Toni Cruanyes: “No sé si Catalunya em voldrà a casa seva cada vespre deu anys més”

BarcelonaToni Cruanyes fa una dècada que porta el timó del noticiari vespertí de TV3, el programa de televisió més vist a Catalunya. Les audiències ara són dolces, però el començament va ser complicat. En aquesta entrevista, amb tot, el periodista mira cap al passat només quan és estrictament necessari: l'amoïna més el futur. I demana que hi hagi canvis i que es facin ara mateix.

Fa deu anys que ets editor i presentador del Telenotícies vespre. Completa la frase: “Ha estat l'etapa professional de la meva vida més...”

— Més... important. Sí, segur. Professionalment, no he fet ni faré mai res que tingui tant d'impacte com és ser cada dia a les nou del vespre a casa de centenars de milers de persones. És un honor i una responsabilitat i, a la vegada, és molt fort.

No és que tingui intenció de fer-te'n fora, però ¿penses en el dia de demà?

— Sí que penso que deu anys han sigut molt de temps i no sé si Catalunya em voldrà a casa seva cada vespre deu anys més. Però no tinc cap intenció de plegar ara, ni de bon tros, perquè justament hi ha projectes de canvi filosòfic del TN i també de plató i d'imatge corporativa que tinc moltes ganes d'engegar. Si tot va bé serà aquest any, i m'agradaria explotar-ho com a mínim durant un temps!

Què és el més difícil de la teva feina?

— La tria dels temes i com fer que allò s'entengui bé. Potser és un luxe poder dir que el meu gran problema és aquest, però és la veritat. Des del matí anem pensant com enfocarem els temes i anem polint i polint l'escaleta durant tota la tarda, perquè cada tema tingui la mida justa i el nivell d’interpretació que hi puguem donar.

Entenc que la fórmula no para mai d’afinar-se. Cap a on evoluciona el TN?

— Aquests últims mesos hem fet alguns canvis i petites modificacions, que l'espectador no ha acabat de notar, però que són petites proves de cara a aquest canvi més gros que hi haurà. Tenen a veure amb ritme, amb veus al plató... Com que el TN no para mai, les proves les fem en directe.

Una novetat d'aquest any, en aquest cas estètica, és la teva presència física: els cabells grisos.

— Blancs!

Encara en podem dir grisos, em sembla. En tot cas, va ser decisió teva?

— Ja feia un parell d'anys que ho volia fer. Em vaig començar a tenyir fa quatre o cinc anys, perquè em sortien cabells blancs a clapes. Llavors vam pensar que, de moment, l'ideal era tapar-ho una mica. L’estiu anterior vaig fer la prova, a veure com quedava, però després no m'hi vaig atrevir. I aquest any, sí. Al final és important mostrar que el que es veu és el que hi ha.

Una dona ho tindria igualment fàcil per mostrar-se així?

— Crec que és molt més difícil, encara ara. Però justament amb això estem fent un canvi molt conscient des de TV3. El primer Telenotícies que vaig fer eren tot homes: els presentadors, els convidats, els experts que van entrar al plató... Això és impensable, ara. És una evolució que hem fet. I abans entraven només al plató presentadores que eren noies joves i ara ja no. Si no anem més enllà és perquè tenim el que tenim a la redacció i l'empresa fa tard en la contractació de diversitat racial o funcional. Estem fallant, perquè no representem prou bé la diversitat del país. Hem millorat, però hauríem d'haver anat molt més de pressa.

Detecteu resistència per part del públic a aquest augment de diversitat? Vivim una època de recel i retrocés.

— No, crec que no. El nostre públic ja és divers. Un Telenotícies és un mirall de la societat, però que apuja un, dos o tres graus el nivell. I ho fa perquè quan la societat es vegi en aquell mirall, s'hi vegi una mica millor. Mentre la desconnexió no sigui gaire gran funciona, i ha funcionat sempre. És el model clàssic de televisió, de diari i de ràdio de masses: un reflex millorat de la societat, amb la voluntat que la societat acabi sent millor.

El 50% dels espectadors del Telenotícies tenen més de 65 anys. I si mirem els més grans de 45 anys, el percentatge s’enfila al 85%. El públic per sota d’aquesta edat ja ha abandonat el format de noticiari diari?

