Una nova 'obregonada', de totes les que vindran
L’exclusiva de l’¡Hola! conqueria la televisió dimecres i es convertia en el gran escàndol de tots els matinals. L’espectacle era molt semblant a totes les cadenes:
Romantització de la subrogació. La discussió tenia dos fronts: l’edat per ser mare i la compra de nadons. Defensors de la subrogació romantitzaven el debat amb idees sobre solidaritat envers altres dones, convertint-ho gairebé en un servei assistencial.
Tergiversació del llenguatge. Gestació subrogada és ja un eufemisme per parlar de compravenda de nadons. “Ana Obregón ha vuelto a ser madre”, “Ana Obregón ha tenido un bebé” o, a Telemadrid, anunciaven a les xarxes que l’artista “ha dado a luz”. Acosten la transacció econòmica al part. Igual que la posada en escena: Obregón en cadira en rodes i braçalet d’hospital per convertir-la en pacient i partera. L’excusa de l’obligatorietat als Estats Units de sortir així de l’hospital no val. En tota exclusiva pactada, pots triar com apareixes en portada. Teatre pur.
Publicitat del lloguer de ventres. A Espejo público entrevistaven diverses mares que expressaven la felicitat per haver optat per aquest sistema als Estats Units. I advocades especialistes n’explicaven les argúcies legals i les facilitats.
Biaix geogràfic. Defensors de la subrogació lloaven la transacció als Estats Units i la criticaven a Ucraïna, com si els arguments bioètics depenguessin del mapa.
Les imatges d’arxiu. Més enllà de la portada de la revista, Telecinco feia ús d’imatges de fa mesos d’Obregón plorant per crear llàstima. A Antena 3 van recuperar alguns dels antics posats estiuencs en biquini per exhibir el bon estat de forma de la protagonista de la notícia. També feien plans detall de les mans d’Obregón a la portada de la revista, on s’aprecia més l’edat.
Menysteniment de l’adopció. “La adopción es imposible”, deia una mare que va recórrer a un ventre de lloguer. Es desincentiva preventivament l’adopció perquè demana temps i tràmits.
Relat morbós esperpèntic. No es va trigar a especular a Telecinco: “¿Quién es el padre?” Joaquín Prat insinuava que Lequio podia ser el donant de semen. A Antena 3, Griso plantejava l'opció que Obregón hagués fet, textual, “un Tita Cervera”. “Su hijo se sometió a un tratamiento de cáncer. Hay muestras de esperma. Y esta sería una opción”.
Distorsió ridícula del debat. Ana Rosa responia als crítics com si això suposés l’erradicació dels nens que ja han nascut: “Y todos los niños que tenemos de nuestros amigos y que son fruto de la maternidad subrogada, ¿qué hacemos? ¿Qué hacemos con estos niños?”
Enquestes de carrer. Es fuig de l’expertesa. Antena 3 demanava a la gent del carrer com ho veien, com si això aportés riquesa al debat.
L’estiuet de Sant Martí de Ciutadans. Era fàcil detectar els partidaris d’aquest partit polític perquè li lloaven haver sigut els únics que havien plantejat la proposta al Congrés.
Servituds del famós. Es tocava el violí per no entrar en conflicte amb Obregón. Ana Rosa contenia el discurs amb evasives del tipus: “Esto no quita que sea una niña querida y muy deseada” i la tesi del bebè terapèutic per superar el dol. La teoria del fi justifica els mitjans.
I així és com un fet impensable i aberrant passa a convertir-se en acceptable per a l’opinió pública. El millor anunci per al negoci dels ventres de lloguer. I un mirall de conducta per a una societat cada vegada més impacient i immadura. Si l’Obregón pot, nosaltres també. Una nova obregonada. La monetització de la criatura que ja ha sortit de l’hospital amb una exclusiva a l’¡Hola! sota el braç. En vindran moltes més. Una manera d’amortitzar la compra i garantir-te una bona jubilació.
