Netflix reivindica el feminisme a cops de lluita lliure amb ‘GLOW’
La sèrie, que s’estrena demà, rememora un xou televisiu dels anys 80 sobre dones lluitadores
BarcelonaCabells cardats, estètica de vídeos d’aeròbic de Jane Fonda i estomacades: aquests eren els tres elements principals de Gorgeous ladies of wrestling (GLOW), un programa que va irrompre als anys 80 a la televisió nord-americana. La fórmula era curiosa: un grup de dones es batien en combat per parelles i les baralles es barrejaven amb gags humorístics i moments musicals. Netflix recorda aquest espai amb una sèrie de ficció -que pren el títol del xou original- que aspira a ser el gran èxit estiuenc de la plataforma i que s’estrena demà.
El servei de vídeo en streaming sembla abonat a l’estètica vuitantera i nostàlgica que li va funcionar amb 'Stranger things'. 'GLOW' s’hi capbussa de ple, amb uns títols de crèdit que són dignes hereus de la pel·lícula Xanadú, que imiten uns llums de neó. Amb l’aval de la productora Jenji Kohan, creadora d’ Orange is the new black, aquesta dramèdia explica la història de Ruth Wilder, una actriu sense sort encarnada per Alison Brie. Farta d’haver d’interpretar sempre els rols de secretària o de cambrera, busca la seva última oportunitat formant part d’un grup de dones que, entre licra i brillantina, demostren les seves habilitats com a lluitadores a la televisió i intenten triomfar com a versions femenines de Hulk Hogan.
Més enllà dels llums de neó
Malgrat la parafernàlia luminiscent, els escalfadors i el maquillatge fascinant, la ficció posa el focus més enllà dels elements estètics. La premissa estrambòtica és una excusa per parlar d’un grup de 12 dones -poc convencionals, segons les demandes del càsting del programa- que busquen el seu lloc i l’acaben trobant damunt del ring. Com passa a Orange is the new black, la sèrie supera sense problemes el test de Bechdel, que mesura el nivell de sexisme de les ficcions segons si els personatges femenins parlen entre ells i si ho fan de qüestions que van més enllà de la seva relació amb homes.La clau de 'GLOW' són els lligams que s’estableixen entre les dones lluitadores.
Des de la primera escena, la sèrie deixa clar que la seva lluita és contra l’heteropatriarcat i els estereotips. Al primer episodi, la Ruth llegeix una escena en una audició. A mitja lectura la directora de càsting l’atura i li diu: “Estàs llegint la part de l’home”. És cert, la Ruth està cansada de papers femenins que només són comparses dels masculins. La sèrie és una resposta directa a aquells que no confien en els repartiments format principalment per dones: hi ha més d’una desena de personatges de dones que es defineixen per elles mateixes.
A part de reflexionar sobre la desigualtat en l’àmbit artístic, la sèrie posa damunt la taula la dicotomia entre carrera laboral i família a través del personatge de la Debbie (Betty Gilpin), amiga de la protagonista i actriu de telenovel·les que deixa la seva carrera per tenir un fill, acceptant que el seu marit la mantingui.
Per a Alison Brie, GLOW “parla d’un grup de dones que se senten infravalorades i de com demostren que la societat està equivocada”. Brie és una cara coneguda dels seriòfils: va ser l’aparentment innocent Annie de Community i Trudy Campbell a 'Mad men'. Aquest és el seu primer paper veritablement protagonista, amb el qual reivindica les seves dots per a la comèdia però també per al drama.
El triomf de l’estètica excessiva
Little Egypt, Dementia o Red Spanish eren alguns dels noms artístics de les lluitadores del GLOW. La majoria d’elles eren aspirants a actrius que interpretaven un paper, tot i que els cops eren reals. Emès entre el 1986 i el 1990, la idea va néixer de la ment de Matt Cimber, un director de sèrie B que sempre va negar que l’element sexual fos la base del programa. “Tothom creia que GLOW anava de sexe però no era així. El sexe estava en la vostra ment”, va dir en el seu moment als mitjans.
Cimber va fer una crida oberta per reclutar noies sense especificar els detalls del xou. Un cop els van saber, moltes van desertar. Les que no es van espantar van ser sotmeses a un dur entrenament a càrrec de Mando Guerrero, descendent d’una dinastia de lluitadors mexicans. Sota la seva tutela, les noies s’entrenaven vuit hores al dia, cada dia de la setmana. El programa es va començar a gravar el 1986 a l’Hotel Riviera de Las Vegas. Cada noia es va crear un vestuari i complements, seguint l’estètica excessiva de l’època. A més, tenien un passat fictici i una cançó rap que les identificava.