El gran temor al resultat de les eleccions franceses i l’elevat risc de confirmar l’auge de l’extrema dreta va incrementar la necessitat de seguir els especials sobre la jornada electoral. Aquí, les televisions públiques van ser les que es van prendre més seriosament la cobertura. TV3 va assumir-ne l’emissió, mentre que TVE ho va derivar al canal informatiu 24h.
El periodista Carles Costa presentava el programa, amb una prèvia que ens va facilitar el seguiment en directe del compte enrere del sondeig a les vuit en punt del vespre. L’emissió ens va permetre retrobar-nos amb Montserrat Besses, expertíssima en tots els afers vinculats amb França i a qui sempre és un plaer escoltar. Fuig dels tòpics i de les inèrcies i facilita anàlisis acurades, plenes de matisos, amb una gran capacitat divulgativa. A Costa també l’acompanyava el periodista Lluís Uría, també molts anys corresponsal a París. Des de França, van connectar en directe amb Sílvia Heras a la seu del Nou Front Popular. Estava previst que fossin els perdedors de la nit i es van convertir per sorpresa en l’epicentre de l’alegria i l'alleujament. La corresponsal Isabel Galí, en canvi, va ser testimoni de l'inesperat funeral de Reagrupament Nacional. El cap d’Internacional, Joan Carles Peris, oferia una visió més global i macronista dels resultats des de davant de la Torre Eiffel.
En l'àmbit televisiu, el programa de TV3 semblava haver estat pensat per als ritmes electorals autòctons i es van trobar que els tempos francesos a l’hora de digerir les dades tenien un metabolisme més àgil del que estem acostumats. Els experts van fer les seves anàlisis a les vuit tocades i, a una velocitat sorprenent, van comparèixer a les seus respectives els candidats. Mélenchon, Faure, Tondelier i Bardella van fer declaracions molt ràpidament davant dels militants i els mitjans de comunicació abans del Telenotícies. Ramon Pellicer, per cert, obria el Telenotícies anunciant que l’esquerra guanyava la segona volta de les eleccions “presidencials”. Oh là là! Un lapsus inaudit. Després de l’informatiu del vespre, de nou cap a l’especial electoral de TV3, amb la mateixa taula i les mateixes cares. Va ser correcte, però tenia poc més a afegir i es van trobar immersos en un cert bucle que els feia reiterar les argumentacions. El que van fer després del TN s’assemblava massa al que havien fet abans. Els partits van ser tan ràpids en comparèixer com en desaparèixer, i en les connexions amb els enviats especials ja no hi havia ni rastre de vida electoral. Fins i tot a França van anar més per feina que a Catalunya.
Una vegada més, però, vam tenir la sensació que TV3 deixava massa sols un grapat de professionals amb més bona fe que recursos: l’austeritat de la taula del 3/24, cap ambientació afrancesada, sense infogràfics i escassetat de veus... Serveis mínims per al servei públic. Una nit històrica mereixia més ambició.
