No cal ser pare o mare per disfrutar de ‘Mira lo que has hecho’

La família ha conformat el nucli de la comèdia televisiva durant dècades. Però, tot i que la paternitat i la maternitat han sigut objecte d’incomptables esquetxos al llarg de la història de la sitcom, són poques les sèries que se centren en les peripècies pròpies del fet de tenir el primer fill: l’embaràs, el part, els consells dels amics que ja han sigut pares, bregar amb les actituds de la família pròpia i de la política, l’elecció de la primera escola, la impossible conciliació amb la feina, la distribució de rols i feines entre la parella, dormir com una missió impossible, l’infern dels grups de WhatsApp del col·legi, l’elecció de cangur, adonar-te de sobte que ja no ets jove i has quedat descol·locat respecte a les noves generacions...

Creada per Berto Romero, Rafel Barceló i Enric Pardo, i dirigida per Carlos Therón, es nota que Mira lo que has hecho beu de les experiències personals d’almenys el seu protagonista principal, per com en són de reconeixibles totes les situacions exposades. La sèrie se situa a mig camí entre les sitcoms, i aquest equilibri que la fa accessible sense ser gaire clàssica i irònica ni deixar de ser humana, és un dels seus principals mèrits. Aquesta producció entre Movistar+ i El Terrat traça amb gràcia un retrat costumista molt actual en què conviuen formes de família tradicional i d’altres que desafien el llenguatge políticament correcte. Al bell mig, la parella que formen el Berto, que interpreta una versió d’ell mateix, i la Sandra (Eva Ugarte), metge anestesista, quan tenen el seu primer fill Lucas.

L’arrencada de la sèrie és tota una declaració d’intencions. En ple quiròfan, la veu de la mare narrant l’experiència del part ens marca la distància entre la imatge idealitzada del naixement del primogènit que ens venen alguns i la incòmoda realitat del moment. De sobte, es produeix un canvi en el punt de vista. Resulta que no és la mare qui ens transmet els seus pensaments, sinó el pare que intenta posar-se en la seva pell. Alhora que vol enregistrar-ho tot amb la càmera del telèfon, perquè se sol dir que ha de ser un instant per no oblidar mai. Fins que una explosió de líquid viscós li espatlla el primer pla... No serà l’únic moment en què algun fluid inesperat i poc habitual a les sitcoms irromp en escena.

Mira lo que has hechotreu ferro a la majoria de tòpics sobre la paternitat i la maternitat sense deixar de celebrar aquest estat. Però en el punt de mira hi col·loca sobretot dues tendències: per una banda, els pares i mares obsessionats amb la seva tasca i que es creuen modèlics, i, per l’altra, la generació dels joves i els seus nous paradigmes d’entreteniment.

Angoixa generacional

Com el canvi en el punt de vista de l’inici, la sèrie introdueix altres recursos que permeten incidir des de l’humor en la majoria de situacions. En el quart capítol es juga amb el muntatge paral·lel per mostrar-nos l’angoixa de la generació que ara s’acosta als 40 respecte a una nova joventut amb la qual ja no es veu capaç de connectar. Així, es compara el tipus d’humor i les formes de rebel·lia del protagonista, quan tot just començava la seva trajectòria, amb la reacció que li provoca avui l’actitud del fill youtuber d’uns amics. L’últim capítol acabava en estat de bona esperança. I Movistar+ ho acaba de confirmar. Hi haurà segona temporada de les desventures del Berto com a pare.

+ Detalls

'Mira lo que has hecho'

De Berto Romero, Rafel Barceló i Enric Pardo

Movistar +