Netflix estrena 'Valeria', l'adaptació dels 'bestsellers' d'Elisabet Benavent
La sèrie, protagonitzada per Diana Gómez, explica la història de quatre amigues al Madrid actual
BarcelonaUna escriptora i les seves tres amigues. Si fa vint anys l’enunciat hauria fet pensar inequívocament en Sexo en Nueva York i en fa cinc els seriòfils haurien dit que es parlava de Girls, ara Netflix vol agafar el relleu i que, des d'aquest divendres, sigui la seva sèrie Valeria la que capitalitzi el valor de l’amistat femenina en un entorn urbà i culte. La sèrie sorgeix de l’exitosa sèrie de cinc llibres escrits de moment per Elisabet Benavent –deutora confessa tant de Sexo en Nueva York com de Girls– protagonitzats per la Valeria del títol. La saga es tracta d’un fenomen editorial de primer ordre: el més d’un milió d’exemplars venuts ha fet que l’autora hagi acabat publicant 19 llibres en cinc anys. De moment, aquesta adaptació televisiva consta de vuit episodis.
La Valeria és una dona de 28 anys que sent la pressió social de trobar el seu lloc al món. Té una crisi creativa, com a escriptora, i una de matrimonial, ja que l’espurna amb el seu marit sembla extingida. Quan topa amb un arquitecte –interpretat per Maxi Iglesias– el seu equilibri queda trastocat. Les seves confidents són la Nerea (una lesbiana que encara no ha sortit de l’armari, interpretada per Teresa Riott), la romàntica Carmen (Paula Malia) i l’espontània però delicada Lola (Silma López), receptores de les seves llargues notes de veu, on planteja els seus dilemes existencials. I, de la mateixa manera que a Girls i a Sexo en Nueva York, la ciutat –en aquest cas, Madrid– acaba sent un personatge.
Tot i els referents televisius esmentats, per a Diana Gómez una font d’inspiració ha sigut un referent més antic: "Salvant les distàncies, vaig prendre com a punt de partida l’Annie Hall de la pel·lícula de Woody Allen, perquè té un humor molt intel·ligent i alhora és maldestra d’una manera encantadora", explica l’actriu a l’ARA.
Sobre la similitud i la distància amb les novel·les, la intèrpret revela que les directores i guionistes van decidir que les actrius no les llegirien, per construir els personatges a partir dels guions. "L’escriptora estava en el procés creatiu des del principi, així que teníem garanties de retratar-les bé. I quan ja feia un temps que hi treballàvem me les vaig començar a llegir, per veure si anàvem pel bon camí. I sí".
Torna ‘Dead to me’
L’amistat femenina també és el fil conductor de Dead to me, una altra sèrie de Netflix que, en aquest cas, estrena segona temporada. A la primera tanda d’episodis, l’espectador va poder veure com la Jen (Christina Applegate) i la Judy (Linda Cardellini) coincidien en un grup de teràpia de dol, després d’haver perdut les seves parelles. Tot i que cadascuna s’enfrontava a la pena de manera ben diferent, sorgia entre les dues una gran complicitat. Narrada en to de comèdia negra –entre els productors hi ha Will Ferrell i Adam McKay–, la segona temporada arrenca amb la complicada situació per a les dues protagonistes d’haver de desfer-se d’un cadàver. La creadora segueix sent Liz Feldman, coneguda per 2 broke girls.