El primer (i oblidat) agent 007

BarcelonaAbans que Sean Connery esbossés el seu somriure felí per instal·lar-se a la memòria col·lectiva com a primer actor a assumir el rol de James Bond, hi va haver un altre intèrpret que va encarnar l’agent 007: Barry Nelson. Però no ho va fer sobre el llençol de la sala de cinema, sinó que va aparèixer als tubs catòdics dels televisors americans del 1954, vuit anys abans que la icònica música de Monty Norman posés en marxa una saga de films de la qual arriba avui a les pantalles catalanes l’última de les seves baules, Spectre.

Si una de les habilitats que l’espectador ha pogut comprovar als films de James Bond és la capacitat llegendària de seducció de l’espia britànic, en el cas de Nelson no es va produir aquesta alquímia: aquesta primera adaptació de Casino Royale no va convèncer l’audiència, ni tampoc els crítics de l’època. L’episodi es va poder veure dins de la sèrie Climax!, un dels primers programes de la CBS a emetre en color, tot i que només se’n conserven còpies en blanc i negre, i de pocs episodis.

De fet, aquest Casino Royale va ser literalment oblidat. La còpia de l’episodi es va perdre i no va ser fins al 1981 que se’n va localitzar un cinescopi -una gravació de l’episodi feta en el precís moment en què s’emetia, filmant un televisor-, en blanc i negre i sense el final. Encara havien de passar uns quants anys fins a trobar l’última escena íntegra, que tot i tenir els títols de crèdit escapçats almenys mostra el desenllaç de l’acció. La Metro Goldwyn Mayer ha inclòs aquest episodi al DVD de la paròdica versió del 1967 de Casino Royale.

Però aquest primer Casino Royale, el de 1954, no va ser un esforç del tot en va. Quatre anys després d’emetre’s, la CBS va convidar Ian Fleming a escriure 32 episodis al llarg de dos anys per a una sèrie que es planejava, basada en el seu cèlebre personatge. El novel·lista va acceptar i va començar a escriure les sinopsis dels capítols. El projecte no va arribar a bon port, però Fleming va reconvertir tres dels arguments previstos en relats curts i, juntament amb dues peces breus més, les va aplegar en el llibre del 1960 Només per als seus ulls. Tot i l’èxit dels films, no s’ha fet mai cap sèrie sobre l’agent 007. El més semblant és una adaptació de dibuixos animats protagonitzada per un presumpte nebot de Bond.

Un actor polifacètic

En el currículum de Barry Nelson, la nota més rellevant és haver assumit el personatge de James Bond per primer cop. Nascut el 1917 a San Francisco, fill d’immigrants noruecs, va entrar de ben jovenet a la Metro gràcies a la seva trajectòria com a actor universitari, a Berkeley. El debut fílmic li va arribar el 1941, a L’ombra de l’home prim, la quarta de les sis pel·lícules que es van rodar amb aquest personatge creat per Dashiell Hammett i que interpretava William Powell, al costat de Myrna Loy. La seva carrera va seguir en films de cinema negre com Johnny Eager, però també en comèdies lleugeres a Broadway com Cactus flower, fent parella amb Lauren Bacall.

Quan li van encarregar d’interpretar James Bond, l’any 1954, es va veure negre per saber com s’havia de fer això: l’agent 007 era totalment desconegut als Estats Units, ja que només es va fer popular quan, l’any 1961, el president John F. Kennedy va citar Des de Rússia amb amor a la revista Des de Rússia amb amorLife de l’any. De fet, Nelson dubtava en entomar l’encàrrec i va ser la presència del prestigiós Peter Lorre en el paper del malvat Le Chiffre el que el va fer decidir.

Entre les seves aparicions tardanes, destaca la que va fer a La resplendor, de Stanley KubrickLa resplendor. Nelson hi fa d’encarregat de l’hotel: ell és qui informa Jack Nicholson sobre els horribles esdeveniments que van tenir-hi lloc. L’actor va morir el 7 d’abril del 2007, durant un viatge a Pennsilvània, quan faltaven nou dies perquè fes 90 anys.

Roger Moore va foguejar-se amb Bond primer a la televisió

Roger Moore és qui, amb set vegades, ha protagonitzat més films oficials fent de James Bond, empatat amb Sean Connery si es compta la pel·lícula no canònica Mai diguis mai més. Però hi ha una aparició que podria desfer aquest empat tècnic, ja que Moore va tenir una primera provatura amb el personatge a la televisió, l’any 1964, quan encara faltaven nou anys perquè la productora el designés com a tercer Bond oficial, després de Connery i el brevíssim George Lazenby.

I, de nou, va ser al mitjà televisiu on es va poder veure aquesta encarnació de 007, que tampoc va reeixir. En aquesta ocasió, Moore protagonitzava un esquetx còmic al costat de l’actriu Millicent Martin, una estrella de la BBC que tenia un popular xou còmic que duia el seu nom. En el gag en qüestió, Moore era James Bond i Millicent també encarnava una agent secreta, en aquest cas russa. Tots dos eren de vacances però no podien evitar espiar-se.

El Bond que va empescar-se Moore al gag era molt còmic -a estones directament pallasso- i alguna cosa d’aquest esperit faceciós lliga amb l’aportació que l’intèrpret va fer quan va assumir el personatge per al cinema i li va afegir les respostes iròniques i una flegma britànica estrafeta, a tocar de la paròdia. Els fans de Bond poden localitzar aquest gag, que tot just dura sis minuts, a YouTube o als extres del DVD de Viu i deixa morir.