Normalitzar a Catalunya les detencions sense ordre judicial

BarcelonaCoses que van passar aquest dimecres. Uns encaputxats amb placa van detenir sense ordre judicial persones que no suposaven, en aquell moment, cap perill públic. Es va impedir l'accés d'un advocat a les dependències policials perquè parlava català. Es va arrestar un fotoperiodista que, durant el tall de vies de l'AVE per l'aniversari de l'1-O, anava clarament identificat com a tal. Entre les persones conduïdes a comissaria hi havia dos càrrecs electes.

Doncs bé, cap referència a això en portada a Madrid. I, als dos diaris de més tirada de Catalunya, 'La Vanguardia' i 'El Periódico', tan sols un mòdul petit en portada on no se subratlla l'anomalia democràtica de tot plegat. Cap editorial, cap semàfor vermell. Només tres quarts de pàgina d'informació a cada diari, a última o penúltima pàgina de la secció i a l'esquerra, que sempre es veu menys, en premsa. La normalització de l'autoritarisme que vivim també és això. Soc poc corporativista, però la detenció d'un informador en aquestes condicions mereixeria una resposta dels mitjans més airada. Els dos diaris recullen les veus crítiques amb l'operació, però no denuncien les aberracions òbvies de l'operació político-policial. És aquell adagi de Martin Niemöller que se sol atribuir erròniament a Bertolt Brecht i que, de manera abreujada, deia: "Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig callar perquè no era comunista; quan van venir a buscar els jueus no vaig pronunciar paraula perquè no era jueu, i quan van venir finalment per mi... ja no hi havia ningú més que pogués protestar". Els titulars d'aquests diaris, com a molt, consignen la irritació en l'independentisme. Però, ¿no hauria de ser aquesta indignació més transversal? ¿No apel·la al conjunt de forces democràtiques que creuen en l'equilibri entre poders?