Que ningú li amargui la festa a Ayuso, sisplau

Multitudinària protesta a Madrid pels preus dels habitatges abanderada pels joves, com és comprensible. Els dos diaris més sanchistes, El País i La Vanguardia, la converteixen en foto de portada. En canvi, l’Abc, El Mundo i La Razón ignoren la protesta en la seva primera pàgina i no li dediquen ni que sigui un titularet de Lil·liput. Caram: mira que totes tres capçaleres estan abonades a la tasca de munyir el descontentament popular cada diumenge amb manifestacions de ben divers pelatge. Avui, en canvi, toquen el violí. ¿Serà perquè la protesta té lloc al Xanadú d’Isabel Díaz Ayuso? En realitat, tal com explica El País, les protestes dels manifestants s’adreçaven al conjunt de les administracions, perquè quan has de compartir pis passats els trenta, i deixant-hi una bona mossegada del salari precari, les subtileses del repartiment de competències poden arribar a importar poc. Però la consigna és clara, al Madrid d’Ayuso no hi ha malestar per l’habitatge, la festa no s’atura i els avis de les residències estan tots més ben atesos que Jesús Gil al seu jacuzzi.

Del dia, un titular que evidencia el marc mental centralista de la premsa de Madrid és el d’Abc, quan consigna que Junts reclama tot el pressupostat i no executat per l’Estat, en forma de transferència. Escriuen: "Vol negociar amb el govern que es transfereixi a la regió el que no es gasti: des de 2009 són més que 42.000 milions d’euros". El to és enfadós. Ja torna el xantatge català. Una mirada una mica més neta permetria emmarcar la notícia com a escàndol. Però no un on Catalunya torna a ser l’avara gasiva pessetera, sinó que és l’agreujada de manera sistemàtica per governs centrals d’un color i l'altre. Es reclama el que et deuen moralment i quedes com al dolent de la pel·lícula. Mateixa tècnica que amb el FLA, mateixa manera d’atiar l’anticatalanisme.