Molt Netflix, però sort que tenim TV3
L’arribada de Netflix al mercat espanyol és una mostra del futur que li espera a la llengua catalana si arribés a prosperar la intenció d’alguns partits polítics de tancar o privatitzar la televisió pública del nostre país. La plataforma nord-americana de vídeos per internet -nascuda fa 18 anys com a servei de lloguer de DVD per correu postal- obre avui la paradeta ignorant completament el català. No és només que la interfície de les seves aplicacions per a tota mena de dispositius no estarà en la nostra llengua: això es podria resoldre fàcilment deixant la traducció en mans dels mateixos usuaris, com han fet altres serveis. El gran problema és que la videoteca només contindrà cinema, sèries i documentals en versió original -anglesa, esclar- i doblades o subtitulades en espanyol, malgrat que l’empresa presumeix d’una política de localització plena en tots els territoris on s’implanta. Però ni català, ni basc ni gallec.
La Plataforma per la Llengua ha rebut Netflix exigint-los l’emissió de contingut en català i amb l’etiqueta #NetflixInCatalan a les xarxes socials, més adequada per a la difusió internacional que la de #NetflixEnCatala que vaig suggerir al juny. Crec que tenen mala peça al teler: gairebé totes les empreses tecnològiques desembarquen amb una oficina a Madrid i veuen el mercat català només com una extensió de l’espanyol on poden operar sense tenir en compte la llengua pròpia. També és veritat que a Netflix no li cal esforçar-se gaire en aquest aspecte: cap dels seus rivals disposa de catàleg ni d’aplicacions en català, ni tant sols Wuaki.tv, de propietat japonesa però nascuda a Barcelona. Mentre no hi hagi un estat català amb facultats per regular els serveis d’internet a Catalunya tenint present el respecte per la llengua, l’única manera de pressionar les empreses que no el practiquen és abstenir-nos de consumir els seus serveis i esperar que reaccionin en veure que al nord-est peninsular tenen menys abonats que a la resta. I aprofitar que tenim TV3 a la carta.
