Xevi Xirgo: "No ens podem permetre fer un peix al cove amb l'audiovisual"

BarcelonaDesprés d'un final de mandat agònic, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) s'ha pogut renovar en virtut d'un pacte entre els tres principals partits al Parlament. Xevi Xirgo, director d'El Punt Avui durant els últims dotze anys, és el nou president d'un organisme que té sobre la taula múltiples expedients concrets però, sobretot, una qüestió general: ¿com adaptem l'espai comunicacional català al nou paradigma digital i globalitzat?

Arriba al càrrec després d'un macroacord polític entre ERC, Junts i el PSC en què, a més del CAC, hi ha la Corporació i el Síndic. Aquesta negociació a l'engròs no debilitat la institució o la presidència?

— Jo crec que al contrari, perquè és un pacte amb tres formacions, no menors, que sumen dues terceres parts del Parlament. Això vol dir que sortim amb una majoria política, que sovint vol dir social, molt àmplia.

Entendrà que, havent coescrit els dos llibres de memòries de Puigdemont, se'l vegi com una persona amb connexió directa amb l'expresident.

— No crec haver entrat aquí per aquesta línia de la meva biografia. Tothom té el seu passat, quan hi ha entrat, i entenc que algú pugui fer aquesta lectura. Però s'ha utilitzat més com a arma política que com a argument de pes perquè, aquí, el que vinc a fer és una altra feina. Al CAC hi ve gent de diferents orígens i proposats per diferents formacions. Però al Parlament hi arribem amb el suport de les tres formacions en conjunt.

Li preguntava per la proximitat amb Puigdemont perquè llegint l'activitat a les xarxes d'aquest sector polític, percebo un cert desencís amb TV3. El comparteix?

— El que pensi Puigdemont ho hauria de preguntar a Puigdemont.

Jo el que li pregunto és si vostè comparteix el desencís del món puigdemontista amb TV3.

— No he mirat aquests tuits i, per tant, no puc estar-hi d'acord o discrepar-ne. El que sí que sé és que tots els informes que s'han fet i s'estan fent al CAC sobre TV3 afirmen que compleix els estàndards de pluralitat. Respecte de tot el que nosaltres hem de vetllar sobre la Corporació, no hi sé veure cap problema.

Creu que aquests informes analitzen bé la pluralitat de TV3?

— Tècnicament no en tinc cap dubte. Són anàlisis molt ben fetes i poc discutibles, amb una mostra molt exhaustiva. Si arriben a les conclusions que arriben, no tinc cap argument per no creure que no és així.

A la bancada del PSC, que ha escollit dos dels cinc membres del CAC, sí que es qüestiona la utilitat d'aquestes eines. Diuen que TV3 treballa només per a la meitat del país i, en el seu document per refundar la Corporació, es parla de buscar altres mètodes per avaluar la pluralitat dels mitjans públics. Sortir minuts a TV3 no vol dir sortir-hi bé.

— Allò que pensin sobre la Corporació algunes formacions el que han de fer és traslladar-ho a la Corporació. Nosaltres, com a CAC, no només auditem TV3, sinó que abastem més mitjans. Una altra cosa és que no s'hagi de repensar els sistemes d'anàlisi de pluralitat. És un dels temes que hem d'obrir i analitzar, però per ser més àgils, no perquè el que s'estigui fent no s'estigui fent bé.

Fa sis anys el CAC va aprovar el Llibre blanc de l'audiovisual, que proposava mesures per enfortir el sector. No sé si ha tingut temps de repassar-lo i si en comparteix el diagnòstic.

— He aterrat fa un mes i mig, amb molts fronts oberts, però l'he pogut mirar en diagonal, i tant. El que ve a dir el Llibre blanc és que el món ha canviat i, per tant, probablement el CAC ha de canviar coses. No ens hem de limitar als consums tradicionals, per exemple. I ja s'han fet alguns informes de xarxes, de YouTube o TikTok. Els audímetres diuen que TV3 és líder, però el consum televisiu tradicional és una part molt petita del conjunt.

Una dada sobresortia per damunt de totes. Si es vol posar TV3 a l'altura de països europeus de dimensions similars, cal aportar-hi 137 milions extres. Creu que és una pretensió raonable?

— No em posaré amb la xifra, però sí que crec que, probablement, necessita una injecció. Primer, per poder produir més i donar més suport a la indústria audiovisual. Però també la necessita, i subratllo que això ho han dit ells mateixos, per pensar com s'ha de reestructurar i crear aquesta versió actualitzada.

