Nicola Pedrazzoli: "Si Canal Català no pot ser nacional, no té cap viabilitat i ha de tancar"

Nicola Pedrazzoli havia anunciat que pensava llogar un canal al Grupo Godó per convertir Canal Català en televisió nacional. L'operació es va frustrar i ara la cadena es veu abocada al tancament.

Quin tipus d'error, si ho va ser, va fer que un presentador de la seva cadena digués l'1 de juny que Canal Català tancava a finals de mes?

La veritat? No va ser cap error. Jo al matí vaig dir a Carlos Fuentes que ho anunciés perquè era el que hi havia sobre la taula. Encara que sembli increïble, durant el dia me'n vaig oblidar. Ell ho va exagerar a l'explicar-ho, però era la realitat.

Un cop frustrada l'operació amb Godó per convertir Canal Català en televisió nacional, la cadena no té futur, doncs?

Ni en té Canal Català ni en té cap televisió local. Des del 2010 patim una caiguda brutal de la publicitat del petit comerç i de les institucions, que per cert algunes ja paguen a any i mig vista. L'única opció era saltar a un àmbit més gran, que permetés tenir una dada auditada d'audiència, amb la qual hauríem aspirat a la publicitat de les grans agències. Si Canal Català no pot ser nacional, no té cap viabilitat i ha de tancar.

Com s'ha arribat fins aquí amb la televisió local a Catalunya?

No tenien viabilitat ja d'entrada: 96 televisions a Catalunya no hi cabien de cap manera. I ningú s'imaginava una crisi tan profunda.

Per què trenquen amb Godó?

Doncs encara no ho sé. El febrer del 2011 ens acostem a ells perquè ens lloguin el canal de RAC105. Trobem ràpidament un acord sobre el preu -prop de 15 milions d'euros en deu anys- i sobre com ha de ser el canal. Pactem que no sigui una cadena generalista. Que serà de debat econòmic, polític i social, però que no tindrà ni pel·lícules, ni sèries, ni concursos, ni programes com Aruscity .

I doncs?

Quan passem la paperassa al CAC comencen els problemes: ho retarden tot.

Per què creu que passa això?

El CAC, governat pel tripartit, hi ha vist derivades polítiques. Potser jo no he sabut explicar bé què volia fer i vaig fallar reduint el projecte al lema "una intereconomia catalanista" per assegurar-me els titulars de premsa i que la gent sabés que, el 3 de març, començàvem amb un model nou i unes noves freqüències. Possiblement em vaig equivocar.

Quin era el projecte, aleshores?

A Catalunya hi ha una invasió de cadenes que arriben de l'Estat i que són molt polítiques. Volíem respondre a això: una tele que posés sobre la taula, sense vergonya, una pregunta: ¿pot ser que Catalunya estigui millor fora que dins d'Espanya? Però no volíem ser la tele de la dreta catalanista. Que la meva dona murciana pogués pensar en la Catalunya del futur. Comptàvem amb presentadors de primer nivell i podíem aspirar a un 1,5% d'audiència el primer any i un 5% el tercer, que ens hauria permès guanyar diners.

En tot cas, el CAC aprova finalment l'operació...

Sí, el març d'enguany, però condicionat a onze punts que Godó havia d'acceptar formalment. I aquí és quan, tot i que convenim d'assumir els punts, tallen la relació i retiren el projecte del CAC.El curiós és que firmem el contracte el 16 de febrer del 2012, un any després de començar a negociar: tot un any per madurar plegats si l'operació ens convenia o no. I, en canvi, al cap d'un mes després de firmar, trenquen l'acord.

A què atribueix aquesta frenada?

He sentit moltes versions. La més maquiavèlica diu que els Godó sabien que no volien donar-me la televisió i que han jugat amb el temps per enfonsar-me definitivament. L'única competència que tenien, entre cometes, era la nostra i al final trobarem que al setembre Canal Català possiblement no existirà. Aquesta versió em sembla exagerada, tanmateix. Una altra opció, més lògica, és que Godó ha entès que la televisió que volíem fer era potent i que tindria bon audiència, pel moment en què viu el país.

Es pot reconduir la negociació?

No. La setmana passada ens van tornar l'aval bancari. Ja no volen ni parlar amb nosaltres.

Quin és el seu pla B?

He de ser sincer i dir que no en tinc. Estem analitzant l'empresa: veurem si amb les retallades que es poden aplicar és viable. I prendrem una decisió el 30 de juliol.

Es planteja abandonar Catalunya i centrar-se en Espanya?

Ja hi som, a Espanya, operant canals autonòmics privats a Andalusia, Madrid i País Valencià. I ho hem aconseguit en quinze dies. Al final haurem de pensar amb el cap i no amb el cor i oblidar-nos de Catalunya. Fa setze anys que porto televisions a Catalunya, els meus fills són catalans i em fot prendre una decisió que no és la que jo volia.