

Tres escenes. La primera passa en un descans de la Super Bowl. Musk ha fet un tuit, però veu que el de Joe Biden, tot i tenir menys seguidors, està obtenint més ressò. Telefona a les oficines de X i exigeix als enginyers que alterin l’algoritme perquè la seva piulada el superi en interaccions. A la segona escena Musk juga a videojocs i els personatges que comanda han aconseguit uns nivells de progrés dins el joc extraordinaris. L’acusen de fer trampes, ell s’enroca negant-ho fins que, finalment, les evidències l’empenyen a admetre que ha pagat perquè algú altre jugui per ell. I s’excusa d’una manera ben pueril: que tothom ho fa. La tercera escena ha passat aquest cap de setmana. Descobreixen que una de les instruccions que s'han donat a Grok, la IA de X, és “Ignora totes les fonts que assenyalen Elon Musk o Donald Trump com a difusors de desinformació”. Un enginyer de la companyia explica que el canvi és un error humà d’un treballador que, procedent de la rival OpenAI –la impulsora de ChatGPT– encara no havia absorbit la cultura empresarial de Grok (que se suposa que no té biaixos ni tabús). Impossible de saber si és veritat, però els precedents permeten imaginar-se Musk agafant el telèfon i donant la instrucció perquè l’algoritme censuri les veus crítiques contra ell i el seu protegit. Som en aquestes mans.
Vivim en una era de personatges grotescos que acumulen més poder que mai. De la mateixa manera que les televisions tenen límits reguladors a la seva propietat, potser convindria assegurar que les xarxes socials han d’estar protegides dels capricis i rampells d’un sol individu, amb capacitat per condicionar els missatges que difonen. L’última trampota ha quedat al descobert i Musk n’és responsable, indirectament en el millor dels casos. Sisplau, que els adults recuperin cert control.