Però el CAC, que és d'abast català, ¿té capacitat legislativa per fer aquest control de xarxes d'empreses multinacionals?

— Ara tenim una gran oportunitat, que és la llei de l'audiovisual, i hem de veure si s'aprofita o no. El CAC i la resta d'òrgans reguladors de l'Estat ho hem dit públicament i farem actes conjunts perquè estem molt preocupats per com sortirem parats d'aquesta reforma. Van tard, tant el govern espanyol com el català. I ara només queda veure si van tard... i malament. Nosaltres l'únic que podem fer és fer l'avís. Si la nostra funció és vetllar per l'espectador, el que no pot ser és que el CAC no tingui competències per regular les noves formes de consum. Les legislacions van sempre un pas enrere respecte a la realitat, però ara el decalatge és massa gran.

De moment, les dues bateries d'al·legacions han topat amb un mur...

— Els inputs no són bons perquè, efectivament, de totes les esmenes n'han acceptat zero. Ara s'ha acabat el termini d'esmenes i s'entra en el terreny del Congrés i dels grups parlamentaris. Jo tinc males vibracions del que pot acabar passant. I penso que ens hi juguem molt, aquí, amb el tema de la llengua. Depèn de com acabi la llei de l'audiovisual gaudirem de les conseqüències molts anys. O les pagarem. No fas una llei audiovisual cada setmana i això afecta la vida quotidiana de tots.

Què podem fer des de Catalunya?

— La millor esmena a la llei espanyola hauria sigut fer la catalana primer. Però ara ja és tard i seria ingenu pensar que una es podrà fer independentment de l'altra. Vivim en el món que vivim i no som un estat.

Hauria fet abans la catalana?

— No cal ni fer-se aquesta pregunta, a hores d'ara. L'espanyola ja està en tràmit.

Es podria haver aprovat per la via de decret d'urgència. Junts empenyia per fer-ho així...

— Però jo crec que ara ja no toca. Ja està a la recta final, això.

Si pogués assegurar una sola prioritat, de les pretensions catalanes, quina seria?

— Tan important és que les plataformes estiguin obligades a fer més producció en català com que el nivell de producció que hagin de fer en funció dels seus ingressos també pugi. Perquè el 5% o el 6% d'aportació que demana Espanya en altres estats puja fins al 16% o el 20%. Si puja el percentatge a Espanya, també pujarà el total d'inversió a Catalunya. Tot és un joc en cadena. I, al final, recordem que la mateixa llei europea es fa amb la filosofia de respectar la pluralitat, incloent-hi la lingüística. L'Estat ha demostrat en massa ocasions que el concepte de plurinacionalitat o el de respecte per la llengua no el té incorporat de sèrie. Sempre se l'ha de forçar. I no podem permetre'ns que això ens ho acabin legislant els jutges, com està passant a l'escola.

Li plantejo un dilema diabòlic: ¿preferiria tenir més producció en català o que l'estrangera estigui doblada massivament als catàlegs de les plataformes?

— Jo les vull les dues coses.

Oh, jo també. Però caldria prioritzar esforços, i d'aquí el dilema.

— Són complementàries. Amb els doblatges al català estem convertint en un triomf ser uns cornuts i pagar el beure, perquè això ja ho tenim traduït, que ho ha pagat la Corporació. Estem vivint com un gran triomf que una plataforma digui que ens farà el favor d'incorporar el català. S'ha d'anar a totes o farem un peix al cove. Com que pensem que podríem acabar molt malament si la llei audiovisual vingués d'un govern de l'Estat diferent de l'actual, aleshores ens ofereixen X i de seguida diem "agafem-ho, perquè en comparació a zero és millor!". Però no ens podem permetre fer un peix al cove amb l'audiovisual.

Tenim la conversa just el dia que el CAC ha aprovat un concurs de 17 llicències de TDT local. La meitat de les 96 freqüències del mapa original estan desactivades. Té sentit anar llicenciant més freqüències?

— El que hauria tingut més sentit, i espero que acabi passant, seria elaborar un nou mapa de TDT. No ens enganyem: estem traient unes llicències a concurs per decisions judicials que han nascut de recursos, de gent que hi volia optar. El Govern està fent una proposta d'un mapa nou, que s'està debatent.

