Netflix entra a la ment d’Emma Stone amb ‘Maniac’

Barcelona¿És possible acabar per sempre amb el dolor psicològic? Segons els responsables de l’assaig clínic que protagonitza 'Maniac', la nova sèrie de Netflix, sí. L’Annie, una jove que pateix depressió, i l’Owen, un noi de família adinerada que porta anys lluitant contra l'esquizofrènia, confien en aquesta promesa amb la il·lusió de poder portar una vida normal, tot i que, com diu Emma Stone, l’actriu principal de la sèrie, no sabem ben bé què és la normalitat. La guanyadora d'un Oscar per 'La La Land' debuta amb el seu primer gran paper a la televisió amb la nova sèrie de Cary Fukunaga per a Netflix, que s’estrena divendres.

'Maniac', adaptació d’una ficció noruega, és una de les estrenes més esperades de la nova temporada de la plataforma nord-americana, sobretot pels seus protagonistes –Emma Stone i Jonah Hill– i per la temàtica, que voreja la ciència-ficció i el surrealisme. Fukunaga, que es va fer conegut pel gran públic després de dirigir la primera temporada de 'True detective', s’ha unit al guionista i creador Patrick Somerville ('The leftovers') per fer una sèrie que, assegura, té poc a veure amb l’original noruega, més enllà de la seva exploració de la soledat i la importància de connectar amb els altres. A la ficció escandinava l’acció tenia lloc en un psiquiàtric i el protagonista era l’Espen, mentre que la versió nord-americana se centra en un assaig clínic en què els participants proven unes pastilles dissenyades per curar qualsevol malaltia mental i “erradicar totes les formes innecessàries i ineficients del dolor humà per sempre”.

Realitats alternatives

Durant l’assaig, supervisat pel doctor Mantleray (Justin Theroux), els participants entren en un estat semioníric en el qual es retroben amb traumes del seu passat. Les ments de l’Annie i l’Owen connecten i acaben retrobant-se en diferents realitats alternatives fantàstiques: poden ser una parella d’enamorats adolescents, uns estafadors dels anys 40 o elfs. Tot i que la seva connexió sembla ser obra d’un ordinador que funciona malament, els responsables de l’assaig comencen a sospitar que els seus retrobaments constants responen als designis del destí. Plantejada com una distopia –no se sap ben bé en quin any s’ambienta–, les primeres imatges que Netflix va mostrar de la sèrie recordaven l’atmosfera d’algunes pel·lícules de Michel Gondry, com 'Olvídate de mi' o 'La ciencia del sueño'.

Les diferents personalitats que adopten els seus personatges va ser un dels elements que van portar Stone a participar en la sèrie, que compta amb 10 episodis de diverses durades –el més llarg dura 44 minuts i el més curt 23–. “Em permet explorar un personatge en un rang molt més ampli del que estic acostumada”, explica al 'New York Times'. La superposició de personatges i realitats afegeixen dificultat a la interpretació: “Òbviament vaig pensar «¿Com m’ho faré per fer cinc personatges i sortir d’un i passar-me a l’altre cada dia?»”, afegeix l’actriu.

Stone va ser la primera opció de Fukunaga quan buscava algú per interpretar el paper de l’Annie i, de fet, va aconseguir que l’actriu se sumés el projecte sense ni tan sols ensenyar-li un guió: només va ser necessària una trucada de telèfon i una frase per explicar breument la idea que tenia al cap. El director de l'última versió cinematogràfica de 'Jane Eyre' assegura que tenia moltes ganes de treballar amb Stone per allunyar-la de la seva imatge de noia alegre, que podria ser la veïna de qualsevol. Per trobar la seva parella de repartiment el procés va ser força similar, ja que Fukunaga va recórrer a Jonah Hill, amic de Stone. “L’Emma va ser la primera persona amb qui vaig parlar de la sèrie i la mateixa nit vam acabar parlant amb el Jonah perquè l’Emma va mencionar que, després de coincidir a 'Supersalidos', portaven temps intentant tornar a treballar junts”, explica el director, que ja va explorar temàtiques relacionades amb el món de la psiquiatria i la psicologia amb la minisèrie 'The alienist'.

Tot i jugar amb la barreja de gèneres –fantasia, ciència-ficció, 'noir'–, Patrick Somerville es mostra convençut que el cor de 'Maniac' és el “realisme emocional”. “Si ens allunyem d’això, la sèrie fracassa”, afirma. En aquest sentit, un dels aspectes fonamentals de la ficció és la seva aproximació a les malalties mentals, ja que, per a Somerville, el tema principal de 'Maniac' són les dificultats a què s’enfronten les persones per viure una vida aparentment normal. De fet, Somerville i Fukunaga asseguren que la creació de la sèrie es va convertir en un procés catàrtic en què van compartir multitud de converses “radicalment íntimes” fins a les cinc de la matinada. “Essencialment, ens vam endinsar en un procés terapèutic”, confessa Fukunaga.

Una producció complexa

Rodada en quatre mesos, la producció i filmació de 'Maniac' no va ser senzilla. Després d’aconseguir que Stone i Hill s’embarquessin en l’aventura, Cary Fukunaga i Patrick Somerville es van trobar amb el repte de desenvolupar la idea embrionària que els havien venut.

Tres mesos abans de començar el rodatge, el director i el guionista van descartar la meitat dels guions i van decidir tornar a començar. En una entrevista amb 'GQ', Fukunaga reconeix que va ser ell qui va descartar bona part del que tenien escrit fins llavors. “Vaig ser jo. Em semblava que no era prou bo, que havíem de tornar a mirar-ho tot, i començar de nou”, confessa. Amb els nous guions, les al·lucinacions i realitats paral·leles van guanyar pes. “Per a mi el que era interessant del projecte era tenir la possibilitat de jugar amb diferents mons, i no ho estàvem fent”, explica Fukunaga, que ja va treballar amb Netflix amb la pel·lícula 'Beast of no nation'. “Tothom estava preocupat perquè complicava el pressupost i la planificació temporal, però era el moviment correcte”, assegura.

En comptes de mostrar-se fastiguejada pels constants canvis, Emma Stone assegura que va tenir la sensació de formar part d’un projecte que “era una narrativa en evolució”. Stone explica que 'Maniac' és “en moltes aspectes absurda” i que perquè la sèrie funcionés eren necessàries altes dosis de confiança tant en el director com en el guionista. Per a l’actriu “no importa com surti la sèrie, estic orgullosa que hàgim intentat alguna cosa audaç i única. És la il·lusió d’haver creat una cosa original”.