Negacionistes climàtics i tots els colors del vermell

BarcelonaLes dues setmanes de vacances caminant vora 170 quilòmetres per una ciutat occidental m’han permès arribar a una conclusió reveladora que tinc el deure moral de traslladar als lectors: fa molta calor. Mirar els mapes del temps i les aplis meteorològiques s’ha convertit en un festival del vermell, del roig encès, dels símbols de sol roent. Els negacionistes del canvi climàtic assenyalen els mitjans (diguem-ne) tradicionals i els acusen de practicar la doctrina de la por per plegar el personal als valors ecologistes. Aquesta setmana, circulava una comparativa entre dos mapes del temps televisats a Alemanya: l’un del 2017 i l’altre d’aquest 2022. Tot i que els dos incloïen en pantalla números similars de temperatura, en l’antic el verd era el color dominant, mentre que l’actual semblava una representació de les calderes d’en Pere Botero, de tants vermells com havien gastat. Però la denúncia de manipulació era una manipulació, tal com demostrava el periodista Leo Hickman: resulta que els dos mapes eren de dues cadenes diferents. Si es buscava com era el mapa del 2017 de la mateixa cadena que el del 2022 es podien observar tons càlids equivalents. De fet, el mapa verd era topogràfic, no pas de calor. 

També aquesta setmana, la BBC ha estat assenyalada per brandar presumptament el papu del catastrofisme mediambiental amb un mem d’internet que comparava dos mapes, un de verd i l’altre de vermell. Reuters ha explicat que el canvi de criteri té a veure amb l’accessibilitat: els mapes actuals són molt més contrastats de color pensant en els daltònics. És veritat que els mitjans han de reflexionar sobre els efectes en el públic de l’exposició intensiva a una actualitat basada en la crispació i l’alarma. Sobretot per evitar que els manipuladors habituals aprofitin aquest efecte per disseminar visions que no són alternatives, sinó manipulacions grolleres.