Musk desvela al món la recepta de Twitter (però compte, que caduca)

BarcelonaDes que ha començat l'abril, un degoteig constant de novetats en el funcionament de Twitter mostra que el seu propietari s’està afanyant a complir moltes de les promeses que ha anat fent, de manera sovint anàrquica, des que va comprar la xarxa social. Aquests dies s’han publicat les tarifes detallades d’accés a les dades internes de la plataforma des d’aplicacions externes i s’ha confirmat que els usuaris abonats a la modalitat de pagament Twitter Blue tindran privilegis de visibilitat per als seus tuits i veuran la meitat d’anuncis que els usuaris gratuïts.

Però la notícia més destacada és que Twitter ha publicat en règim de codi obert l’algoritme que determina quins tuits apareixen a la cronologia dels usuaris. Abans de comprar l’empresa, Elon Musk acusava sovint de biaixos polítics els anteriors gestors, i amb la publicació del codi pretén demostrar que, amb ell, Twitter funciona de manera molt més transparent.

Posar al repositori per a programadors GitHub una part del codi que gestiona una xarxa amb centenars de milions d’usuaris és un exercici insòlit: cap dels altres gegants digitals ha fet fins ara una cosa igual i no s’espera que ho facin. Gràcies a aquesta mesura i a l’article en el blog d’enginyeria de Twitter que l’acompanya, des d’aquesta setmana sabem coses com ara que només la meitat dels tuits que surten a la pestanya Per a tu, la d’ús majoritari, són d’usuaris que segueixes, mentre que l’altra meitat els tria per a cada usuari una xarxa neuronal de 48 milions de paràmetres entre els 500 milions de tuits que es publiquen cada dia.

Dins del codi també hem descobert altres aspectes. Alguns eren previsibles, com ara que incloure imatges o vídeos en un tuit li dona més visibilitat en les recomanacions i que aquestes recomanacions tenen en compte les relacions secundàries entre usuaris. En canvi, d’altres són força sorprenents: marcar que un tuit t’agrada li dona el doble de visibilitat que si el repiules, i incloure un enllaç en un tuit penalitza la seva difusió, cosa que va en contra del que solem fer els periodistes i els acadèmics, que és piular el titular acompanyat d’un enllaç perquè els interessats puguin ampliar la informació. Tot plegat dona força pistes a qui vulgui optimitzar la seva activitat piuladora.

Ara bé, aquest aparent exercici de transparència del Twitter d’Elon Musk té més elements de relacions públiques que d’autèntica voluntat d’obertura. Per començar, publicar l’algoritme de recomanació en obert a GitHub no vol dir que qualsevol pugui a partir d’ara modificar la manera com funciona Twitter. En tot cas, pots mirar-te l’algoritme, provar d’entendre’l i, en el millor dels casos, programar una xarxa social nova que faci servir el sistema de recomanacions de Twitter modificant-lo segons les teves intencions. També pots analitzar el codi que hi ha a GitHub buscant-hi errors i comunicar-los si en trobes, i suplir així de franc l’absència dels molts desenvolupadors que Musk ha despatxat.

D'altra banda, el codi que s’ha publicat no és pas definitiu: el mateix Musk ha assegurat que tenen intenció d’anar-lo modificant cada 24 o 48 hores. A sobre, és només una de les moltes peces que fan funcionar la plataforma, i les altres continuen sent inaccessibles: no sabem amb quines dades es va entrenar l’esmentada xarxa neuronal, i si bé Twitter diu que tria els 1.500 tuits que considera més rellevants per a cada usuari per mostrar-los a la pestanya Per a tu de la seva cronologia, no sabem per què són precisament 1.500 i amb quina freqüència es renoven.

Finalment, l’algoritme de recomanació en el seu estat actual té data de caducitat: el dissabte 15 d’abril. Aquell dia ha d’entrar en vigor el nou règim en què només els usuaris que paguin 8 euros al mes per la subscripció a Twitter Blue (si es subscriuen a la web; si ho fan des d’una aplicació mòbil costa 11 euros mensuals) veuran promocionats els seus tuits a la cronologia Per a tu dels usuaris que no els segueixin. Els tuits dels usuaris que no paguin passaran a ser invisibles per a tothom que no en sigui seguidor explícit. Sempre, això sí, que Musk no canviï d’opinió abans: havia amenaçat amb retirar el primer dia d’abril les insígnies blaves de "perfil verificat" a tothom que no pagui Blue, i ara com ara encara la conservem gairebé tots, menys el New York Times, que va dir que no tenia cap intenció de pagar 1.000 dòlars al mes pel privilegi.

En tot cas, la suposada aposta de Twitter per la transparència encara s'ha de demostrar en altres aspectes. Per exemple, des que cal pagar per accedir a les dades internes de la plataforma mitjançant l’ús d’una interfície de programació d’aplicacions (API, per les sigles en anglès), els investigadors que fins ara analitzaven grans volums de tuits a la recerca de tendències polítiques i socials ja no poden fer-ho perquè no es poden permetre la quota. I iniciatives ciutadanes com Politwoops, en què un col·lectiu internacional de periodistes anàvem arxivant els tuits que els polítics electes dels nostres països esborraven després de publicar-los, han deixat de funcionar.

Respecte a l’algoritme de recomanació de tuits, a risc de repetir-me: el meu consell és esquivar-lo triant la pestanya Seguint, que em mostra només els tuits dels usuaris que he decidit seguir. L’algoritme és important per als usuaris que us conformeu amb veure els tuits que ell vol que veieu, i que són l’origen de la crispació de què sovint s’acusa Twitter.