Negar el genocidi americà, capítol 329

Guanyar les guerres té l'avantatge gens menor de poder reescriure la història. Però els relats triomfalistes acaben esquerdant-se i el factor temps acaba fent surar visions alternatives, molt menys amables amb els vencedors. "L'odi a Espanya s'ensenya a les escoles d'Amèrica", diu en portada l'Abc. I segueix un reportatge que té com a fil conductor les tesis del professor argentí Marcelo Gullo, segons les quals Amèrica no va ser "conquerida" sinó "alliberada" d'un regne de terror antropòfag. Posar el nom de l'acadèmic a Google retorna en els primers resultats entrevistes a La Razón, La Gaceta, Libertad Digital o Crónica Global. Ja m'entenen.

A la peça de l'Abc es diu que la decapitació d'una estàtua del conqueridor Pedro de Valdivia va ser "el cim de la redundància i l'esforç, en va, d'un poble per arrancar-se la història de les venes". I ho acompanya d'algunes il·lustracions de llibres de text on, de manera totalment incomprensible, aitals conqueridors no són retratats repartint el manà de la llibertat entre els ignorants pobles indígenes, sinó fent valer la llei de la seva espasa. Adoctrinament! L'existència d'una llegenda negra alimentada pels anglesos i l'aprofitament que en fan alguns governs llatinoamericans contemporanis per derivar responsabilitats no pot servir de palanca per negar el bany de sang que va comportar la conquesta americana. El genocidi literal i el cultural. Hi ha un vessant de l'espanyolisme que s'aferra patèticament a un relat de vella glòria immaculada. Com la Norma Desmond d'El crepuscle dels déus, mira amb menyspreu el present mentre baixa les escales de la història empesa per mil mans que ja no accepten el seu lloc a l'Olimp. I qualifica d'odi tot el que desafia la seva narrativa, basada en arrasar la diferència en comptes d'intentar comprendre-la.