Ningú vol emetre l’Eurocopa
A tres mesos perquè comenci el campionat, cap canal de televisió espanyol n’ha comprat els drets
BarcelonaEl 10 de juliol la selecció espanyola de futbol podria convertir-se en la primera que aconsegueix guanyar l’Eurocopa per tercera vegada consecutiva, però els espectadors espanyols es podrien quedar amb les ganes de veure els components de la roja. A només tres mesos per a l’inici del torneig, que arrencarà el 10 de juny, cap canal de televisió espanyol, ni gratuït ni de pagament, ha comprat encara els drets d’emissió de la competició. A tot Europa només hi ha tres països més on el campionat encara no hagi trobat una cadena que el vulgui emetre: Liechtenstein, Luxemburg i Grècia.
El termini per presentar ofertes per a aquests drets es va tancar, per a la majoria de mercats europeus -inclòs l’espanyol-, l’octubre del 2014, és a dir, fa gairebé un any i mig. Però en el cas d’Espanya cap dels operadors que hi van concórrer estava disposat a pagar el preu que esperava la UEFA, cosa que va obligar a obrir una fase de negociacions individuals que permetessin aconseguir un acord beneficiós per a totes les parts. Fonts del sector consultades per l’ARA situen les demandes de la UEFA a l’entorn dels 40 milions d’euros per als drets d’emissió en obert, i una mica per sobre pel que fa als de pagament. La intenció de l’organisme era que s’emetessin gratuïtament, com a mínim, 23 dels 51 partits del torneig -un per jornada, incloent-hi tots els de la selecció espanyola-, mentre que els canals de pagament se’n podrien reservar un màxim de 28 en exclusiva, tot i que podrien optar a emetre també els altres en paral·lel a la televisió gratuïta.
Aquest repartiment, però, no satisfà les plataformes de pagament -principalment Movistar+ i Mediapro-, que veuen com la UEFA els reserva només l’exclusiva de 28 partits amb un interès relativament baix per als espectadors -el més destacat de cada jornada ja es veuria en obert, i la final seria compartida- a canvi d’un esforç econòmic molt elevat. Això ha fet que els drets de pagament es convertissin en el principal escull a l’hora d’adjudicar l’Eurocopa als operadors espanyols, ja que la UEFA no vol tancar l’acord per als partits en obert fins que no tingui resolts els altres. Al cap i a la fi, l’objectiu de l’organisme europeu és obtenir el màxim de diners possible a cada país, per la qual cosa podria estar disposat a millorar el paquet destinat a canals de pagament -a canvi de descafeïnar l’altre- si així pogués incrementar els ingressos globals a Espanya. Fonts de Movistar+ han explicat a l’ARA que en aquests moments “s’està avaluant” la possibilitat d’adquirir aquests drets, però admeten que és encara “una incògnita” el destí final d’aquests continguts.
Mediaset, principal candidat
Pel que fa als drets d’emissió en obert, qui s’hi ha mostrat més interessat és Mediaset, que aquesta temporada no disposa de cap altre paquet de drets futbolístics, més enllà dels amistosos de la selecció espanyola i la final de la Copa del Rei, per la qual cosa està especialment necessitat de continguts d’aquest tipus. Segons les fonts consultades, el grup fins i tot va plantejar la possibilitat d’apujar l’oferta i quedar-se tots els partits, inclosos els que havien d’anar al pagament -tal com es va fer al Regne Unit, on tots els enfrontaments es veuran en obert-, però de moment aquesta opció no s’ha concretat. Mentrestant, RTVE, que aquest estiu ja emetrà els Jocs Olímpics, i Atresmedia, que ja va invertir en la Champions, han presentat ofertes més modestes, amb poques opcions de prosperar.
Les cadenes valoren aquests drets principalment perquè ajuden a posicionar-se i donen rellevància, i no tant perquè siguin una inversió rendible. Després de l’última edició de l’Eurocopa, l’any 2012, Paolo Vasile, el conseller delegat de Mediaset -que va oferir tot el torneig en exclusiva- va admetre que comprar aquells continguts havia sigut “un mal negoci”: malgrat el triomf de la selecció espanyola i les elevadíssimes audiències que va aconseguir el campionat -la semifinal va batre el rècord històric a l’Estat, i la final es va situar al segon lloc-, el retorn publicitari no havia sigut suficient per compensar la inversió inicial, que es calcula que es va situar a l’entorn dels 40 milions d’euros.
Amb tot, Vasile va defensar que era millor tenir els drets que no pas que se’ls quedés la competència, i dos anys més tard el mateix grup va quedar-se el Mundial, en aquest cas compartit amb Gol Televisión. Llavors el conseller delegat va afirmar que la inversió sí que havia sigut “rendible”, tot i que la inesperada eliminació de la roja a la primera fase va provocar que el grup ingressés “menys diners dels previstos”. Precisament, el mal paper d’Espanya fa dos anys al Brasil ha fet que ara els canals vulguin ser més prudents a l’hora de comprar l’Eurocopa.
En qualsevol cas, es dóna per fet que, encara que sigui a última hora, la UEFA i els operadors espanyols acabaran arribant a un acord que permeti veure el campionat per televisió. Fins i tot en el cas (improbable) que això no passés, la llei obliga a emetre, com a mínim, els partits de la selecció espanyola, considerats d’interès general. No està clar, però, quins mecanismes caldria aplicar per complir amb aquesta norma, a la qual fins ara no s’ha hagut de recórrer mai.
