La nostàlgia del '30 minuts'

Aquest diumenge a la nit, TV3 celebra els quaranta anys del 30 minuts amb una nit temàtica que comença amb un reportatge que repassa la seva trajectòria. Una mirada diferent provoca una regressió emocional al passat que hem compartit, com a ciutadans i com a espectadors, a través de la finestra de la televisió pública. És emocionant, i no perquè el relat pretengui ser-ho forçadament. Però recuperar determinades històries i imatges et transporta a qui érem aleshores, com a país i com a individus. Cadascú connecta amb uns reportatges, però també amb el seu jo d’aleshores i tot allò que ha confegit la seva mirada. Un dels seus directors, Eduard Sanjuán, comenta amb els seus companys que "el trenta" “ha contribuït a l’esperit crític de la societat”. I té raó.

Una mirada diferent va recopilant seqüències dels reportatges més emblemàtics, els comenta amb els seus autors i busca un relat que ajudi a construir una filosofia sobre el reporterisme que va més enllà del mateix programa. No en va, el títol d’aquest 30 minuts de commemoració conté la paraula mirada. Mirada en tant que manera singular d’observar la realitat, que no té tant a veure amb el concepte de mostrar com amb explicar des del compromís. Diferents reporters com Josep Maria Domènech, Carles Bosch, Jaume Vilalta o Francesc Escribano aprofundeixen en algunes de les històries que ens van portar fins a la pantalla de casa, intentant anar del cas concret a la personalitat del 30 minuts. Hi falten veus femenines i hi sobren les veus externes que afegeixen una retòrica que el reportatge no necessita. Subratlla la vocació internacional fundacional del programa, busca els vincles amb altres grans espais de reporterisme televisiu a Europa. Desprèn la voluntat de reflexió professional, de debat periodístic que gesta molt bé la idea abans que arribi a l’espectador.

Però aquesta commemoració dels quaranta anys a través d'Una mirada diferent aboca a fer una lectura inevitablement més crítica. I és que repassar la trajectòria provoca una gran nostàlgia per alguna cosa que ja no hi és. Fa anys, la franja horària del 30 minuts era sagrada, era una marca de prestigi imprescindible que hi era sempre. Està bé que la cadena en celebri l'aniversari, però estaria bé que es plantegés si està tractant i valorant "el Trenta" com es mereix. Ha acabat escanyat de pressupost, sense aquesta vocació internacional, i apareix i desapareix de la graella per ser substituït per altres espais d’entreteniment. En l’última dècada, TV3 n’ha anat diluint la força, la capacitat d’influir, l'ambició i la dimensió, en una televisió pública a la qual cada vegada li costa més gestionar l’actualitat des del compromís. Veient el reportatge comprovem com hem passat de la mirada llarga a la mirada d’estar per casa. I és una llàstima. S’ha de recuperar l’esperit fundacional. Menys invertir en Spursitos, influencers i tonteries i més mirades diferents que mereixin ser commemorades. Perquè d’aquí 40 anys, no està clar què es podrà celebrar.