Nou canals de la TDT, a la corda fluixa

BarcelonaEls nou canals de TDT adjudicats per José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2010 estan més en l'aire que mai: el Tribunal Suprem va considerar que la seva concessió s'havia de considerar nul·la, ja que es van atorgar a dit quan el que hauria sigut correcte hauria sigut convocar un concurs. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha reconegut que "no descarta" cap escenari, cosa que inclou tant la reassignació d'aquests canals a altres freqüències com la supressió de les llicències i tancament de canals.

Fonts del ministeri consultades per l'ARA asseguren que "no es prendrà cap decisió fins que els advocats de l'Estat que examinen la sentència del Suprem no s'hagin pronunciat" i es remarca que de la intervenció de Soria al Mobile World Congress la setmana passada no se'n pot desprendre la voluntat de prescindir dels canals afectats, però que a hores d'ara tampoc es podia donar per fet que els trobaran una nova ubicació, ja que la prioritat és acatar la sentència (que no demana explícitament el tancament dels canals).

Les llicències en discòrdia es van atorgar a Veo TV i Net TV (dues per a cadascun), més un canal per a Antena 3, Telecinco, TVE, Cuatro i La Sexta. En els casos de Veo TV i Net TV, les respectives empreses els han rellogat a altres operadors (Disney, Paramount Channel, Discovery, 13TV). Si finalment s'hagués de repetir el concurs, el més probable és que aquests canals hi concorreguessin per estalviar-se haver de pagar a un tercer per emetre.

La incertesa jurídica pot condicionar, a més, l'arribada a Espanya del 4G, la xarxa que permet l'altíssima velocitat d'internet als mòbils. El ministeri d'Indústria es va comprometre a avançar l'entrega de les freqüències a les operadores de telecomunicacions l'1 de gener del 2014, un any abans del previst. Però la sentència del Suprem fa planar ombres sobre aquesta previsió. Si el govern decidís treure a concurs les llicències dels canals qüestionats pel Suprem, per exemple, seria lògic que s'esperés a resoldre'l abans d'alliberar les freqüències que esperen les operadores de telecomunicacions. Dilluns El País citava fonts del sector que donaven per fet que se saltaria al 2015. Soria va voler tallar en sec aquest pessimisme: "Malgrat aquesta sentència del Tribunal Suprem, seguirem podent avançar el dividend digital en tot cas abans de l'any 2015, i amb una alta probabilitat l'1 de gener del 2014".

Negociacions discretes

Mentrestant, Uteca, la patronal de les televisions privades, guarda l'escrupolós silenci de qui manté negociacions amb el govern. L'organisme declina pronunciar-se i remet a la nota emesa al novembre, en què rebutjava el pla sobre el dividend, després d'haver-ne acceptat prèviament l'esborrany. Segons van explicar, el text ha canviat i ara "posa en perill la continuïtat de la recepció per als ciutadans de tots els canals actuals de televisió gratuïta i trasllada als ciutadans el cost d'una nova antenització de les seves llars".

La despesa en qüestió suposarà uns 20 euros per habitatge, segons fonts del ministeri. Però les privades reivindiquen que Indústria sigui qui ho pagui, ja que va obtenir de les operadores de telecomunicacions 1.800 milions, fruit de la subhasta de les freqüències que es destinaran al 4G. Aquests diners, que havien de sufragar els costos d'antenització, finalment s'han dedicat a reduir el dèficit espanyol.

Les privades tenen encara un maldecap afegit: l'empresa que va demanar la nul·litat del concurs ha denunciat Antena 3, Mediaset i Vocento a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per no haver informat de la sentència del Suprem els seus accionistes.