El Mobile World Congress ja no és el que era (i això és bo)

La gran cita anual de la indústria tecnològica a Barcelona ha arribat a un punt d’inflexió

públic al Mobile world congress MWC 24
01/03/2024
5 min

Fa un parell d’anys que GSMA, la patronal de les telecomunicacions que organitza els MWC de Barcelona, Los Angeles, Xangai i Kigali, insisteix –val a dir que amb poc èxit aquí– que del congrés no n’hem de dir Mobile perquè l'abast va molt més enllà de la telefonia mòbil. I en aquesta edició s’ha demostrat sobradament que tenen raó. No només per l’absència de grans novetats en matèria de telèfons, sinó també perquè el gruix de les ponències i dels estands ja correspon a productes i serveis que donen la connectivitat per feta, com si fos l’electricitat o l’aigua. Tot i que alguns núvols amenacen aquesta indústria. Com a complement de les cròniques diàries, avui repassem algunes tendències destacades.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Intel·ligència artificial fins a la sopa. Un directiu de multinacional em deia dimecres que una quarta part dels 2.400 estands del MWC24 exhibien en algun lloc de la retolació la sigla IA. Fa anys que els algoritmes determinen la nostra experiència digital: el filtre de correu brossa de Gmail, el càlcul de rutes de Maps, els anuncis que veiem als videojocs que no hem pagat, les fotos que ens mostra Instagram... Però la presència de la intel·ligència artificial en aquesta edició ha estat aclaparadora. Per una banda, l’impuls de la modalitat generativa, capaç d’inventar-se textos, imatges i sons a partir d’un diàleg força natural amb els usuaris. Per l'altra, els usos industrials de la IA per optimitzar la producció, la recerca o l’atenció sanitària, amb nombrosos exemples entre les empreses incipients de l’apartat 4YFN. I encara una més: l’aplicació intensiva de la IA al funcionament de les xarxes, fent-les més eficients en rendiment i en estalvi d’energia. Un aspecte, aquest últim, en què les telecos i els seus subministradors estan fent els deures molt millor que els gegants d’internet: cada consulta a ChatGPT i cada imatge fantàstica generada amb DALL-E consumeixen tants recursos dels centres de dades que ja posen en perill els objectius de sostenibilitat de tot el sector.

Els mòbils són molt avorrits. Més enllà de l’inevitable prototip amb pantalla flexible, en aquest cas de Motorola/Lenovo, les innovacions en dispositius són a dins. Tant Samsung –abans del MWC– com Xiaomi, Honor i ZTE s’han centrat a promocionar la incorporació de funcions d’IA generativa que permeten als seus aparells fer operacions –retocar fotos, transcriure/resumir/traduir textos i sons– que abans requerien accedir a serveis del núvol. La clau és l’ús que totes les marques esmentades fan del processador Snapdragon més recent de Qualcomm, que aviat tindrà la companyia d’un xip semblant de Mediatek que ampliarà l’abast de la IA als telèfons de gamma mitjana.

Les telecomunicacions són la base de tot. Telèfons, sensors, aplicacions i serveis depenen d’unes xarxes robustes, ràpides i de cobertura àmplia, sense les quals absolutament res del que s’ha vist al MWC i al 4YFN seria possible. Per això els proveïdors d’infraestructures de xarxa –antenes, fibra, centres de dades, programari de gestió– continuen sent, en realitat, els expositors més importants del congrés. Mentre la 5G comercial continua aquí sense ser-ho del tot, perquè encara comparteix elements amb la 4G existent, al MWC ja s’han exposat les xarxes 5G Advanced, una evolució de la 5G real que preveu traslladar més a prop de les antenes una part de la intel·ligència que actualment resideix als servidors del núvol, per aconseguir la baixa latència imprescindible per als usos industrials –fàbriques, vehicles autònoms– i també per habilitar l’anomenada RedCap (capacitat reduïda) que permet connectar dispositius amb poca autonomia, des de rellotges fins a sensors agraris.

Huawei no necessita Occident. El veto dels EUA als productes de Huawei, una intervenció de proteccionisme comercial disfressada de preocupació per la ciberseguretat, ha fet desaparèixer de les xarxes occidentals els equipaments de ràdio de l’empresa xinesa i de les botigues d’aquí els seus telèfons. Però ha superat l’ensopegada desenvolupant tecnologia pròpia per suplir la que des de fora se li negava i gràcies a la fortalesa en uns altres mercats. A la Ciutat Prohibida, la zona del seu estand de 10.000 metres quadrats –el més gran del MWC– on només poden entrar les operadores de telefonia, hem pogut copsar la prosperitat del negoci de Huawei en regions com l'Àfrica i l'Amèrica Llatina, sense oblidar que la firma també és el proveïdor preferent de les xarxes d’estats com Rússia i l’Afganistan dels talibans.

I això qui ho paga? Al meu article del diumenge abans del MWC ja feia notar la feblesa de la indústria europea de telecomunicacions, incapaç d’abordar les inversions en xarxa que requereixen un desplegament de 5G al nivell dels EUA, la Xina o Corea. La primera jornada del congrés va tornar a ser escenari de les reclamacions dels grans operadors europeus a les autoritats perquè obliguin els gegants digitals ianquis a pagar una part del cost d’unes xarxes de les quals ells en consumeixen la meitat. Les telecos també demanen a Brussel·les que faciliti les fusions de companyies, sobretot entre estats, per assolir la mateixa escala que en altres llocs del món i no haver de negociar sobre freqüències amb 27 reguladors.

D’Artagnan Pallete i els tres mosqueters. El protagonista de dilluns va ser José María Álvarez-Pallete per partida triple. El president executiu de Telefónica, maratonià empedreït i sempre a l'última –no porta rellotge intel·ligent sinó un anell connectat Oura– va intervenir al matí com a president de GSMA, destacant els progressos de la iniciativa Open Gateway per incloure els serveis de les xarxes 5G en aplicacions de tercers; a la tarda, posant el to conciliador després de l’agressiva intervenció de Tim Höttges de Deutsche Telekom, en una insòlita presentació paritària a quatre, compartida també amb les màximes responsables d’Orange, Christel Heydemann, i Vodafone, Margherita Della Valle; i a la nit, fent d’amfitrió del concert interactiu del pianista Lang Lang i el seu holograma al Liceu, acte amb què Telefónica iniciava les celebracions del centenari.

En català, si us plau. Com a esdeveniment internacional que és –per a satisfacció del sector hoteler local–, s’entén que l’idioma habitual del MWC sigui l’anglès. Però s’agraeix especialment que alguna empresa de fora faci servir la nostra llengua. Gairebé ploro d’alegria quan una gran teleco asiàtica em va escriure dies abans per convidar-me a visitar el seu estand amb un missatge en un català impecable. I tots els visitants que han anat a la Fira amb metro han pogut veure els anuncis on Xiaomi promocionava la 'lent de llegenda' del seu nou telèfon en la nostra llengua. Els hauria de fer caure la cara de vergonya a tants i tants altres expositors, especialment les empreses incipients d’aquí, que ignoren el català en els seus productes. La majoria ho justifiquen dient que, mentre no tinguin més recursos, han de prioritzar. Però, ves per on, sempre prioritzen altres llengües.

stats