El ‘Netflix’ de la CCMA: personalitzat, ambiciós i obert a canals externs de pagament

BarcelonaTV3 va estrenar el seu sistema de vídeo sota demanda abans que la BBC en tingués un i també abans que YouTube. Les constriccions pressupostàries de l’última dècada i mitja, però, han provocat que hagi perdut aquell caràcter pioner en l’àmbit tecnològic, justament en uns anys d’explosió de l’audiovisual, de canvi d’hàbits de consum i d'un augment esclatant de la competència. Aquest dimecres la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha volgut escenificar un punt d’inflexió, amb la presentació oficial de la plataforma en streaming que ha de substituir el vetust TV3 a la Carta i amb la qual es vol lluitar contra Netflix i la resta d’actors digitals del sector.

Segons explicava la presidenta de l’ens, Rosa Romà, es vol que aquest nou servei inclogui els continguts que s’agreguin des de la Corporació, però que sigui també la plataforma on s’integrin la resta de plataformes en streaming en català. La Xarxa, per exemple, ja ha presentat el seu sistema de vídeo a demanda, centrat en l’àmbit local, i La Caixa té també una OTT pròpia. A més, diverses productores estudien entrar en el camp de la distribució d’audiovisual a través d’internet: és el cas de MediaPro, Abacus i Minoria Absoluta, que mantenen converses aquests dies sobre la possibilitat d’impulsar una plataforma pròpia. I també està en estudi que alguns dels principals equipaments culturals de Catalunya –en l’àmbit escènic i musical– es dotin d’algun servei similar, de manera que els espectacles i muntatges que programen deixin de ser efímers i deixin un registre en vídeo, amb el valor patrimonial que això comporta. És per aquesta política d’aliances que la plataforma, en les comunicacions que efectua la CCMA, rep el cognom “de país”.

El principal salt qualitatiu respecte del TV3 a la Carta no serà només de disseny, sinó sobretot de funcionalitat. Per accedir-hi caldrà registrar-se i això permetrà oferir una experiència molt més personalitzada. Cada usuari veurà una pàgina inicial diferent, depenent dels seus interessos i històric de consum, i rebrà també les alertes pertinents. El registre serà gratuït i donarà accés a totes les sèries, programes i pel·lícules que vinguin de la mateixa Corporació, a banda dels canals que emetin els seus directes o dels anomenats verticals, canals específics sobre un tema concret. Ara bé, les marques externes que s’incorporin a aquest hub de continguts en català tindran la potestat d’establir mecanismes propis de subscripció per a la seva oferta de continguts.

La primera fase d’aquest projecte arribarà al setembre. Amb l’arrencada de la nova temporada televisiva la plataforma ja estarà disponible, però només amb els continguts de la Corporació, alguns dels quals seran exclusius per a aquest canal digital. De fet, es tractarà sobretot d’un redisseny fort, de la introducció del registre i de la millora de la usabilitat, però encara sobre la tecnologia actual. Hi ha una segona fase prevista, amb la integració dels diferents canals externs, que es vol tenir enllestida a la primavera del 2024. La licitació tecnològica d’aquesta nova eina s'executarà les pròximes setmanes. Serà aleshores quan aquesta nova plataforma inclogui també un apartat amb videojocs.

“Avui és un dia important per al català”, declarava la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. La seva homòloga a Cultura, Natàlia Garriga, destacava el fet d’adaptar-se a la migració dels espectadors de l’antena de la TDT a l’espai digital: “Hem de ser allà on la gent mira”.

Quadrant els números

Romà ha xifrat en 30 milions d’euros els diners que es destinaran aquest 2023 al projecte de la plataforma en streaming, la majoria dels quals correspondran a continguts. Es tracta d’una partida ambiciosa i rellevant, tenint en compte que la Corporació té un pressupost per a aquest any de 353,5 milions, però que la capacitat per comprar productes és de menys de la meitat, ja que les despeses de personal sumen 190 milions i cal comptar-hi també a banda el manteniment de la infraestructura. Malgrat tot, l’ens públic s’ha vist beneficiat enguany per una millora de finançament: els nous pressupostos augmenten en 32 milions d’euros l’assignació que reben els mitjans públics, fins als 275,5 milions. Es tracta de la xifra més alta des del 2011, però l’increment queda lluny dels 100 milions que reclamava Romà per fer front a totes les actuacions derivades del pla de refundació de la Corporació pactat pel PSC, ERC i Junts, els tres partits presents al consell de govern de la CCMA. I, en tot cas, els 32 milions no es poden destinar íntegrament a l’OTT, ja que hi ha altres necessitats per cobrir.

Malgrat el decalatge entre el que s'ha demanat i el que s'ha concedit, la viabilitat de la plataforma està garantida. Segons ha pogut saber l’ARA, la conselleria de Presidència considera prou estratègic el projecte per estar disposada a complementar la seva aportació a la Corporació si, quan arribi el final d’any, l’ens no ha pogut generar prou ingressos propis més enllà de la subvenció pública. El pressupost que va aprovar la CCMA xifrava en 84,7 milions d’euros els diners que s’aconseguirien per la publicitat (51,5 milions) i per ingressos diversos com ara els fons Next Generation, convenis amb altres departaments de la Generalitat o vendes. Durant aquestes primeres setmanes de l’any, de fet, la CCMA ha actualitzat la previsió d’ingressos fixada al pressupost fins als 90,8 milions.