"No hi ha ressentiment amb Rajoy. Hi ha decepció": l'entrevista de Pedro J. a 'Salvados', en 12 respostes

BarcelonaRajoy, Catalunya, el GAL o les teories sobre l'autoria de l'11-M són algunes de les qüestions que ha abordat Pedro J. Ramírez, exdirector d''El Mundo', al 'Salvados' d'aquesta setmana. Jordi Évole ha conduït l'entrevista, d'una hora de durada, que era la primera concedida pel periodista un cop fet efectiu el seu cessament. Aquestes són algunes de les seves intervencions més destacades.

Sobre Rajoy: "[A Rajoy] el que no li agrada és la crítica. Ell no ha sigut mai un gran lector de diaris. Bé, no ha sigut mai un gran lector. És el president de govern amb menys sensibilitat contra el que signifiquen els mitjans de comunicació i menys preocupat per la mateixa opinió pública".

Sobre les causes del seu cessament: "No tinc constància que ningú del govern truqués als nostres accionistes. He llegit el que s’ha publicat a Espanya i a Itàlia. El que sé és que, en seu parlamentària, el cap de govern l’1 d’agost m’assenyala i assenyala el diari com a adversari seu. Fa acusacions gravíssimes. Precisament un mes després la secretària general del PP, una organització amb milers de funcionaris i milions de votants, sense que vingui a tomb, diu “jo no llegeixo 'El Mundo'”. N’hi ha prou perquè una petita fracció de tots aquests votants o militants en prenguin nota perquè et puguin fer una avaria. No hi ha ressentiment amb Rajoy. Hi ha decepció".

Sobre qui és la font dels 'papers de Bárcenas': "Evidentment, estic lligat pel secret professional, però no és difícil deduir que calia estar en una posició molt important per tenir coneixement d’aquest 'modus operandi'. És una informació que surt del mateix PP, de la gent que ha tingut coneixement i accés a aquest 'modus operandi'. Reflecteix les guerres internes que hi ha i segueix havent-hi al PP".

Sobre la seva ideologia: "El vot del director d’'El Mundo' és secret. [...] El diari va demanar el vot per a dos partits: PP i UPyD. I jo vaig votar un dels dos".

Sobre les relacions amb el rei: "Rebíem molts cops missatges de la mateixa casa reial de disgust per la forma que tenia el diari de cobrir les informacions que els afectaven. No crec que [la casa reial] hagi sentit gaire que el director d''El Mundo' hagi deixat el seu lloc".

Sobre el titular de portada 'Van guanyar els animals', publicat l'endemà que el Parlament vetés les corrides de toros a Catalunya, sota una fotografia de Montilla i Carod. "No devia ser una de les millors portades. [...] No vull que mai es pensi que estem anant al terreny de la desqualificació personal. Si creus que hauria de demanar disculpes a Carod i Montilla, ara mateix ho faig. [...] Potser els he de demanar perdó, a Carod i a Montilla".

Sobre el posicionament del diari a Catalunya: "'El Mundo' sempre ha tingut una línia clara en relació a Catalunya. I tenim molta més simpatia pels qui defensen els plantejaments constitucionals que pels qui els volen trencar. Però la nostra obsessió [amb les portades sobre els presumptes comptes suïssos de Mas i Pujol] no era aquesta [influir en les eleccions]. Era publicar informació veraç i rellevant".

Sobre les teories de l'11-M: "Nosaltres no sostenim que hagi estat ETA. Nosaltres sostenim que no se sap qui va ordenar l’11-M. Que no se sap qui va executar l’11-M. [L’autoria d’ETA] la veig improbable. No la descarto de ple, però la veig improbable. L’essencial és que no sabem què va passar".

Sobre un editorial de l'extingit 'Diario16' on es defensava l'assassinat d'etarres: "No reconec la meva ploma en aquest editorial, però com a director sóc responsable que es publiqués. El GAL no existia en aquell moment. Si hagués existit, no s’hauria publicat. [...] No sé si [l’editorial] va estar cinc minuts o tres i mig a la taula del director. O si aquell dia era a la redacció".

Sobre el vídeo sexual amb què se'l va extorsionar: "Això del sexe és una rucada. Pretendre enfonsar-li la vida a algú amb una cosa d’aquestes característiques demostra no conèixer-me a mi i no conèixer els espanyols. Que les tendències sexuals hagin de ser motiu d’estigma social... no. Espanya ja no era així".

Sobre la primera redacció d''El Mundo': "És l’edifici on he estat més feliç a la vida. Un diari sorgit del no-res es va convertir en una cosa molt important. Fins i tot els enemics més empedreïts reconeixen que la història hauria estat diferent. I jo crec que pitjor". Preguntat sobre si està sent vanitós: "Els periodistes som vanitosos en general. És un dels pecats menys greus que poden cometre els éssers humans".

Sobre la possibilitat de muntar un nou diari: "Sí, per descomptat. Si el diari es vengués, o perdés la identitat en una fusió antinatural, jo estaria en disposició d’ajudar els meus companys i fundar un nou diari".