Quant val veure una sèrie a Netflix?

BarcelonaUn abonat de Netflix a Espanya paga, com a mínim, 7,99 euros al mes. Per aquest preu, que equival a 9 dòlars i que correspon a la quota bàsica (que dona dret a tenir connectat a la plataforma un únic dispositiu en cada moment), aquest usuari té accés a un catàleg de 3.211 títols audiovisuals diferents, entre sèries i altres formats televisius (984) i pel·lícules (2.227). Però si aquesta persona visqués als Estats Units i contractés el mateix servei allà, per 7,99 dòlars al mes (aproximadament un dòlar menys del que pagaria aquí) podria veure 4.123 pel·lícules i 1.716 produccions televisives. En total, doncs, tindria a la seva disposició 5.839 continguts. Dit d’una altra manera: a Espanya, Netflix cobra cada mes l’equivalent a 0,281 centaus de dòlar als seus clients per cada títol que els ofereix, mentre que als Estats Units el cost és de 0,137 centaus per contingut, és a dir, menys de la meitat.

Aquesta proporció varia molt d’un país a l’altre, i de fet aquests no són ni de bon tros els casos més extrems. Segons un estudi elaborat pel portal britànic Comparitech, amb dades de 76 països dels cinc continents, els danesos són els usuaris de Netflix a qui més car els surt l’abonament a la plataforma, tant en termes absoluts (la quota bàsica és de 79 corones, que equivalen a gairebé 12 dòlars) com en proporció al catàleg a què tenen accés: l’oferta del servei de streaming en aquell país inclou 3.505 títols, de manera que el cost mitjà de cadascun és de 0,361 centaus de dòlar, pràcticament el triple que als EUA.

A l’altre costat se situa el Canadà, on fins ara la quota mensual més baixa era de 8,99 dòlars canadencs (6,90 dòlars nord-americans). Si a això s’hi uneix el fet que és el tercer mercat amb un catàleg més extens, amb 5.561 continguts disponibles, el resultat era que cada títol costava, de mitjana, 0,124 centaus, un terç del que paguen els danesos. A finals de novembre, però, la plataforma va anunciar un increment de preus en aquest país, de manera que a partir d’ara la quota bàsica al Canadà costarà l’equivalent a 7,50 dòlars nord-americans (com reflecteix el gràfic). Això farà que el preu per títol passi a ser pràcticament idèntic al dels Estats Units, i deixarà Colòmbia com el país en què surt més a compte contractar Netflix, amb 0,127 centaus per contingut.

En aquesta llista de 76 països, Espanya ocupa el lloc 59, és a dir, és un dels territoris on l’abonament de Netflix és menys rendible en proporció amb la quantitat de títols disponibles.

Preus estàndard

El paràmetre que més influeix a l’hora de determinar la rendibilitat de la quota mensual de Netflix no és el preu, sinó l’amplitud del catàleg. L’estrena de nous títols i la desaparició de continguts antics sobre els quals la plataforma deixa de tenir drets fa que la xifra exacta de sèries i pel·lícules a disposició dels usuaris variï contínuament, però segons les dades recollides per Comparitech (extretes dels portals uNoGS i Finder.com) a finals de novembre oscil·lava entre els 2.301 títols que s’ofereixen a l’Iran i els 5.839 dels Estats Units.

Els preus, en canvi, són bastant similars en la major part dels territoris. Així, en 21 dels països europeus analitzats (la gran majoria d’aquest continent) la quota bàsica és de 7,99 euros (és a dir, 9 dòlars), mentre que a la resta del món predominen els 7,99 dòlars, que és el preu fixat en 22 països més. Entre aquests hi ha, precisament, l’Iran i els EUA, malgrat que per cada títol que poden veure els abonats iranians els nord-americans disposen de 2,5 continguts. En nou països, la quota bàsica se situa entre aquests dos nivells de preu, i en disset més està en una forquilla que va dels 7,99 dòlars als 6,65 de Xile. Entre aquests hi ha alguns dels territoris amb el catàleg més extens, com el Canadà, el Regne Unit, el Japó o Austràlia.

Hi ha, però, set països que queden fora d’aquests marges. Per la part alta són Suècia (on la quota bàsica equival a 9,81 dòlars al mes), Noruega (10,48), Suïssa (11,79) i Dinamarca (11,94). Les tarifes més barates són les de Mèxic (5,33 dòlars mensuals), Colòmbia (també 5,33) i el Brasil (5,24). Això pot fer pensar que a l’hora de definir els preus Netflix té en compte el context econòmic de cada país per tal que els abonats paguin en funció de les seves possibilitats. Però no sempre és així. Com ja s’ha assenyalat, països amb un PIB per càpita elevat, com els EUA, el Regne Unit, el Canadà o Austràlia, tenen quotes inferiors als 8 dòlars mensuals, mentre que Tailàndia o l’Uruguai, per exemple, se situen per sobre d’aquesta quantitat, malgrat que el seu índex de riquesa és inferior. A més, en aquests dos últims països el catàleg de Netflix és molt més reduït, la qual cosa encara deixa els seus habitants en una situació més desfavorable.

En aquest sentit, la comparació entre l’Índia i el Japó és paradigmàtica. Els dos països tenen catàlegs molt similars, i els preus són gairebé clavats: 6,91 dòlars en el primer cas i 7,02 en el segon. Ara bé, per a un japonès això representa el 0,21% del sou mitjà del país, mentre que per a un indi equival al 4,56% del salari mensual.