Tu no ho saps, però t’agraden les sèries 'de tassetes'

BarcelonaFilmin l’ha convertit en una categoria del seu catàleg i molts amants del gènere el reivindiquen. Les sèries de tassetes –l'equivalent televisiu del conegut com a cine de tassetes– porten temps entre nosaltres però fins fa poc eren ridiculitzades pel gran públic, que considerava que es tractava d’un gènere menor ple de produccions que vorejaven la cursileria. El confinament, moment en què molts espectadors buscaven un consol audiovisual, ha revaloritzat les sèries de tassetes i ha fet que els seus seguidors o, caldria dir, les seves seguidores, perquè el seu públic és majoritàriament femení, es reapropiïn de l'etiqueta cansades que se les mirin de dalt a baix quan expressen la seva devoció per les adaptacions televisives de Jane Austen o les germanes Brontë. Alta societat britànica, protagonistes femenines, històries d'amor amb més o menys fortuna i grans dosis de te són, a grans trets, els elements que definirien un gènere que aquest divendres es renova amb l'arribada a Movistar+ de Belgravia, la nova ficció del creador de Downton Abbey, Julian Fellowes.

El cànon no oficial de les sèries de tassetes estableix que formen part d'aquest grup les produccions ambientades a l'Anglaterra des de finals del segle XVIII fins a principi del segle XX. Així, hi trobem històries que tenen lloc a l'època de la Regència (1811-1820), l'era victoriana (1837-1901) o just abans de la Primera Guerra Mundial. En el cas de Belgravia, l'acció, que s'ambienta en un dels barris més distingits de Londres, arrenca la nit abans de la Batalla de Waterloo i s'estén durant les dècades posteriors. Els secrets i les mentides de l'alta societat britànica són l'aliment de les trames.

Per a Anabel Alcázar, historiadora de l'art i amant de les sèries de tassetes i la ficció de Jane Austen, les fortaleses del gènere són el retrat del costumisme de l'època i l'estudi de personatges femenins. "Són històries que passen en entorns en què tot està supermesurat però en què les dones tenen una certa llibertat d'autoexploració. Quan una dona té un camí tan fixat que només pot fer A, B i C, té tan poc a decidir que cada mínima elecció és un món perquè és tot el món que té", argumenta Alcázar.

El protagonisme gairebé exclusivament femení ha fet que tradicionalment es consideri que són sèries només per a dones, i canviar aquest prejudici encara queda lluny. "Les sèries detassetes seran l'últim reducte perquè has d'haver desconstruït molt la teva masculinitat per reconèixer que t'encanta Orgull i prejudici. Jo això no ho he vist en un home heterosexual i no crec que ho vegi", assegura Alcázar. Blanca Pujals, editora de Viena i responsable de la col·lecció Club Victòria, que reuneix obres clàssiques angleses que sovint són la base de moltes d'aquestes sèries, està d'acord amb Alcázar, tot i que remarca que a Anglaterra el furor per les tassetes no fa distinció entre homes i dones. Un dels motius és que moltes d'aquestes produccions recuperen un llegat literari en què una escriptora com Jane Austen té la mateixa consideració que un escriptor com ara William Shakespeare. Un exemple d'això és que durant la Primera Guerra Mundial H.F. Brett-Smith, assessor de l'exèrcit britànic, recomanava llegir els llibres d'Austen als soldats que patien el que ara s'anomena estrès posttraumàtic, o que quan Winston Churchill va estar malalt de neumònia l'any 1943 va trobar confort en les lectures d'Orgull i prejudici que li feia la seva filla.

De 'Downton Abbey' a 'Los Bridgerton'

Produccions com Victoria i Poldark, totes dues a Movistar+, Sanditon (Filmin), o Howard's End (Starzplay) entren dins del gran paraigua de les sèries de tassetes. Sent una mica laxos amb els límits temporals, fins i tot podria formar-ne part Retorn a Brideshead, llibre del qual Luca Guadagnino està preparant una nova versió per a la HBO amb un repartiment de luxe format per Cate Blanchett, Ralph Fiennes, Andrew Garfield i Rooney Mara.

Tant per a Alcázar com per a Pujals Downton Abbey és la gran icona de les sèries de tassetes. L'editora de Viena assegura que l'explosió del gènere a nivell mundial no es podria entendre sense la ficció de Julian Fellowes, que es va estrenar el 2010 i que té sis temporades (a més de dues continuacions cinematogràfiques). "Portem 10 anys en què el fenomen s'ha anat coent a poc a poc, però amb el confinament ha esclatat", explica Pujals. Alcázar, que assegura que la sèrie mostra molt bé la transició entre el vell món i la modernitat, argumenta que en un moment de pandèmia com l'actual, en què moltes de les coses que passen fora de casa són dolentes, "tornar als entorns domèstics i controlats de les sèries de tassetes és un paradís".

Si les sèries i pel·lícules de Jane Austen són la millor guia per entendre el confinament social –la màxima interacció física entre dos personatges són dues mans que es freguen–, Los Brigderton, basada en les novel·les romàntiques de Julia Quinn, ha capgirat el gènere amb escenes de sexe apassionades en biblioteques i cunnilingus a les escales. "Entenc que si vols mantenir viu l'esperit d'aquest tipus de sèries o el transformes o als més joves els semblarà tan antic com a nosaltres ens semblava l'Orgull i prejudici del 1938 i no hi podran connectar", explica Alcázar. La mostra que Los Bridgerton ha fet bé la seva feina d'actualització es veu a TikTok, on els usuaris centennials han començat a fer vídeos d'estètica regencycore (inspirada en la moda dels anys de la Regència), i als catàlegs de les principals marques de roba, que han apostat per una col·lecció primavera-estiu en què els vestits de tall imperi són la norma.

"Gràcies a les sèries, la gent està llegint més clàssics. La primera setmana que vam publicar Seny i sentiment va entrar a la llista dels més venuts de Catalunya competint amb tots els autors mediàtics", explica Pujals, que assegura que, per fi, la gent s'està adonant que el món de les tassetes no és només romàntic sinó que està ple d'humor.