Sovint, les llicències de TDT local s'han fet servir per jugar-les en cadena i crear televisions generalistes per la porta del darrere. Ho sap bé, vostè que prové d'El Punt Avui, perquè van fer una provatura en aquest sentit. O Tevecat, que va tancar emissions fa uns mesos. I 8TV, que sí té una llicència d'àmbit nacional, ni tan sols arriba a l'1% de share. Hi ha l'opció de tenir un canal televisiu privat en català mínimament competitiu?

— Els que hi són deuen considerar que sí... I, per tant, si tenen llicència, no els diré jo que no. Cap empresari s'arrisca a una cosa que no vegi clara. Ells creuen que sí que es pot fer, jo potser personalment soc més escèptic... Per això parlava d'un nou mapa.

Tradicionalment el CAC ha sigut lax a l'hora de fer complir al Grupo Godó els compromisos concessionals fixats a la llicència de 8TV. ¿Seguirà tenint aquesta actitud, tenint en compte que els nous amos, amb menys d'un 1% de quota, segur que no fan negoci?

— No puc respondre per només un cas concret. Acabem d'aterrar i estem fent l'anàlisi de tota la situació. L'esperit d'una concessió, sigui de ràdio o televisió, hauria de passar per complir-ne les condicions. I en això treballem.

¿Els ajuntaments han de poder externalitzar a empreses els seus serveis municipals de ràdio?

— Són temes litigats en aquests moments, i hi ha sentències; així que, independentment del que pensi, un jutge s'hi ha pronunciat.

Aleshores li preguntaria, irònicament si m'ho permet, si està content o alleujat pel fet que el jutge s'hagi pronunciat en el sentit de no permetre-ho.

— No hi estic ni d'acord ni en desacord. Millor no haver generat el conflicte, no? Jo el que he de fer és cenyir-me al que diu la sentència.

L'hi deia perquè un dels consellers del CAC és l'expresident de l'Associació Catalana de Ràdio, que agrupa les emissores privades i que ha batallat de manera abrandada contra aquest model de gestió. Però, d’altra banda, el partit que l’ha proposat a vostè com a president era molt més procliu a acceptar que les empreses puguin assumir aquesta gestió indirecta. Això li podia suposar un conflicte, a vostè.

— He de tornar a l'origen. Si fa l'anàlisi en funció de la biografia prèvia de cadascú, s'arriben a unes conclusions. Però en el moment que arribem aquí tots som membres del CAC i ho hem d'analitzar d'una altra manera. Si en un moment determinat un conseller havia fet unes actuacions com a president de l'ACR, en el moment que ha entrat aquí assumeix unes altres funcions, i ell ho ha entès. I no puc anar més enllà de dir que és un dels temes que hem d'abordar.

En l'última etapa del CAC vam veure un president perdent una votació, temes ajornats ad aeternum perquè no hi havia prou majoria per tirar-los endavant, una munió de vots particulars... Em diuen que l'ambient, en aquesta nova etapa, és menys tens. Si més no de moment.

— Si mira les actes del plens, que ja n'hem celebrat uns quants...

Em temo que no puc mirar-les, perquè no són públiques.

— Bé, els acords sí que ho són, i de moment ho estem abordant tot per unanimitat. Es donen les condicions en aquesta etapa per crear les confiances suficients per treballar en equip.

Però no li preocupa estar en minoria?

— No estic en minoria: som quatre consellers... i jo; cinc.

Un assumpte polèmic en l'últim mandat eren els informes del CAC que analitzaven les televisions espanyoles sobre les quals no té competències. Una part dels consellers votava en contra de destinar recursos a aquests informes. Vostè els seguirà fent?

— Quan entrem a fer d'òrgan regulador i d'anàlisi, ens hem de posar al cap el paper del consumidor, i aquest consumidor veu de tot.

¿Serà Núria Llorach, expresidenta de la Corporació a proposta de Junts, la nova secretària general de l'organisme? També hi ha debat polític sobre el seu nomenament...

— La secretària actual es jubila i està pendent del relleu. Hem pres la decisió de nomenar un nou secretari o secretària general. Si em pregunta: és un bon nom? És un bon nom. Ha estat deu anys al CAC i un temps similar a la Corporació i, per tant, té una experiència àmplia en el sector. Però de moment no està a l'ordre del dia de cap ple.

Està buscant el consens?

— En tot allò que faig.