— A mi m'agradaria pensar que és possible engrescar-los a mirar un Telenotícies. Que encara ens miri tanta gent és un gran èxit, perquè tothom està tot el dia amb el mòbil rebent informació. El que oferim és una cita diària, que és molt difícil de ser-hi fidel, perquè has de tenir uns hàbits ja adquirits, i aquests hàbits, efectivament, corresponen a la gent més gran. En el futur, no sé si se’n dirà Telenotícies, si durarà el mateix temps o si el presentarà un Cruanyes fet per intel·ligència artificial. Però crec que sempre existirà un resum de les notícies del dia per ser vist a la nit.

Una empresa que es diu Channel One ja ha mostrat un prototip d’informatiu amb presentadors virtuals. Hi veus futur o són només exhibicions tecnològiques sense gaire recorregut?

— A la gent li agrada pensar que està mirant una persona humana i que, a més, a aquella persona la coneix una mica i li genera confiança pel fet de no haver-li fallat durant molts anys, de reconèixer-li una trajectòria i de generar-hi un punt d'empatia que necessàriament és humà. Però també haig de dir que les relacions interpersonals els últims anys han canviat tant... Si la gent és capaç de tenir sexe amb el mòbil, potser arribarà un dia que també et pots creure que una màquina et pot acompanyar a les nou del vespre i explicar-te les notícies.

En el teu cas, també ets editor. Aquí la competència amb la IA és més possible?

— Un algoritme ben programat pot arribar a imitar un Toni Cruanyes a l’hora de pensar què és important, què no és important i què pot agradar al públic català. Jo mateix soc com un ChatGPT amb potes: durant deu anys he mirat les audiències que tenim cada dia i, per tant, sé quines històries agraden i quines no. Si algú recopilés aquesta informació, potser podria cuinar un Telenotícies demà sense que hi hagués de ser jo. Tots aquests elements, els haurem d'anar incorporant.

Es diu també que la IA podria crear Telenotícies personalitzats. ¿Creus que la idea d'un Telenotícies per a cadascú és bona?

— No! Les bombolles de les xarxes socials ja són això. Reivindico el Telenotícies just com una àgora pública en la qual tots ens trobem i on hi ha pluralitat d'opinions i la màxima representació d'un país. El dia que desapareguin els grans diaris, els grans programes de ràdio i els grans programes informatius de televisió, la societat i la democràcia tindran un problema.

Per quina mena de notícies us arriben queixes de l’audiència?

— Doncs molt senzill: als culers no els agrada quan parlem de l'Espanyol i als independentistes els costa empassar-se les declaracions dels líders de Ciutadans. I ens ho fan saber, ens arriba. O bé ho veiem repassant el minut a minut de l’audiència.

I amb els de Vox?

— Amb Vox ens passa un doble fenomen curiós. Per una banda molesta el que diu, però també hi ha una certa fascinació per l’extrema dreta i ho notem en la nostra audiència. Malgrat tot, al TN no donem a Vox una plataforma gratuïta perquè s’expressi amb les seves mentides. A Vox li donem importància quan en té, que és quan el seu vot és important al Parlament o al Congrés dels Diputats.

Una de les crítiques recurrents dels últims temps diu que TV3 s'ha convertit en una televisió autonomista.

— I això és culpa nostra o és la classe política que ho ha decidit? Nosaltres expliquem les notícies que hi ha. Els missatges que llancen els polítics són els que són. L'any 2017 explicàvem unes coses perquè els líders polítics de Catalunya feien unes coses. I ara expliquem unes altres coses perquè n'estan fent unes altres.

Creus que el marc mental nacional s’ha mantingut als Telenotícies?

— Als Telenotícies segur. A la programació sí que s'han fet alguns canvis seguint una estratègia de buscar nous públics. Però els que fem el TN som els mateixos i tenim la mateixa visió de Catalunya, de l'àrea de parla catalana i del món. Passa que els últims mesos la política catalana s’ha desplaçat a Madrid.

Pensava més en quan TV3 informa d’algun fet que ha passat, posem per cas, a Ciudad Real.

— En això hi estic d'acord. Crec que hem d'informar de Catalunya i del món. I el que hi ha al mig... Intento tenir bastanta cura, amb això, i alhora ser sensible al que passa al País Valencià, al que passa a les Illes. Perquè, si mirem això, els mitjans que ho tenen present es poden comptar amb els dits d’una mà i encara et sobra algun dit.

