Musk porta el seu abús de poder a Europa

La directora d’opinió del diari alemany Die Welt ha dimitit després que el rotatiu hagi publicat una peça d’opinió en què Elon Musk lloava el partit d’ultradreta AfD. La qual cosa vol dir que aquesta columna hi ha arribat per elevació, des de les altures. I, per tant, hi ha un primer nivell de debat sobre si són acceptables en un mitjà que defensa la democràcia els al·legats favorables a les forces que perverteixen aquest mateix sistema amb els seus discursos d’odi. Censurar-los pot semblar justament poc democràtic, però donar-los ales fomenta que creixin uns populismes basats en la discriminació dels vulnerables, i això també resta salut democràtica. Encara més quan aquests discursos solen estan fonamentats en falsedats palmàries i demagògies diverses. Cadascú sabrà quines línies vermelles accepta i quin nivell de contradicció: jo estic còmode deixant els apòstols de l’odi fora del perímetre del debat saludable.

Però m’interessa més el segon nivell de debat. El fet que Musk pugui violentar una redacció imposant una columna en contra del criteri editorial de la persona responsable d’aquelles pàgines. Tot plegat evidencia el fals “absolutisme de la llibertat d’expressió” que diu promulgar el minion de Trump (o potser és el president americà qui és minion seu, començo a sospitar). De moment, aquest binomi meravella ha desestabilitzat mitjans com el Washington Post, el Los Angeles Time i ara el Welt. Que això ho facin enemics declarats de la premsa no fa presagiar res de bo. La democràcia és el pitjor sistema de govern, a excepció de tots els altres, se sol dir, humorísticament. Amb els mitjans tradicionals es podria dir el mateix: hi ha mancances, contradiccions i perversions. Però cap alternativa, i menys les xarxes dels nous oligarques, s’albira com a preferible.