El permanent ofec econòmic d'À Punt

ValènciaNo es tracta d'una situació gaire nova, ja que des de l'inici d'emissions d'À Punt el juny del 2018 tant els gestors de la cadena com les productores audiovisuals i els col·lectius de treballadors han denunciat reiteradament l’"insuficient” finançament que pateix la radiotelevisió pública valenciana. Una "precarietat" que, segons aquests representants, impedeix al canal complir amb la majoria dels objectius fixats en la seva llei de creació, com ara afavorir la normalització de l'ús del valencià, contribuir a la pluralitat informativa o impulsar la creació de continguts. Però el que finalment ha revoltat el sector és que el Consell, lluny d'aprofitar l'aprovació d'uns pressupostos rècord per al 2022 –que preveuen un creixement de la despesa del 9,1%– per acabar amb aquesta "precarietat", hagi reduït encara més els recursos d'À Punt. Una decisió que ha empès el conjunt de productores valencianes a sol·licitar una reunió urgent amb el cap del Consell, Ximo Puig, i amb els grups parlamentaris per reclamar-los un canvi de rumb.

Tot i que la Generalitat manté la seva aportació de 58 milions en els nous comptes, que recentment han iniciat el seu debat parlamentari, el pressupost previst per al canal és de 66,9 milions, un 1,65% menys que el 2021, fruit d'una menor previsió d'ingressos. La reducció es veu agreujada pel canvi de criteri de l'Agència Tributària, que enguany ha dictaminat que els mitjans de comunicació públics ja no tenen dret a deduir-se la totalitat de l'IVA. La decisió suposa que el 2022 la cadena valenciana comptarà amb prop de 10 milions d'euros menys per gastar, segons els càlculs fets pel canal, ja que haurà de destinar més fons a pagar impostos. A més, podria haver de fer front als 24,8 milions que la hisenda espanyola li reclama pels exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019 en aplicació de la nova norma, una resolució que la radiotelevisió valenciana ha recorregut.

Un dels elements que més destaquen les productores audiovisuals, els col·lectius de treballadors i els gestors del mateix canal és que la xifra de 66,9 milions incompleix, fins i tot, la llei de creació d'À Punt, que fixa que la Generalitat ha d'aportar a la cadena entre el 0,3% i el 0,6% del pressupost autonòmic. Aquest percentatge es traduiria aquest 2022 en una quantitat d'entre 84 i 168 milions.

Pla de retallades

Si finalment el tràmit parlamentari no esmena la situació, la direcció d'À Punt podria haver d'aplicar un pla de retallades que afectaria principalment els fons destinats a la producció de continguts, que passarien de 24 a 12 milions, segons han detallat a l'ARA fonts de la direcció de la cadena. Els més afectats serien els de ficció, els més cars, i s'avortarien projectes com l'emissió diària –a hores d'ara setmanal– de la sèrie L'alqueria Blanca, l'espai més vist de la cadena juntament amb els informatius. També es retallarien alguns programes, les retransmissions en directe d'actes institucionals i esdeveniments com gales i lliuraments de premis i es veurien greument damnificades les coproduccions entre À Punt, IB3 i TV3, atès que la majoria són pel·lícules i sèries de ficció.

"Un error o un oblit"

Des de l'Associació Valenciana d'Empreses de Producció Audiovisual i Productors Independents (Avant) expliquen que volen creure que la reducció ha sigut “un error o un oblit” fruit de les tensions pròpies de la negociació d'uns pressupostos. Per a Rafa Molés, coportaveu d'Avant, si no fos així, seríem davant una voluntat de condemnar el sector audiovisual a la “insignificança o a la desaparició”.

L'allau de crítiques rebudes pel Consell ha provocat una ràpida resposta dels tres grups parlamentaris que donen suport al govern valencià, que s'han mostrat partidaris d'ampliar el pressupost i compensar els prop de 10 milions de despesa afegida que suposa el canvi de càlcul de l'IVA. Reconeixen, però, que serà difícil anar més enllà, tot i que per complir el mínim fixat per la llei d'À Punt als 66,9 milions previstos caldria sumar-n'hi 17 més.

Mirant al futur, Compromís i Unides Podem defensen que cal incrementar els recursos del canal –el segon més barat de l'Estat amb dades del 2019– i destinar-hi entre un 0,4% i un 0,5% dels pressupostos de la Generalitat, un percentatge que suposaria més de 100 milions d'euros. Per a Molés, però, si el govern valencià "vol demostrar que es creu, com diu, que el sector audiovisual és estratègic, ha d'augmentar el que hi destina fins al màxim permès per la llei, el 0,6%".