El director de ‘News of the World’, a la presó per les escoltes il·legals

BarcelonaEl judici per les escoltes telefòniques il·legals practicades pel diari sensacionalista News of the World, de Rupert Murdoch, va arribar ahir al final, després de vuit mesos de vistes. I se salda amb una sentència de presó per a Andy Coulson, que va ser director del tabloide i a qui el jurat va considerar culpable d’haver conspirat per punxar telèfons i obtenir així informacions exclusives. L’altra principal acusada, Rebekah Brooks -predecessora de Coulson en la direcció del rotatiu-, va ser absolta dels quatre càrrecs que se li imputaven. El jurat va absoldre també quatre executius més, de rang menor. El veredicte deu haver satisfet Murdoch, que quan va esclatar el cas, l’estiu del 2011, va explicar que la seva “prioritat total” era salvar la controvertida Brooks.

Coulson va dimitir del diari el gener del 2007. Assumia així la seva responsabilitat subsidiària després que el responsable de la secció de la casa reial, Clive Goodman, admetés haver punxat telèfons. Però el 2011 es va descobrir que les escoltes telefòniques en el si del diari no eren cosa d’un periodista esgarriat, sinó que es tractava d’una pràctica sistemàtica durant els anys que Coulson el comandava. Una de les informacions més sagnants va ser descobrir que el tabloide havia espiat les bústies de veu de Milly Dowler -una noia de 13 anys que va morir assassinada-, de víctimes dels atemptats de Londres del 7 de juliol o de familiars de soldats britànics morts. Actors com Jude Law i Sienna Miller van ser objecte, així mateix, d’aquestes escoltes.

L’afer va saltar als Estats Units, ja que l’FBI sospitava que també es van punxar telèfons de víctimes de l’11-S. Murdoch va decidir el tancament de News of the World : l’11 de juliol del 2011 apareixia per últim cop, després de 168 anys. El setmanari venia més de dos milions i mig d’exemplars, en l’últim control de vendes.

Des del primer escàndol, Coulson s’ha passat set anys negant tenir coneixement d’altres intromissions en les comunicacions privades de famosos i polítics, més enllà de les de Goodman.

També Brooks ha negat sistemàticament que sabés que al diari que dirigia s’hi estaven duent a terme pràctiques il·legals per aconseguir exclusives. Les vistes han mostrat, però, que hi havia tot un dispositiu muntat per captar informació sensible de manera sistematitzada. Així, per exemple, s’ha conegut que un detectiu privat, de nom Glenn Mulcaire, cobrava més de 115.000 euros anuals del diari, i que va punxar les comunicacions de diversos membres de la família reial, incloent-hi els prínceps Guillem i Enric i de Kate Middleton.

La història de Brooks ha fascinat els mitjans britànics. De noia de la neteja i encarregada dels papers en un diari local quan encara era adolescent, va anar ascendint fins a convertir-se en la mà dreta de Murdoch al Regne Unit i ser considerada una de les dones més poderoses del país, amiga de diversos primers ministres -Tony Blair, Gordon Brown, David Cameron- i les seves dones. El fet que tingués una aventura amorosa intermitent amb Coulson durant sis anys -narrada al jurat- encara ha fet pujar més la temperatura mediàtica d’un dels judicis més cars i més llargs celebrats al Regne Unit. Ahir va abandonar el jutjat enmig de llàgrimes.

Excap de premsa de David Cameron

El cas té una derivada política important, ja que Coulson va ser nomenat director de comunicacions del govern britànic pel primer ministre David Cameron poques setmanes després de la seva sortida del diari. L’executiu va descol·locar la seva defensa durant el judici en admetre que sabia que un dels seus periodistes havia piratejat els missatges del ministre de l’Interior mentre el Regne Unit estava en guerra amb l’Iraq, el 2004. Aquesta declaració compromet el procés de revisió del seu perfil per part de Downing Street.

En una breu intervenció davant de les càmeres, el primer ministre britànic va oferir ahir “una plena i franca disculpa” per haver donat feina a Andy Coulson en el seu gabinet. “Era una decisió equivocada, ho tinc ben clar”. Coulson va dimitir el gener del 2011 per la pressió mediàtica de l’afer, tot i que va seguir declarant-se innocent.