És notícia el que l’amo Elon diu que és notícia

L’última operació d’ingerència internacional d’Elon Musk té lloc al Regne Unit. El propietari de X fa campanya a favor de Reform UK i utilitza com a palanca un cas de violacions massives –més d’un miler– de fa una dècada que, segons alguns informes, apuntava en bona part a homes d’origen pakistanès. Segons el seu relat, es tracta d’un escàndol que polítics i mitjans han ocultat durant una dècada llarga. És cert que hi ha derivades polítiques que cal encara dilucidar, però és mentida dir que els mitjans van participar en l’ocultació: només fa falta tirar una mica d’hemeroteca per comprovar que als principals rotatius anglesos l’assumpte va ser tractat a bastament. És ben bé una tàctica de primer de manipulació: dir que estàs explicant “el que els mitjans no volen que sàpigues”… encara que desenes de retalls de premsa demostrin el contrari. Es tracta d’insuflar valor exclusiu a allò que estàs intentant colar fent que adquireixi pàtina de coneixement privilegiat. 

Musk incorre en el que durant molts anys ha estat un dels principals problemes dels mitjans tradicionals (que encara purguen): creure que les coses només existien si les explicaven ells. Però el Gran Tuitador té les mans massa vermelles per posar-se a donar lliçons d’autarquia informativa. L’assumpte va ser reportat. I es van tractar també els orígens culturals d’alguns dels culpables (i de com altres informes asseguraven que la majoria de violadors eren homes blancs). Segur que, per cautela, es van aplicar mesures de prudència amb l’ànim de no estigmatitzar. ¿No és el que cal si tenim indicis i no xifres inapel·lables? No s’ha d’amagar el cap sota terra per bonisme –i aquesta ha estat una lliçó dura d’aprendre–, però tampoc abonar-se a la islamofòbia i el racisme per satisfer una agenda política amb dades gens concloents i esbiaixades, com fa Musk.