LA NIT DE L'ARA
Mèdia28/11/2019

L’ARA celebra nou anys de periodisme en moviment

El diari commemora el seu naixement amb els ulls posats en la primera dècada d’història

à. Gutiérrez / A. Palés
i à. Gutiérrez / A. Palés

BarcelonaEl moviment es demostra caminant -de la mateixa manera que el periodisme es demostra publicant- i ja són nou anys de camí per a l’ARA, amb la missió intacta d’anar a buscar “el país que ve, el món que ve i el periodisme que ve”. La resposta al triple interrogant, esclar, es troba més en el mateix trajecte que en una suposada meta, i dijous al vespre va ser el moment de mirar enrere, a tot el camí recorregut, i començar a avançar cap a la fita dels deu anys. La Nit de l’ARA també va servir per celebrar haver reeixit en la creació d’un nou espai mediàtic, en un moment d’extrema complexitat per a la premsa, i ser ja el segon diari de Catalunya en nombre de subscripcions, en uns temps en què el suport dels lectors és el que assegura la màxima independència d’un mitjà.

Inscriu-te a la newsletter Sèries que t'abracenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El Palau de la Música va ser, un any més, el lloc de trobada de subscriptors, personalitats polítiques, socials i culturals i la gent de l’ARA. L’acte, com és tradició, també va ser l’escenari de l’entrega dels premis Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella.

Cargando
No hay anuncios

Antoni Bassas va ser el mestre de cerimònies d’una celebració en què el futur del periodisme i l’actualitat van estar molt presents. Bassas va obrir la trobada recordant la intensitat informativa de l’últim any, en el qual hi ha hagut el judici i la sentència del Procés, però també quatre eleccions. “L’exterior no para de donar-nos estímuls amb una densitat imparable”, va dir el periodista, que va comparar els nou anys de vida del diari amb els d’un infant, una etapa en què els especialistes asseguren que nens i nenes tenen una gran energia física i poca necessitat d’estímuls exteriors.

Cargando
No hay anuncios

Felicitacions d’arreu

Durant la Nit de l’ARA va quedar demostrat un dels fets diferencials del diari: la seva vinculació amb la comunitat. Es va fer patent en els vídeos que recollien felicitacions de diverses personalitats del món de la política, la cultura, la ciència, el sector social i els mitjans de comunicació. Entre els personatges que es van voler sumar a l’aniversari enviant un missatge de felicitació hi havia el president de la Generalitat Quim Torra, la xef Carme Ruscalleda, el científic Bonaventura Clotet i l’humorista i presentador Quim Masferrer, entre molts altres. Tots ells van voler enviar els seus millors desitjos per a un projecte periodístic que sempre ha treballat per explicar el país en tota la seva complexitat i per estrènyer llaços amb els seus lectors.

Cargando
No hay anuncios

Els lectors, de fet, van estar al centre de molts dels parlaments que es van sentir en la celebració. “Pensem que l’única manera de fer un diari independent és fer un diari de subscriptors”, va assegurar Ferran Rodés, president del consell d’administració de l’ARA. Rodés va recordar que l’ARA va néixer com un projecte que era un “acte de fe”, i va reconèixer que actualment la fe és cada cop menys necessària gràcies als subscriptors que donen suport al diari, un col·lectiu que avui ja suma 40.000 persones. “És un projecte cada dia més sòlid i amb vocació de ser el primer diari del país”, va remarcar Rodés, que va recordar les “complicitats” que han ajudat a tirar endavant el projecte. “Hem volgut fer un diari en què els periodistes puguin narrar i explicar la realitat lliurement. D’aquests diaris, al sud d’Europa, en queden poquíssims”, va incidir.

Esther Vera, directora de l’ARA, va agafar el relleu de Rodés i va assegurar que “el periodisme només és útil si val la pena”. La directora va fer una defensa del model de l’ARA, que posa en valor una informació molt ben treballada amb una imatge i uns recursos innovadors. “Sabem que hem de fer diaris pels quals estigueu disposats a pagar”, va dir Vera, que va assegurar que el diari s’esforça per donar respostes a la crisi de desconfiança generalitzada que viuen els ciutadans d’arreu del món. En aquest sentit, va assegurar que l’equip de l’ARA “no viu en un pedestal” i que treballa per guanyar-se “la confiança dels seus lectors dia rere dia”. La directora va recordar que “un diari és una feina d’equip, de gent diversa, lliure i original”.

Cargando
No hay anuncios

Mitjans per garantir la llibertat

En la reflexió sobre el futur del periodisme també va participar Alan Rusbridger, que va liderar la transformació del The Guardian i que era el convidat d’un dels actes de celebració del novè aniversari de l’ARA. El britànic, que va protagonitzar la portada de l’ Ara Diumenge dedicat al futur del periodisme, va pujar breument a l’escenari i va qualificar d’“absolutament miraculós” que un diari com l’ARA, nascut en plena crisi econòmica i del sector, estigui a punt d’arribar a la dècada d’història. Rusbridger va apostar per la transparència com a única manera de lluitar contra la crisi de confiança cap als mitjans i les institucions.

Cargando
No hay anuncios

Un cop entregats els premis Tatiana Sisquella i Ignasi Pujol, l’encarregat de tancar l’acte va ser el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que va recordar que el primer número de l’ARA, amb el doctor Moisès Broggi a la portada, es va publicar en un dia d’eleccions.

El vicepresident va fer un discurs combatiu, en el qual va recordar la importància d’uns mitjans lliures per garantir la democràcia. “En un moment d’amenaces a la democràcia, el primer que hem vist posar en risc és la informació”. En aquest sentit, va recordar que uns mitjans independents són “una peça essencial per a un país que es vulgui governar ell mateix”.

Cargando
No hay anuncios

Pere Aragonès, que va fer una menció especial a les edicions monogràfiques i les va qualificar d’“obres d’art”, va lloar els que, al seu entendre, són els tres elements que han permès que l’ARA sortís endavant: compromís, innovació i servei a la comunitat. El vicepresident va recordar que els projectes que semblen més impossibles només es poden fer realitat quan al darrere hi ha una comunitat que els dona suport.