'Nevenka', la pionera del Me Too a qui Espanya no va entendre
Netflix estrena una docusèrie de tres episodis que recorda el cas d'assetjament sexual denunciat per la regidora de Ponferrada fa vint anys
"A mi no m'assetja ningú si jo no em deixo". Aquesta frase, pronunciada per una dona, ressona com una bufetada en el primer episodi de Nevenka, la minisèrie documental de Netflix que recorda el cas d'assetjament sexual viscut per Nevenka Fernández, llavors regidora de l'Ajuntament de Ponferrada pel PP, entre finals dels anys 90 i principis del 2000. El 26 de març del 2001, Fernández denunciava públicament l'alcalde de la ciutat, Ismael Álvarez, responsable dels fets, i es querellava judicialment contra ell. L'exregidora va guanyar la batalla judicial –va ser la primera espanyola a aconseguir que es condemnés un càrrec polític per assetjament sexual–, però va experimentar en primera pell la incomprensió d'una societat que encara culpabilitzava les víctimes de les situacions d'abús. Ara Nevenka, que s'estrena aquest divendres a la plataforma, reivindica el caràcter pioner d'aquesta història, explicada en primera persona per la seva protagonista.
La idea de recuperar el cas de Nevenka Fernández neix de Newtral i de la insistència d'Ana Pastor, productora de la docusèrie, que estava convençuda que era una història que encara no s'havia explicat bé. A la docusèrie, Nevenka Fernández, que va marxar a viure al Regne Unit, trenca el silenci que es va autoimposar fa vint anys després que es fes pública la sentència. "Ella és una dona molt valenta, ho va ser llavors i ho és ara quan, voluntàriament, ha decidit tornar-se a posar en el focus d'atenció per generositat amb altres dones", explica Maribel Sánchez-Maroto, directora de la producció. El moviment Me Too que va començar el 2017 ha sigut essencial perquè Fernández es decidís a recordar la seva història i posar veu i cara a una situació que viuen moltes dones arreu del món. "Hi ha passatges d'aquells quatre anys de la seva vida que encara és incapaç de repetir en veu alta perquè són molt traumàtics", assenyala la periodista. Per poder fer la minisèrie, s'han enregistrat dues llargues entrevistes amb la protagonista.
Un pas endavant poc valorat
Per a la realitzadora, el cas de Nevenka Fernández s'hauria de considerar un dels primers Me Too espanyols, tot i que llavors poca gent ho va processar així. "En aquell moment ni ella ni ningú va saber veure què significava el pas que estava fent. Ella és la pionera del Me Too a Espanya quan ningú s'atrevia a dir una cosa que ara ningú qüestiona: «No és no»", explica. Com explica la protagonista a la sèrie documental, ella va mantenir una brevíssima relació amb Ismael Álvarez –un mes– i després de donar-la per acabada la pressió i els assetjaments es van multiplicar. El fet d'haver tingut una relació amb l'acusat va fer que part de l'opinió pública cregués que es mereixia la situació que va patir. "És el que li deien a ella a la seva ciutat i a altres llocs: «Tu has estat amb aquest senyor i ara t'aguantes»", explica la directora, que assenyala que aquest tipus de raonaments són actualment "inconcebibles". Al documental, Nevenka Fernández recorda com la pressió a la qual estava sotmesa la va fer arribar a dubtar d'ella mateixa i culpabilitzar-se. "La docusèrie serveix per deixar clar que no per haver tingut una relació prèvia quedes invalidada per denunciar un assetjament sexual", afegeix Sánchez-Maroto.
En el moment de la denúncia, Nevenka Fernández es va topar amb la incomprensió de molta gent. "El suport que va rebre va ser molt petit. Van ser molts més els que, fins i tot amb la sentència ferma, encara continuaven dubtant sobre el que va denunciar", assenyala Sánchez-Maroto. En la sèrie els espectadors sentiran algun dels episodis més durs de l'experiència de Fernández, situacions que ella va explicar al judici i que, segons assenyala Sánchez-Maroto, són inqüestionables, tal com va deixar clar el jutge. "El que ella explica i el que veiem ja es va veure fa vint anys, però la societat no ho va valorar prou".
La directora de Nevenka assenyala com el judici va deixar al descobert fins a quin punt la societat culpabilitzava la víctima de la situació d'assetjament i recorda com el fiscal va arribar a dir a Nevenka Fernández: "Vostè no és una treballadora d'Hipercor que s'ha de deixar tocar el cul perquè d'això depèn el pa dels seus fills".
"L'objectiu del documental és provocar conversa i reflexió, fer un balanç d'on venim i adonar-nos que tot el que tenim ara no ha sigut gratis", diu la realitzadora, que assenyala que Nevenka Fernández va posar en evidència un sistema que llavors es considerava que era normal. Per a Sánchez-Maroto la docusèrie, que consta de tres episodis i es podrà veure en 190 països, pot tenir una projecció global que pot servir perquè moltes dones s'hi sentin identificades.