La nova campanya de tòpics anticatalans que ens espera

No ha sigut fins aquest dimarts a la tarda que hem sabut la lletra petita del sistema de finançament pactat per la direcció d’Esquerra i el PSC. Però la majoria de diaris de Madrid ja van activar ahir el seu Topic Generator 3000, amb el qual intoxicar els seus lectors amb el clembuterol dels clixés. El Mundo, per exemple, titulava: "Sánchez rebenta la solidaritat fiscal a canvi de seguir aferrat al poder". Ho feia tot i que ERC hagués parlat de "concert solidari" el dia abans, mirant de servir una truita sense trencar els ous. En realitat, la paraula concert no apareix enlloc en el preacord, però sí que queda clar que Catalunya mantindrà la seva aportació a les comunitats autònomes menys productives respectant, això sí, el principi d’ordinalitat. És ben bé allò del viatge i les alforges: som a l’Estatut del 2005, amb quasi vint anys de retard. I, malgrat tot, fins i tot això fa de mal explicar a la caverna, perquè atempta contra la flaca de retratar els catalans com uns fenicis ben avars, incapacitats per a la compassió envers els més pobres. (I no entro en el fet de parlar de solidaritat del que s’aplica a punta de navalla, ni en el fet que la compensació i redistribució territorial té sentit, però altra cosa és si l'aportat sota aquest concepte s’ha gestionat amb ànim de fer canvis estructurals o bé ha estat un subsidi que es donava per descomptat). 

El més meravellós de tot plegat és que el clixé egoista conviu amb el seu precís contrari sense que implosioni el seu univers virtual publicat. Molts mitjans de Madrid esmunyen el caràcter d’aportadora neta que té Catalunya i només parlen de l’endeutament que té (precisament pel sistema de finançament injust!). És una pirueta fenomenal, la del paràsit insolidari. Pura física de partícules, semàntiques en aquest cas.