Nou escàndol de Facebook: Netflix i Spotify podien llegir els missatges privats dels usuaris

Nova YorkDurant anys, Facebook va facilitar a algunes de les companyies tecnològiques més grans del món accés intrusiu a les dades personals dels seus usuaris. Ho va fer més enllà del que havia revelat, i a la pràctica això va suposar que aquests gegants quedessin exempts de les normes de privacitat habituals, segons mostren testimonis i documentació interna.

Aquests pactes especials apareixen detallats en centenars de documents de Facebook obtinguts pel 'New York Times'. Els arxius, generats el 2017 pel sistema intern de la companyia que fa el seguiments dels partenariats, aporta la fotografia fins avui més completa de les pràctiques d'aquesta xarxa en matèria de compartició de dades. El cas subratlla fins a quin punt les dades personals s'han convertit en el bé més preuat de l'era digital i com són objecte de comerç a gran escala per algunes de les empreses més poderoses de Silicon Valley i més enllà.

L'intercanvi es va muntar per beneficiar tots els partícips. Buscant un creixement explosiu, Facebook va aconseguir més usuaris, la qual cosa va impulsar la seva facturació publicitària. Les companyies aliades van guanyar prestacions que feien els seus productes més atractius. Els usuaris de Facebook es connectaven amb els seus amics a través de diferents dispositius i pàgines web. Però, al mateix temps, Facebook acumulava un poder extraordinari sobre la informació personal dels seus 2.200 milions d'usuaris, un control que ha exercit amb ben poca transparència o fiscalització des de fora.

Facebook va permetre al cercador Bing, de Microsoft, veure els noms virtualment de tots els amics d'un usuari de Facebook sense el seu consentiment, tal com revelen els documents. I va donar a Netflix i Spotify la capacitat de llegir els missatges privats dels seus usuaris. La xarxa social va permetre, a més, que Amazon obtingués els noms dels usuaris i la seva informació de contacte a través dels seus amics, i que Yahoo llegís apunts escrits pels amics dels usuaris fins com a mínim aquest estiu, tot i les declaracions públiques segons les quals assegurava haver renunciat a aquest tipus de compartició d'informació anys enrere.

Facebook ha anat enfilant diversos escàndols relacionats amb la privacitat, des que al març es va saber que una consultoria política, Cambridge Analytica, va fer servir de manera impròpia dades de Facebook per construir eines que van afavorir la campanya presidencial de Donald Trump, el 2016. Després d'admetre que havia violentat la confiança dels usuaris, Facebook va insistir que havia implementat proteccions de la privacitat més estrictes des de feia un temps. Mark Zuckerberg, el director general, va assegurar als congressistes, al mes d'abril, que la gent "tenia el control total" sobre qualsevol cosa que compartissin a Facebook.

Però els documents, i entrevistes a una cinquantena d'extreballadors de Facebook i els seus aliats corporatius, revelen que en realitat va permetre a determinades companyies accés a les dades malgrat aquestes proteccions. Aquesta informació també qüestiona si Facebook va complir el seu acord del 2011 amb la Federal Trade Commission, que impedia a la xarxa social compartir dades sense el seu permís explícit.

En total, els acords descrits als documents van beneficiar més de 150 empreses, la majoria de les quals del sector tecnològic, incloent-hi botigues online i plataformes d'entreteniment, però també fabricants de cotxes i mitjans de comunicació. Segons mostren els arxius, les aplicacions pescaven dades de centenars de milions de persones cada mes. Els acords –el més antic dels quals data del 2010– estaven actius encara el 2017. I alguns encara eren operatius aquest any.

En una entrevista, el director de privacitat i polítiques públiques de Facebook, Steve Satterfield, ha assegurat que cap de les aliances violava la privacitat dels usuaris o l'acord amb la Federal Trade Comission. Els contractes requerien que aquests socis acceptessin els termes de Facebook, segons ha afegit.

Tot i això, executius de l'empresa admeten haver comès errors des de l'any passat. "Sabem que hem de treballar per tornar a guanyar la confiança de la gent", declarava Satterfield. "Protegir la informació dels usuaris requereix equips més forts, tecnologia millor i polítiques més clares, i en això és en el que ens hem estat centrant durant bona part del 2018. Va reconèixer que aquestes aliances estaven en el focus de la companyia i que Facebook estava en el procés de desactivar-ne la majoria.

Facebook no ha trobat proves d'abús per part dels seus socis, segons afirma un portaveu de la xarxa social. Alguns dels seus aliats, incloent-hi Amazon, Microsoft i Yahoo, afirmen haver fet servir les dades de manera apropiada, però han declinat compartir en detall amb el diari els termes d'aquests acords d'intercanvi. Facebook sí que va admetre haver operat malament en alguns d'aquests acords, perquè va permetre que algunes empreses seguissin tenint accés a les dades molt de temps després d'anul·lar els programes.