Una negligència televisiva amb final tràgic
Als anys 90 els talk shows americans divertien l’audiència amb l’espectacle de la confrontació. Omplien el plató de públic i construïen debats a partir de les històries personals d’alguns testimonis aprofundint en temàtiques socialment tabú que fàcilment generaven posicionaments a favor i en contra. Un dels temes més habituals aleshores era l’homosexualitat i la transsexualitat. Convertien gais, lesbianes i transsexuals en objectes de polèmica, cosa que estigmatitzava encara més la seva condició en comptes de fer pedagogia. Alguns dels presentadors més lamentables van ser Maury Povich i Geraldo Rivera. Fabricants de teleporqueria que jugaven a crear confusió: convertien els homosexuals en personatges estranys i excèntrics i feien concursos per endevinar qui era la persona transsexual enmig d’un grup de convidats. Els talk shows van potenciar l’escarni públic d’aquestes persones i no va trigar a produir-se la catàstrofe. El març del 1995 Scott Amedure, un noi de Lake Orion, a Michigan, va assistir al The Jenny Jones show, un espai de testimonis en què es feien sorpreses als participants. Amedure hi va anar per explicar que estava enamorat secretament del seu veí Jonathan Schmitz. Després de fer-li explicar les fantasies que tenia amb ell van fer aparèixer al plató el veí. Hi va anar enganyat pels productors, que li van dir que si assistia al programa es trobaria amb una persona que l’admirava molt. Al descobrir la situació, Schmitz es va declarar heterosexual i va declinar el seu interès en una relació. El públic no parava de riure i escarnir aquell parany incòmode animats per la presentadora. Tres dies després d’aquella trobada, Schmitz va comprar una escopeta, va anar a buscar Amedure a casa seva i li va disparar dos trets al pit. Després va trucar a la policia i va confessar l’assassinat. Va explicar que l’havia matat per la vergonya extrema a què l’havia exposat el programa, que encara no s’havia emès ni es va emetre mai. Només en van transcendir imatges seleccionades. El judici a Schmitz va ser molt mediàtic. Els seus defensors van al·legar diverses malalties mentals per atenuar la condemna. Schmitz va ser declarat culpable i es va passar vint-i-dos anys a la presó. No en va sortir fins a l’agost del 2017. La família d’Amedure va denunciar també el programa de televisió, que finalment va haver de pagar una indemnització perquè es va demostrar la conducta professional negligent que va desencadenar aquella tragèdia.
Durant uns quants anys la televisió va convertir l’homofòbia en una mena de joc, un divertiment per recrear-se en el rebuig social contra els homosexuals i transsexuals. L’odi social que en va resultar va provocar múltiples catàstrofes i només uns quants presentadors van entendre que la televisió havia de canviar la seva dinàmica per no generar més estigma i conflicte.
