del concurs.

La participació d'Ucraïna en la 66a edició d'Eurovisió ja va ser accidentada abans que comencés la guerra. Inicialment, la representant al festival havia de ser Alina Pash, una cantant de 28 anys sorgida d'un talent show que va convèncer l'audiència amb una proposta que reivindicava l'orgull del poble ucraïnès. Shadows of forgotten ancestors era, en paraules de Pash, "un himne d'unitat en un món sense guerra, una cançó patriòtica sobre Ucraïna, els ucraïnesos i la grandesa del país, progressista i ple de talent". Tot i que un tema d'aquestes característiques sembla perfecte per representar Ucraïna en el moment actual, aquesta no serà finalment la cançó què anirà al festival. Després que es fes públic que Pash havia viatjat a Crimea el 2015 –un viatge prohibit si no es tenia un permís especial–, la televisió pública ucraïnesa va decidir canviar de representant i va triar la Kalush Orchestra, que competirà amb el tema Stefania. La cançó, que el líder de la banda, Oleh Psiuk, va escriure com a homenatge a la seva mare, ha esdevingut gairebé un himne de resistència per a tots els ucraïnesos.

En els dies previs a Eurovisió, Oleh Psiuk ha reconegut que amb l'esclat de la guerra la cançó, que barreja folk, hip-hop i electrònica, ha adquirit una nova dimensió. D'aquesta manera, els ucraïnesos consideren que Stefania és, d'una banda, una metàfora d'Ucraïna com la mare de tots els ciutadans del país i, de l'altra, un cant a "totes aquelles persones que troben a faltar les seves mares, i més en aquests moments de guerra, en què potser no són presents". La Kalush Orchestra, que segons les apostes recollides per Eurovision World té un 49% de possibilitats de guanyar el concurs, cantarà davant d'Europa sense la presència de Rússia al festival, ja que se la va decidir expulsar després de la invasió a Ucraïna.

Espanya, aquest any sí?

Després d'anys sense sortir del pou dels últims llocs de la classificació, les cases d'apostes donen a Espanya l'esperança de fer un paper decent en aquesta edició d'Eurovisió. L'espectacularitat del número de Chanel i el tema SloMo fa que els eurofans espanyols estiguin convençuts que aquest any no hauran de passar vergonya quan comenci el repartiment de vots, sempre que els jocs de geopolítica no decideixin fer la traveta a Espanya, que actuarà en desena posició a la gala.

Segons Eurovision World, Chanel és la cinquena favorita a endur-se el micròfon de cristall i té un 4% de possibilitats de guanyar Eurovisió. Un bon resultat al festival seria una recompensa gratificant per a la candidata d'Espanya, que es va haver d'enfrontar a tota mena de crítiques i comentaris racistes quan va ser triada contra pronòstic i en detriment d'altres propostes més populars, com la de Rigoberta Bandini o Tanxugueiras. La confiança dels eurofans és tan gran que en un deix d'optimisme el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha postulat la ciutat com a possible seu d'Eurovisió en el cas hipotètic que Espanya guanyés. En una entrevista amb La 2 i Ràdio 4, ha assegurat que Barcelona té experiència en grans esdeveniments musicals i que el Palau Sant Jordi podria ser un bon lloc per acollir el festival. A més, ha recordat el lligam de Chanel amb Catalunya, ja que la cantant es va criar a Olesa de Montserrat. Si la victòria cau finalment del cantó d'Espanya, Barcelona hauria de competir amb València, que també vol ser ciutat eurovisiva, com va explicar el seu alcalde, Joan Ribó, fa uns dies.

Una de les que podrien esguerrar les bones expectatives a Espanya és Grècia, que els últims dies li ha disputat la cinquena posició en el rànquing de les cases d'apostes. La cantant greconoruega Amanda Georgiadis Tenfjord competirà amb la balada Die together, un tema que parla sobre el final d'una relació i que ha escrit ella mateixa amb Bjørn Helge Gammelsæter. Georgiadis va néixer a la ciutat grega de Ioannina però als tres anys es va traslladar amb la seva família a Tenjford, una localitat noruega.

Deixant de banda la competència de Grècia, les cases d'apostes situen per davant de Chanel dos països que, com Espanya, també formen part dels big five, és a dir el grup de participants que tenen garantit el seu pas a la final. Sorprenentment, el Regne Unit, que en l'edició passada va ser durament castigada i va quedar última, apareix com la segona més ben posicionada per guanyar. L'home que podria aconseguir el miracle és Sam Ryder, un cantant que es va fer popular per les seves versions a TikTok i que té seguidors de renom com Alicia Keys, Sia i Justin Bieber. Ryder, que cita Elton John com una de les seves influències, va escriure Space man, la cançó amb què competirà, durant la pandèmia.

L'altra gran favorita d'Eurovisió és Itàlia, amfitriona de l'edició d'aquest any, que amb el duet de Mahmood i Blanco tenen quasi garantit un bon resultat al certamen. La balada Brividi , un tema d'amor cantat per dos homes, tindrà una posada minimalista, segons han explicat els dos cantants. Després del triomf de l'any passat amb Maneskin, Itàlia ha confiat en una parella formada per un veterà d'Eurovisió –Mahmood ja va participar-hi el 2019 amb Soldi i va quedar segon– i un raper que va començar la seva carrera publicant un EP a SoundCloud.

El rànquing dels cinc països amb més opcions de guanyar el festival es completa amb Suècia, que participa amb Hold me closer, de Cornelia Jakobs. La proposta sueca és una balada amb pujades èpiques, i si guanyés permetria que Suècia empatés amb Irlanda, que aquest any no ha arribat a la final, com el país que més vegades ha conquerit el micròfon de cristall. L'actuació de Jakobs va deixar molt bones sensacions a la segona semifinal del concurs, en què també va actuar una altra de les sorpreses d'aquesta edició, la República Txeca. We Are Domi van convertir l'escenari en una festa electrònica amb la cançó Lights off, i seran els encarregats de donar el tret de sortida a la final d'aquest dissabte.

Sigui qui sigui el guanyador d'aquesta edició, Eurovisió continua sent un dels grans esdeveniments audiovisuals de l'any. El furor dels eurofans espanyols al voltant de Chanel podria provocar una pujada de l'audiència de la retransmissió que La 1 fa del festival. El rècord d'audiència encara el té l'edició de Rosa López i Europe's living a celebration, que va assolir una quota del 80,4% i més de 12 milions d'espectadors. Sembla improbable que l'any 2022 una retransmissió televisiva pugui registrar unes dades tan espectaculars, però ¿podrà emular la cubanocatalana la setena posició aconseguida per l'extriunfita?