Ningú no mira la Copa Amèrica
Quan va començar la Copa Amèrica de vela, ja vam comentar la inèrcia dels Telenotícies i el departament d’esports de TV3 per repetir acríticament els trucs de numerologia que venia l’organització de l’esdeveniment, anunciant-ho com un espectacle d’enorme repercussió. Els presentadors asseguraven que es tractava d'“el tercer esdeveniment esportiu més important del món després dels Jocs Olímpics i del Mundial de futbol”. Els periodistes, més que en relators, es van convertir en venedors, exposant les grandeses de la Copa Amèrica amb titulars com “espectacle assegurat”, muntatges audiovisuals èpics, estudis econòmics avantatjosos, propaganda de les activitats vinculades a l’espectacle i exhibició entusiasta dels espais oficials de la regata.
Gairebé un mes després, quan se suposa que la competició ja ha agafat embranzida, val la pena veure els resultats d’aquest suposat “tercer esdeveniment més important del món”. En l’última setmana, la Copa Amèrica de vela no ha aconseguit arribar ni al 0’5% de quota de pantalla a l’Esport3. Dissabte 14 de setembre va atraure quatre mil espectadors, el diumenge 15 van ser cinc mil. Dilluns i dimarts les dades indiquen que la xifra era de tres mil espectadors i dimecres 18 de setembre de cinc mil una altra vegada. No només han estat poc freqüentades les instal·lacions urbanes, sinó que la capacitat de convocatòria també ha sigut irrisòria davant de la pantalla. L’organització assegura que a escala mundial tenen mil milions d’espectadors. Més enllà dels dubtes sobre el rigor de la xifra, és obvi que enguany Catalunya n’aportarà una part simbòlica.
Una altra prova de l’escassa curiositat que suscita la competició han sigut les constants connexions que Betevé duu a terme al llarg de la seva nova programació. Tots els treballadors de la cadena s’han uniformat per a l’esdeveniment i cada dia fan connexions per demostrar l’hipotètic vincle de la Copa Amèrica amb la gent de la ciutat. Aquest divendres eren a l’espai d’oci que es va muntar al barri de Sant Antoni per acostar la competició als barcelonins. Ho qualificaven de “festa” i quan mostraven la gran pantalla instal·lada en una cruïlla de l’Eixample, allà davant no s’hi veia públic interessat per l’emissió. L’assistència no era superior a la que hi pot haver un dia qualsevol en aquella confluència de carrers. A la Race Village, les taules i cadires del fons es veien buides, cosa que evidenciava l’escàs interès. Tot i la indubtable diligència dels redactors per transmetre entusiasme, el contingut de les cròniques provoca la més absoluta indiferència.
La Copa Amèrica s’ha convertit en un esdeveniment que les televisions ens estan fent empassar amb un embut. El negoci i el poder econòmic n’han imposat una cobertura que no respon a l’interès general. La regata no només s’ha servit de l’espai públic de la ciutat, sinó també dels mitjans públics, a qui han convertit en propagandistes perquè les televisions privades no tenen cap interès a adquirir els drets d’una competició que és evident que no se la mira ningú.