Els Telenotícies anteriors a l’1-O van alimentar l’independentisme?

— Doncs mira, he repassat algun d'aquells programes que vam fer aleshores i, per com ens vam expressar, són impecables. Ho vam fer bé. Sí que és veritat que en vam parlar moltes hores. Però si els analitzes, hi havia molta pluralitat. Seguint el pols del país, en aquell moment parlàvem molt del dret a decidir. I en aquest moment en parlem poc, també seguint el pols del país.

Creus que en el cas de programes no informatius hi va haver el mateix equilibri?

— No, crec que va ser diferent. Això ha canviat i s'ha explicat públicament. Els últims anys hem fet moltes tertúlies i hem parlat molt de l'actualitat en hores que no toquen, en programes d'entreteniment, però ara mateix hi ha la voluntat al 3Cat de no fer tant això i de buscar nous públics. I no és fàcil, està costant. I hi ha un motiu també d'audiència per fer això. Abans, quan posaves segons quins tertulians a parlar de Catalunya, tenies audiències molt altes.

Des del TN també intenteu arribar a aquest públic nou?

— Jo ho penso més des d'un punt de vista generacional. Però també des del punt de vista cultural. Hem de ser sensibles a les noves veus culturals que hi ha, no necessàriament expressades en català. Tenim aquesta doble funció: som un aparador de la cultura catalana i aquesta és la nostra missió més ortodoxa, però també ho hem de ser de la cultura que es fa a Catalunya, encara que no sigui catalana.

Els Telenotícies són la joia de la corona de la graella de TV3. ¿Ho continuaran sent a la plataforma 3Cat, que és on s’està desplaçant el consum televisiu?

— Hi ha marge perquè així sigui. Encara ara, la sèrie de la tarda i els TN són els continguts més descarregats. Després hi ha Crims, però no hi és durant tot l’any. En principi, el 3Cat està molt pensat mirant les plataformes que existeixen i potser hi ha un cert mimetisme. Però un dels nostres punts forts és la proximitat i l'actualitat: si això ho sabem traslladar, serà un triomf segur.

Però potser es perd el costum, el ritual, de posar les notícies a les nou del vespre.

— Crec que això trigarà temps a passar. I aquí podem obrir debats. Potser podríem fer el TN a les vuit del vespre, perquè la gent el descarregui quan vulgui i així guanyes més marge d’hores. O podríem tenir un doble TN: un per a TV3 i un altre a la plataforma. O començar a posar trossets del TN a les sis de la tarda. Són idees que es poden valorar amb les noves eines d'intel·ligència artificial. És a dir, podem personalitzar més, sense renunciar que el TN sigui igual per a tothom. Algú em deia: "Podrem agafar el Tomàs Molina i fer que n'hi hagi nou-cents, un per a cada municipi". Doncs no. No és aquesta la idea. Perquè el Tomàs Molina, quan explica el temps, també està explicant quin país som.

El 3Cat busca unir també Catalunya Ràdio i TV3. Com veus la fusió entre les dues redaccions d’informatius?

— Anem tard, ho hauríem d'haver fet fa temps. Tenim pressa, ho hem de fer més ràpid. I això ho dic als espectadors, que de vegades poden tenir por dels canvis, però també als directius de la meva empresa: la finestra d'oportunitat és ara. Les noves marques, les noves vies per arribar a la gent... ho hem de fer. I, si ens equivoquem, ja rectificarem. Però no ens ha de fer por el canvi o experimentar.

Catalunya Ràdio sempre ha estat una mica la germana pobra, en la qual fins fa alguns anys cobraven menys i tot. Suposo que els fa por acabar sent engolits dins una entitat que els dilueixi.

— Crec que ja no senten això. Tant Catalunya Ràdio com TV3 hem de passar un cert dol del que érem abans i saber que tots estem treballant ara en una mateixa cosa. Hem de triar bé quins són els programes que es fan i fer-los bé i fort. I uns altres, esclar, deixar-los de fer. Crec que això ens ajudarà molt quan tinguem la nova definició de canals. Quan tinguem un segon canal que ens serveixi per col·locar temes alternatius de TV3. O quan ens traguem de sobre alguns llasts, com ara tenir alguns canals que som incapaços d'omplir les 24 hores del dia.

Parles dels esports?

— Però no hem de fer menys esports. Només dic que potser no hem d'enviar l'espectador a veure’ls de la manera com fem ara.

