Núria Roca: “Feia molt temps que no feia un programa en la meua llengua, i ho trobava a faltar”

Sant Joan DespíTV3 estrena aquest dimarts el magazín A tota pantalla, un espai d’entreteniment que suposarà el debut a la televisió pública catalana de la presentadora valenciana Núria Roca.

Com serà el programa?

Volem tindre un espai amb el qual la gent es puga sentir identificada. Això què vol dir? Que qualsevol cosa que contem els puga interessar, que els puga servir per a alguna cosa.

Quines seccions tindreu?

Hi ha dues tertúlies diàries: la del cor i la de televisió. I tenim moltes seccions setmanals. Eloi Cordomí farà un avanç meteorològic però des d’un altre punt de vista: fa uns dies en un pilot es va passar mitja secció parlant d’un eriçó que s’havia trobat a casa. Hui en dia està tot inventat, però volem fer una nova lectura de les seccions que més ens agraden. Dídac Castignani ens presenta un enigma i a partir d’aquí ens conta curiositats. I també parlarem de literatura amb Anna Guitart. De cinema, d’art. Miqui Puig farà la música... Tenim tantes idees que no en tenim prou amb tres hores!

Quin to voleu donar al programa?

No podem tenir un to histriònic a les onze del matí, però no tenim per què estar apenats: podem estar contents, divertits. Això no vol dir que no tractem temes seriosos, esclar que ho farem! No hem d’estar tres hores rient, però sí que estarem tres hores amb el somriure a la cara.

És el primer cop que treballes a TV3. T’ho havies plantejat mai?

En la meua vida mai m’he plantejat res: la vida em va sorprenent, i esta sorpresa és gratíssima. És un repte, una il·lusió absoluta i la possibilitat de fer el projecte que m’abellix. Estic quatre anys a la ràdio fent un programa que m’apassiona i un dia Òscar Nogueira contacta amb mi per la possibilitat de posar en marxa un magazín. Què és el que més m’agrada de la televisió? Un magazín, és el que té més a veure amb la meua filosofia. No es fa on jo visc, però no passa res. Era molt fàcil dir que sí.

Tenies ganes de tornar a la tele?

Jo sempre he dit que no em mou el mitjà: on hi haja un bon equip i un bon projecte, allí intentaré anar. És igual que siga un mitjà escrit, una novel·la, la ràdio o la televisió. A la ràdio he disfrutat molt. Ara coincidix que m’agrada el contingut i que tinc ganes de tornar a la televisió.

Fa gairebé vint anys que treballaves a Madrid i en castellà.

Sí, també és una manera de tornar una mica a casa. Feia molt temps que no feia un programa en la meua llengua, i ho trobava a faltar.

El teu fitxatge per TV3 va generar polèmica per un editorial

He fet quasi mil editorials i això m’ha costat anar als tribunals per haver dit “xoriça” a [l’exalcaldessa d’Alacant] Sònia Castedo. Quan faig un programa tinc un compromís amb l’audiència, i l’audiència es mereix que sigues transparent. No puc estar d’acord amb tot el món ni tot el món pot estar d’acord amb mi. Però és la primera vegada en 20 anys treballant que per fer una feina em pregunten què pense. Doncs qui ho pregunte, que s’ho faça mirar.

Des de TV3 t’ho han preguntat?

No, no, en absolut! Vull dir a les xarxes socials. No m’havia passat mai: jo he presentat informatius i programes d’actualitat, he estat quatre anys a la ràdio i estic convençuda que molts dels editorials que he fet no els venien bé a la casa on estava, i mai m’han dit res. Aleshores, per què he de fer cas d’algú que des de Twitter diu no sé què?