Un canvi que fa respecte: renunciar a les marques TV3 i Catalunya Ràdio.

— La direcció ha d’assumir fer els canvis de les marques. Estan sent una mica cauts. Entenc que faci por, però hem de tirar endavant. A mi em sap molt de greu abandonar la marca TV3.Es parla de 3CatTV, però també donaria joc TV3Cat, ja s’anirà aclarint. Per exemple, al 3/24 hi ha gent que necessita saber quin és el seu encaix en el nou esquema i si ells treballen per al portal web 324.cat o per a on. El discurs general és que ens dirigim cap allà, però la realitat és que encara no acabem d'anar-hi: fan falta missatges de claredat.

Missatge a la direcció traslladat.

— Però també vull que sigui un missatge als nostàlgics que diuen que ara tot és una merda. No, no, no: escolta'm, el 324.cat està fotent coses molt bones, a la plataforma hi ha bon gènere... Fa temps que hauríem d’haver fet els canvis, però hem estat bloquejats políticament. Ciutadans va bloquejar la renovació de l'acord i això ha tingut efectes. Durant cinc anys no s'han pres les decisions que calia perquè la direcció anterior, amb molt bona voluntat, no tenia l'autoritat per fer-ho ni l'empenta. La que hi ha ara en té, però la finestra d'oportunitat no sé quant de temps durarà. Suposo que els fa por que els d’esports es rebotin o que hi hagi una part dels partits que donen suport a l’actual cúpula de la CCMA que aprofitin l'avinentesa per embolicar la troca ara que hi ha les eleccions.

I hem de fer més cultura? El 33 només té un 22% de programació que encaixi en aquesta definició. No hauríem de poder omplir un canal sencer?

— Hem de fer el que puguem. Però crec que la cultura és bàsica. Ara bé, hem de mirar quins canvis cal fer. Per exemple, tornant als esports, una de les idees que sí que han funcionat ha estat parlar menys dels equips de futbol de Primera Divisió, en el sentit de repetir els gols del Barça i fer crònica dels entrenaments, per anar cap a una visió més inclusiva i poliesportiva.

Un periodista que fa informació, ¿ha de poder expressar la seva opinió individual a les xarxes socials?

— [Pausa] Jo no ho faig. I crec que la gent que té la rellevància que tinc jo a les xarxes socials no ho hauria de fer. Una cosa és que digui un dia que m'he menjat uns bunyols i m'agraden molt i una altra cosa és que facis una valoració política.

T’has de mossegar molt la llengua?

— Bé, diguem que m'hi he acostumat. M'he pres molt seriosament el paper de presentador del Telenotícies.

Sense fer-ne bandera, has parlat obertament de la teva homosexualitat. Ho consideraves el teu granet de sorra per visibilitzar el col·lectiu? I, en tot cas, t’ha fet por que t’etiquetessin?

— Alguna vegada m'han encasellat, per culpa d'això, però és el preu que pagues. És el recurs fàcil dels que no saben de primera mà com és la realitat si formes part d’una minoria. Però no podia fer-ho d'una altra manera, tampoc.

Podries haver callat, com encara ha de fer molta gent.

— Crec que a aquestes altures callar és impossible. En tot cas, sí que és veritat que fa deu anys era diferent i això de ser el primer presentador de Telenotícies gai d’Espanya a mi em va semblar natural. No és que hagi volgut ser exemple de res, però sí que m'ha agradat que molta gent, quan ha hagut de sortir de l’armari a casa seva, m'ha posat com a exemple i això ha servit per tranquil·litzar-los: “Mira, el Cruanyes, que és bon noi, és gai, és feliç i té fills”. M'hauria agradat, quan jo era adolescent, haver tingut referents així.

Et va costar?

— Sí, totalment. Quan era adolescent, els referents gais eren els travestis del Raval o gent de l'espectacle que acabava malament.

Encara ara pateixes homofòbia?

— De vegades... Quan algú t’insulta per Twitter, encara tiren d’això.

I laboralment?

— No, laboralment no. Quan vaig ser estudiant, sí. I em va costar molt explicar-ho a TV3 mateix, però no: els últims quinze anys no he tingut cap problema.

“I és feliç”, em deies abans. De l’1 al 10?

— Home, bastant cap amunt, eh? Em posaria un 8,5 de felicitat. Entre 8,5 i 9!